dilluns, 27 de desembre de 2010

MIRWAIS - Disco science

27/12/2010:
Fa una mica meś d'un any, comentava que una companya de feina, o millor dit una amiga, ho deixava tot i feia un canvi en la seva vida, que suposava perdre el contacte entre nosaltres. I ara, fa uns dos mesos, a tornat a passar amb un altre company de feina, un amic, que també ha decidit fer un canvi, i ha marxat cercant altres coses, sense cap dubte, millors.

Per una banda, acaba de ser pare, i el que ha decidit, és dedicar-li un temps a la seva filla, en aquests primers mesos tan important pels infants. Actitud molt lloable la del meu amic, i que la societat en general hauria de facilitar a tothom. El segon motiu, és que vol ser una persona emprenedora i vol volar per ell mateix, fent feines i projectes que el satisfacin plenament, i que tots els beneficis del seu talent, vagin a parar a les seves butxaques, i no com fins ara, que la majoria dels beneficis anaven a les butxaques d'uns altres, aprofitant-se del seu talent, del seu temps i de les seves capacitats.

Espero que les coses li vagin molt bé, tot i saber, que això voldrà dir que a la llarga, perdrem el contacte, i persones com ell, sempre és convenient tenir-les ben a prop. Sempre ha estat allà, quan l'he necessitat, tant si li he dit, com si no li he dit. El consol que em queda, és que l'ha substituït un ex-company, que ara torna, i per tant un cosa va per l'altre,

Musicalment parlant, ens hem influït mútuament durant tots aquests anys, deixant-nos CD's o MP3's i fent-nos recomanacions, sense insistir-hi massa. Ell ha influït més en mi que no pas jo a ell, per dos motius. El primer és que ell pensa que estic antiquat. El segon, és que jo tinc mes ganes de ser influït que no pas ell. Però en definitiva tots dos ens hem influït mútuament.

Normalment, ell em recomanava coses,  o era jo, el que li demanava si sabia alguna cosa de tal grup o de tal cançó. Una de les músiques de les que més he gaudit, va ser quan li vaig demanar si sabia qui feia la música de l'anunci del Renault Laguna, i evidentment, ell ho sabia, i curiosament, tenia el CD, i curiosament me'l podia deixar. És tractava d'una cançó de Mirwais, i un cop vaig haver sentit tot el CD, va ser per mi tot un descobriment. És un d'aquells CD's, que guardo com una petita joia o petita obra d'art. La cançó en qüestió no sabem ben bé quina era, però era molt semblant a Disco science, que és la que penjo avui.

Així doncs en agraïment al meu amic, per tots aquests anys, i desitjant el millor per ell, penjo aquesta petita obra d'art, en format de vídeo clip. Gràcies.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.  

ANY: 2000
CD: Production


















CD-Single: Disco science















MIRWAIS

Nacionalitat: Suïssa / França
Web oficial: http://mirwais.org/

ANY: 2000
Àlbum: Production


















02 - Naive song
03 - V.I. (the last words she said before leaving)
04 - I can't wait
05 - Junkie's prayer
06 - Definitive beat
07 - Paradise (not for me)
08 - Never young again
09 - Involution

CD-Senzill: Disco science

















01 - Disco Science (Extended Mix)
02 - Disco Science (Giorgio Moroder's Blueprint Mix)
03 - Disco Science (Electrobreak Remix)
04 - Disco Science (Joey Negro Club Mix)

CD-Senzill: Disco science















01 - Disco science (Original Mix)
02 - Disco Science (Joey Negro Club Mix)
03 - Disco Science (Electrobreak Remix)


dijous, 23 de desembre de 2010

BAND AID - Do they know it's Chritsmas?

24/12/2010:

Un any més, em toca repetir la nadala que ja fa 26 anys es va fer per recaptar fons per acabar amb la fam al món. I ho faig, penjant el vídeo en versió “que bons que som i el món és de color de rosa” o “pijo – solidaria que ho fem perquè queda super guai”.

