dissabte, 23 de febrer del 2013

VISAGE – Mind of a toy

23/02/2013:


El passat cap de setmana, vaig anar amb la meva filla gran (la petita no va voler-hi anar) a la XI Fira Nacional (haurien de dir estatal) de col·leccionistes de Playmobil. Jo no hi estic gens ficat en aquest món, però sempre he pensat que aquest tipus de joguina, fomenta la imaginació dels infants, i en conseqüència, la seva . . . intel·ligència. Jo, de patit jugava amb ninos i feia grans batalles i grans expedicions pels mobles de casa meva, amb recats de ferits o d'hostatges, i m'hi passava dies amb aquests episodis aventurers i aquests proto-diorames.

Així doncs em disposava a veure amb la meva filla tot un seguit de diorames (escenes creades amb ninos i el corresponen decorat) i mostrar a la meva filla, que hi han altres maneres de jugar. Per primer cop en me vida, vaig poder veure de primera mà, el temps, la dedicació, la passió i les ganes que posen algunes persones en aquestes aficions, i que fàcilment i injustament, són titllades de frikis.

La paraula friki, en els darrers anys, a perdut el seu significat originals i ara ha esdevingut una qualificatiu amb aire burleta per persones amb determinades aficions. Però la veritat és que no acabo de veure la diferència entre una persona que es dedica a col·leccionar Clicks i el que es dedica a col·leccionar cançons i escoltar-les un i un altre cop sense parar, estudiant-les i catalogant-les. O amb el que recopila receptes de cuina minimalista i desprès fan concursos casolans per veure qui de la colla aconsegueix fer el millor sopar. O el que fa