Hagués preferit tornar a penjar la versió dura, que ens enfronta directament amb la crua realitat, que s'allunya del tot del món de les estrelles de la música, però l'han eliminat de la xarxa, o si més no, no l'he sabuda trobar. Cosa que fa sospitar que en realitat el que hi ha són ganes de fer-se auto-bombo, enlloc de conscienciar, no només a la societat del greu problema de la fam al món, sinó de conscienciar a qui te el poder de canviar les coses i solucionar aquesta gran vergonya que any rere any oblidem. Però avui no toca ser cínic.

Bon nadal a tothom.

ANY: 1984
Maxi-Single: Do they know it’s Christmas?






Més cançons i més informació

dissabte, 18 de desembre de 2010

DE/VISION - Rage

18/12/2010:

Avui toquen a Barcelona DE/VISION, precisament, el mateix dia que es juga el derbi ( . . . no sé com anomenar-lo, ja que no és un derbi ni barceloní, ni català . . . i si dic metropolità, els de l'Espanyol s'enfaden) entre l'Espanyol i el Barça, i resulta curiós, ja que en el meu anterior comentari sobre DE/VISION, els comparava amb l'Espanyol.

Les coses no han canviat massa entre DE/VISION i jo durant aquest any. Per mi segueixen sent un grup que promet molt , però que finalment, no acabem de connectar. La prova més gran d'això és que quan vaig sentir el seu últim disc, vaig pensar que finalment havien fet un disc que m'agradaria, però finalment, després d'escoltar-lo molts cops, crec que només dues cançons superaran la prova del cotó. Una d'aquestes dues cançons és la que penjo avui, “Rage” en format vídeo clip.

“Rage” suposo que és el que podrem veure avui al partit entre l'Espanyol i el Barça, i ho dic quan fa pocs minuts què ha començat el partit (el Barça acaba de marcar el primer gol) però espero que sense els salvatges de l'any passat, van tirar bengales a les grades, i que per sort, la cosa no va anar a més.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2010
Àlbum: Popgefahr


















Senzill: Rage























dimecres, 15 de desembre de 2010

KOOL AND THE GANG - Get down on it (Live)/ Jungle boogie (Live)

14/12/2010

Ja sé que vaig tard, però és que com la majoria de tots nosaltres, no tinc temps per rés. Ja des del passat dijous que volia parlar de Kool and the Gang, ja que tocaven a l'Auditori de Barcelona,  i la visita d'un súper grup com aquest, paga la pena fer-ne referència desprès de molts anys de carrera. cercant informació sobre ells per fer aquest escrit, he vist que van treure el seu primer disc a l'any 1964 (abans que jo naixés!!!!!) i encara donen guerra pels "puestus"
Kool and the Gang, són un super grup d'aquells que van fer fortuna, sobretot a finals dels anys 70, caracteritzant-se per ser una bona colla de persones, a dalt de l'escenari, amb un look pseudo futurista (algú diria "hortera", però a mi em costa dir molt aquesta paraula, ja que penso que no hi ha ningú amb prou autoritat moral per utilitzar-la) carregats de llums i colors llampants, fent un funky molt ballable. No van ser els únics, ni els més famosos, però deu ni do. 

No és un dels meus grups predilectes, ni tant sols en aquest estil de música, però en altres circumstàncies, potser hagués anat al concert, per poder viure l'experiència d'un concert de les característiques d'aquest grup, ja que mai he pogut anar a un concert  d'un súper grup de Funky, i crec que pot ser una experiència molt bona. A més, tinc molta curiositat, per veure un grup descaradament de música de ball, tocant a l'Auditori. Com reaccionarà el públic? S'estarà assegut? o no podrà evitar moure l'esquelet (com es diria durant la seva època daurada) I dic descaradament de ball, ja que he cercat vídeos seus en directes relativament recents i deu ni do la canya que foten encara. Penjo "Get down on it", un dels seus grans èxits, en un directe de l'any 2000, i després "Jungle Boogie" a l'any 2007, una cançó instrumental que es va fer famosa anys més tard de la seva publicació, gràcies a la pel·lícula "Pulp Fiction"

Però, malauradament, com he dit al principi, vaig tard, i el concert ja ha passat. No tinc ni idea de com va anar, però el que tinc clar, és que he perdut una molt bona oportunitat de gaudir d'una bona experiència que difícilment tornaré a tenir.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 1973
Àlbum: Wild and Peaceful



















ANY: 1981
Àlbum: Something special


















Senzill: Get down on it
 


















ANY: 2000





ANY: 2007





KOOL AND THE GANG

Nacionalitat: Estats Units


















01 - Funky Stuff
02 - More Funky Stuff
03 - Jungle Boogie
04 - Heaven at Once
05 - Hollywood Swinging
06 - This Is You, This Is Me
07 - Life Is What You Make It
08 - Wild and Peaceful


ANY: 1981
Àlbum: Something special


















01 - Steppin' Out
02 - Good Time Tonight
03 – Take My Heart (You Can Have It If You Want It)
04 - Be My Lady
05 – Get Down On It
06 - Pass It On
07 - Stand Up And Sing
08 - No Show
09 - Stop!

Senzill: Get down on it



















01 – Get down on it
02 – No show

ANY: 2000

ANY: 2007

dimarts, 7 de desembre de 2010

LADY GAGA - Poker face

06/12/2010
Ara que ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, ja podem dir que tenim, nou Molt Honorable President de la Generalitat. Remarco lo del Molt Honorable, ja que l’actual President, no ho ha utilitzat massa i potser ens hem oblidat del tractament que té el nostre President, i les formes, i les coses protocol·làries tenen la seva importància.

Doncs això, que ja tenim nou Molt Honorable President de la Generalitat i tot i que ha de tenir el tractament de Molt Honorable, de moment, i en menys de 24 hores, ja s’ha desdit d’una promesa electoral. En menys de 24 hores, tot allò que va prometre abans i durant la campanya electoral, el seu gran objectiu, quasi quasi, podríem dir el seu motiu de ser, ho va negar i va començar amb aquella cançó tan típica dels que saben que han decebut, o que han fet coses que provoquen decepció, dient allò “que no havíem dit que tal i que qual, si no que havíem dit que potser, i només potser i si allò d’allà es produïa, doncs amb una mica de sort, i si ningú si oposa i tothom hi va a favor, doncs que a lo millor i bla, bla, bla, bla. . . . . total, que de cercar el concert econòmic, rés de rés. CiU que és la formació política que lidera el nostre nou flamant i Molt Honorable President de la Generalitat, ha enganyat a tot el poble català, sobretot als que l’han votat, però, jo que no els he votat (mai, i segurament no ho faré mai) també em sento estafat.

Però . . . .és el primer cop que CiU i l’Artur Mas ens fan això? NO. Ja ho van fer abans, amb el famós estatut que enlloc de donar-nos més auto-govern, a posat en perill moltes coses que ja donàvem per segures. CiU amb el senyor Artur Mas al front, van ser els que van fer tot el que van poder, per tal que el nou estatut fos tot lo ambiciós que es podia ser dins d’un estat com l’espanyol. Un nou estatut que va aprovar el 89% del Parlament de Catalunya, que es el representant directe del poble català. Doncs recordem que aquests senyors de CiU, es van passar la voluntat del poble català per ”forro” de l’arc del triomf, pactant d’amagat, amb el “enemic”, un estatut a la baixa, desprès de ser ells els més “ambiciosos”. Potser, el que volien era posar pals a les rodes, i com no van poder, van fer tot el possible per treure’n rendiment polític, ignorant totalment al poble català.

Però a més, és que CiU, juga de tal manera a la ambigüitat, que deixa que molts sobiranistes i molts independentistes, es creguin que CiU té un pla per aconseguir la independència de Catalunya a llarg termini. Però d’això, de plans, no en tenen cap, entre altres coses, perquè no és ni de bon tros, el seu objectiu. Un partit, per mínim sobiranisme que tingui, mai voldrà el concert econòmic, ja que això apaivagaria els ànims i els anhels d’independència, i ens submergiria definitivament dins l’estat espanyol, sense cap veu dins d’Europa. I això és el que vol CyU. Vol que siguem una autonomia, per tal que ells tinguin la seva quota de poder al territori, però al mateix temps poder dir que les coses no es fan bé, per culpa de “Madrid”. L’autonomia, és el negoci del segle pels polític de mitjana volada, ja que els permet fer-se amos dels encerts, i alhora, treure’s de sobre, les errades. Deixem-ho clar d’una vegada. CyU és una formació política de caire DEPENDENTISTA i mai, mai mai, voldrà anar més enllà.

Ara, els catalans, és això el que hem escollit!. . . . doncs això és el que tindrem, i en realitat, això és el que ens mereixem. L’Artur Mas i companyia, el que és evident, és que són uns bons jugadors de Poker, que ens han enganyat fins ara (a mi personalment, no) i que ens fan creure que són el que no són, i que persegueixen el que no volen perseguir.

Aprofitant que ens els propers dies, la Lady Gaga fa un concert a Barcelona, no me’n puc estar de penjar la cançó Poker Face d’aquest fenomen . . . . .no se ben be com descriure el aquest tipus de fenomen. La veritat és que he estat molta estona pensant si aquesta cançó es mereixia estar en aquest blog o no, i finalment, entre que la tonada de la cançó, s’enganxa com una mala cosa, i que tenia que parlar de l’Artur “Figo” Mas, doncs m’he decidit a penjar-la. La cançó en conjunt és normaleta, però la tonada. . . . .és bonissima. 

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2008
CD: The fame




















Senzill: Poker face





























dissabte, 4 de desembre de 2010

MÒNICA NARANJO - Todo mentira

04/12/2010


Diuen la realitat sempre supera la ficció, i la veritat és que és . . . . veritat. En els últims dies, estem vivint uns moments i unes situacions que em recorden molt, al començament de la saga Millenium.

Avui parlaré d’un tema que més d’un em prendrà per boig, i és que avui parlo de la teoria de la conspiració. Estic convençut que la teoria de la conspiració és real. No se fins a quin punt. No en tinc ni idea. Potser que la teoria només sigui l’intent matusser de voler tapar errades, incompetències i contradiccions governamentals, o que la cosa sigui de l’estil de Matrix. No ho sé, però que ens manipulen, d’això, n’estic segur.

Només cal recordar alguns casos que a mi, m’han semblat sorprenents. Com per exemple, ara deu fer uns 10 anys, per la península ibèrica, sobretot per Andalusia, van començar a caure del cel uns blocs de gel de la grandària d’una pilota de basket Durant un parell de mesos, cada setmana teníem dos o tres blocs d’aquest, que queien del no res en mig de dies sense núvols i amb un sol espatarrant. Ningú sabia que eren fins que passades algunes setmanes des del primer bloc, es va dir que era un estrany fenomen meteorològic, però que ja tenien catalogat i que tot i ser estrany, era “normal”. Mai més, ni abans ni desprès, he tornat a sentir parlar d’aquests blocs de gel.

Un altre cas per estudiar, és el de la grip A. Tothom acollonit, i tothom comprant vacunes, i al final no ha passat res. Ni hi ha grip, ni hi ha investigació sobre que, qui i com van saltar les alarmes a tot el món.

Un altre cas, per mi increïble, és el del volcà d’Islàndia. Després de milers de centenars d’erupcions volcàniques arreu del món, resulta que n’hi una, que expulsa un immens núvol que fa caure els avions. Un immens núvol, que ningú a fotografiat ni ningú ha vist. Resulta que no fa gaire, i va haver un altre erupció volcànica per les Filipines, i no ha passat res. No sé, com a mínim, a mi, se’m fa estrany.

Doncs ara resulta que hi ha un senyor que comença mostrar a l’opinió pública, documentació secreta, que en alguns casos, és una informació de molta gravetat, com el cas dels vols de la CIA o de la mort del càmara de Tele5. Doncs resulta que aquest senyor és un, oh! casualitats de la vida! un assetjador sexual, que a comès un delicte “infinitament molt més greu” que els que hagin pogut fer criminals de guerra o assassins en sèrie, i tota la Interpol, l’està buscant desesperadament. No sé. A mi, tot això em fa molta pudor. Jo, lo del assajament sexual, no m’ho empasso.

En definitiva, s’ha demostrat que les autoritats no tenen masses problemes en pressionar jutges, polítics, alts funcionaris i mitjans de comunicació, per fer activitats “rares” i manipular-nos, demostrant-se, que tot és mentida, fins i tot, segurament, també la teoria de la conspiració.

Aprofitant aquests esdeveniments que estem vivint aquests dies, i aprofitant que el passat dijous, la Mònica Naranjo, va oferir a Barcelona, un concert on interpretava les seves cançons amb arranjaments orquestrals, penjo la cançó “Todo mentira”. Una magnifica cançó, plena d’energia, amb una molt bona posada en escena. Per cert, el vídeo no és oficial i l’ha fet un seguidor de la cantant, i crec que li ha quedat força bé. De fet penso que la Mònica Naranjo, hauria d’haver agafat aquest vídeo per promocionar la seva anterior gira. Malauradament no vaig poder anar a l’Auditori per sentir a aquesta diva, ja que era una ocasió única que difícilment es podrà repetir, però la crisi . . . és la crisi.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2008
CD: Tarántula
























dijous, 2 de desembre de 2010

APOPTYGMA BERZERK - Eclipse (Live)

01/12/2010

El passat dilluns, es va jugar un Barça – Madrid que va acabar amb un contundent 5 a 0 a favor de l’equip català. Després dels 2-6 de fa dos anys on el Barça va humiliar al Madrid a casa seva, ara ho a tornat a fer però al Camp Nou. Com a resultat, a mi em fa més gràcia el 2-6, ja que marcar 6 gols a domicili, i sobretot al camp de Madrid, és una experiència que difícilment es podrà tornar a viure, mentres que un 5-0 com el del dilluns, ja és el quart cop que el Barça apallissa al Madrid així al Camp Nou. Però el que té d’especial aquest cop, és que van ser 5 gols, com podien haver estat 6 o 7 o 8 o ves a saber. La veritat és que els percentatges de possessió  estan al voltat del 70/30, o fins i tot més exagerat. Com anècdota, només dir que el segon gol, va ser un rondo d’uns dos minuts, on tots el jugadors del Barça van participar, i la pilota va circular per tot arreu, sense que cap jugador del Madrid pogués ni tan sols olorar la pilota. Després de dos minuts de mareig, el Barça va marcar gol, empenyent la pilota des de la mateixa línia de gol. Durant tot el partit, els jugadors del Barça van fer el que van voler amb els jugadors del Madrid, fins el punt, que a les acaballes del partit, els jugadors del Madrid estaven tan fora de si, que van començar a jugar violentament donant puntades de peu, a tot allò que es mogués.

Una victòria com aquesta va molt més enllà d’una victòria esportiva. Les connotacions polítiques són evidents, però n’hi han altres aspectes que cal considerar. Per exemple l’actitud amb la que ens relacionem amb els altres. El R. Madrid, porta dos anys sense guanyar rés i amb aquest ja fa 5 partits consecutius que es incapaç de guanyar al Barça, amb una diferència de gols de 17 a 2 favorable al Barça. Tot i això l’entorn del R. Madrid continua sense respectar al Barça, i a cada partit, es pensen que guanyaran sense baixar de l’autocar, com s’acostuma a dir. Tot i haver rebut contundents marcadors en contra, sembla que no n’aprenguin, i partit rera partit, i any rera any, cauen en la mateixa actitud fatxenda a la que ens tenen acostumats. Anuncien que el Barça té por quan s’ha d’enfrontar al Madrid, quan en realitat, i després de dos anys de fracassos, haurien de ser ells els que haurien de tenir por d’enfrontar-se al Barça, ja que han sortit durament castigats en els últims temps. Però és que a sobre, es passen tota la temporada, acusant als altres equips de no jugar amb tota la intensitat davant del Barça, i que per això l’equip culé, guanya amb tanta comoditat. I com diuen en el seu idioma “por la boca muere el pez” i ells són dels equips més humiliats pel Barça.

Potser per aquestes humiliacions, i el mal perdre que tenen els prepotents, la premsa madridista ( i madrilenya) treu les coses de mida, i comença a fer el ridícul fent estúpides acusacions de mala educació sobre cada acció que fa l’entorn blaugrana. Els cules no podem manifestar la nostra alegria, ja que aquestes mostres d’alegria, segons ells, són una provocació en tota regla. La veritat es que crec que volen que demanem perdó per tenir la “mala educació” de marcar-los algun gol. Són patètics. Porto uns dies veien el programa Punto Pelota, i em ric molt, de lo infantils que arriben a ser.

En definitiva, el R. Madrid queda eclipsat, tot i la seva maquinaria mediàtica, davant del poder esportiu de l’actual Barça, que sembla que arrasa amb tot el que es posa per davant. El Barça és un astre en el futbol actual que eclipsa totalment a la resta dels equips de futbol, i potser fins i tot a equips d’altres esports.
Tot això del eclipsi, m’ha fet pensar en Apoptygma Berzerk, que demà toquen a la Sala salamandra 1 de L’Hospitalet. Aquest grup noruec, tenen  un molt bon directe, que vaig poder gaudir fa uns anys. No es difícil, ja que tenen un repertori magnífic amb unes cançons molt ben construïdes, amb unes melodies precioses, reforçades en directe per una guitarra moderadament “metalera” en alguns casos, i en altres, perfectament “metalera”. Els seus últims treballs no m’acaben de convèncer, però els seus “clàssics” són tan bons, que segur que paga la pena anar al concert, encara que només sigui per sentir aquest temes classics. I els nous temes tampoc estan malament, però pel meu gust, són massa “popis”, i Apoptygma Berzerk són més . . . d’un altre manera. Malauradament no podré anar-hi.

Penjo la cançó “eclipse” en un directe de l’any 2000, on es pot veure que en directe són molt potents, sense que les seves cançons perdin la bellesa de la seva composició.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.


ANY: 2001
CD: APBL2000




















dilluns, 29 de novembre de 2010

ARCADIA - Election day (Consensus mix)

28/11/2010

Avui Catalunya ha celebrat les eleccions autonòmiques, per al Parlament autonòmic, i el poble català, ha decidit que vol continuar sent autonòmic, ha escollit la dependència. Ha escollit ser MASell del seu amo. Tot col·lectiu, té el que és mereix.


Penjo una cançó d’Arcadia, una escissió (d’això, els independentistes en sabem molt) de Duran Duran, sense deixar de ser Duran Duran, que és titula Election day (Concensus mix). Com avui no tinc moltes ganes de parlar, doncs fins aquí el meu comentari.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 1985
Àlbum: So red the rose


















Maxisingle: Election day (Concensus mix)




















Election day (Concensus mix)

dissabte, 27 de novembre de 2010

ARCADIA

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial:

ANY: 1985
Àlbum: So red the rose



















01 - Election Day
02 - Keep Me in the Dark
03 - Goodbye Is Forever
04 - The Flame
05 – Missing
06 - Rose Arcana
07 - The Promise
08 - El Diablo
09 - Lady Ice

Maxisingle: Election Day



















02 - Election Day (Single version)
03 - She's Moody And Grey, She's Mean And She's Restless


dijous, 25 de novembre de 2010

SHAKIRA - Ojos así (unplugged)

24/11/2010

Fa molts anys, o potser no tants, si fa o no fa, una mica més de 10 anys, vaig sentir una cançó d’una noia que van dir que era colombiana, i la seva forma de cantar, em va cridar l’atenció, però desprès ja no hi vaig pensar més. Poc temps desprès, tenia la tele amb el so apagat i vaig veure que estaven posant un vídeo clip que em va cridar novament l’atenció, i vaig córrer a pujar l’àudio.  – Osti!!!!! si és la colombiana!!!!!! – vaig exclamar. Desprès d’aquell descobriment, ja vaig estar més atent al que feia aquesta noia però no vaig tenir sort fins que un dia, fent zapping, veig que estant fent un concert “desendollat” d’aquesta noia. Estaven a punt de començar una cançó i vaig decidir escoltar-la.

En el meu últim escrit, confessava que tinc certa debilitat per la cultura del nord d’Àfrica i de l’orient mitjà. Quan vaig veure a la colombiana cantar i ballar la cançó que va cantar i va ballar, decididament em vaig enamorar platònicament d’ella. Bé, platònicament tampoc seria la paraula. No vaig parar fins saber més d’aquesta noia que havia fet realitat les meves ànsies de sentir una cançó pop amb fortes i clares influències de sonoritat àrab. I quan vaig aconseguir veure el vídeo clip de “Ojos Así”, definitivament quedava clar que aquesta colombiana i jo faríem bones migues.

Doncs aquesta colombiana, ha omplert el Palau Sant Jordi sense masses esforços i amb unes entrades que no eren precisament barates. Amb el pas del temps, la Shakira i jo no em fet tantes bones migues com jo em pensava, però sí puc dir que el seu treball, en línies generals, el trobo força bé. Penjo la cançó que em va captivar en la versió “unplugged” i un altre dia, ja penjaré la versió d’estudi.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2000
CD: MTV Unplugged



















Més cançons i més informació.

dilluns, 22 de novembre de 2010

FRANCO BATTIATO - Nomadas

22/11/2010


Avui es compleix el segon aniversari d’aquest blog. He llegit en algun lloc i en algun moment, que la mitjana de vida d’un blog és de dos anys, i per tant, considero que a patir d’aquest moment ja soc un blocaire vell.
Ho celebro amb Franco Battiato, tal com vaig celebrar el primer aniversari, i també el naixement d’aquest blog. De fet, el títol d’aquest blog, és el títol d’una cançó d’en Franco Battiato. A més, en Franco Battiato, com jo, sembla tenir una especial fascinació per la cultura del nord d’Àfrica, i són molts els vídeo-clips que mostra imatges d’aquesta zona del mediterrani. Sense anar més lluny, la cançó que penjo avui, es diu “Nómadas”, paraula que personalment m’evoca en línia recta als gitanos i a la gent del Sàhara.

I això em serveix, per aprofitar i solidaritzar-me al el poble saharaui, que està patit per una banda la opressió del Marroc, i per altre banda, l’oblit del món sencer.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.



ANY: 1987
Àlbum: Nómadas

























Més cançons i més informació

dissabte, 20 de novembre de 2010

HEAVEN 17 - (We don't need this) Fascist groove thang (Live 2010)


20/11/2010
Avui es compleixen 35 anys de la mort del dictador, i encara tenim records d’ell per moltes parts de casa nostra. És greu que encara quedin records d’aquest senyor, a Espanya, però que en quedin a Catalunya, és un cas de manicomi o de masoquisme. Aquest senyor va manar durant 40 anys gràcies al poder de la força i arravatant el poder a un govern escollit democràticament. Per tant aquest senyor, manava de la mateixa manera que ho fan el delinqüents i així s’hauria de tractar a la nostra historia (i a la espanyola, també)

Doncs aquest senyor va encarregar per glòria seva, una escultura que va posar al riu Ebre en el seu pas per la població de Tortosa, i avui 35 anys després de la mort del tirà, aquesta estàtua encara hi és. Hi han plataformes cíviques que lluiten per treure la escultura feixista del carrer i posar-la a un altre lloc (a un museu per evitar que oblidem el horror feixista, o directament, que es destrueixi. El meu amic Tannu Tuva ho explica millor.

Doncs no pot ser, ja que l’alcalde de Tortosa, ha decidit amb “seny” no treure-la, per no ferir susceptibilitats, per recordar a tothom que hi va haver una època fosca, i . . . per mil motius, que només ell es creu. Cal dir, que la escultura, continuarà al seu lloc, gràcies als vots favorables de PP, i de CiU. Sí, sí. De CiU. Aquells que ara diuen “Una Catalunya millor”. Aquells que mentre són a la oposició són els que tenen més empenta i els que es mantenen ferms i el més catalans dels catalans, però ja hem vist que abans, i ara encara també, són força conservadors, sobretot en el estat de la relació entre Catalunya i Espanya. La setmana que ve, ens toca decidir quin tipus de president volem, i tindrem, el que ens mereixem.

La cançó per acompanyar l’aniversari del dictador i la meva protesta per la conservació d’un monument feixista, és “(We don’t need this) Fascist groove thang” de Heaven 17. Un grup de Sheffield que va publicar el seu primer treball al 1981, amb un disc brutal, i carregat de “alguna cosa més que música”. Penjo la cançó en un directe d’aquest mateix any. La cançó és d’aquelles que quan comença, penses que massa soroll per tant poca cosa, però quan acaba la cançó, te’n adones que estàs movent tot el cos.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 1981
Àlbum: Penthouse and Pavement

















CD Single: (We don’t need this) Fascist groove thang



















ANY: 2010

(We don't need this) Fascist groove thang (Live 2010)


Més cançons i més informació.

dimecres, 17 de novembre de 2010

LADYHAWKE - My delirium

16/11/2010

Ara fa un any, comentava que una companya de feina . . . una amiga, ho havia deixat tot per anar-se’n a viure a Austràlia amb la seva parella. Tots dos van començar un camí difícil i incert, però ho van fer amb fermesa i decisió, sabent que els reptes vitals i quotidians serien importats i difícils,

Ha passat un any, i les coses han estat (i estan) difícils, però han anat tirant. I pel que respecte als reptes vitals, doncs sembla que ha estat tot un èxit. No podia ser d’un altre manera, el caràcter d’aquesta amiga meva, fa que aconsegueixi sortir sempre endavant. I si a sobre té l’ajut de la seva parella, un noi força
trempat, doncs encara que costi, se’n surten.

La veritat és que a la feina, trobo molt a faltar aquesta amiga meva, però que hi farem, va decidir fer un gran viatge, en tots els sentits, i en certa forma la envejo. Durant aquest any tant important a la seva vida, un dia va recomanar mitjançant el Facebook, una cançó, que quan la vaig sentir, vaig pensar que era una gran cançó, i avui, celebrant el “nou” aniversari de la meva amiga, la penjo.
Es traca d’una cantant neo zelandesa que diuen que té un aire “vuitanteru”, però és avui dia, i de fet des de fa 20 anys, a mi, tot em sona “vuitanteru”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2008
Àlbum: Ladyhawke
CD Single: My delirium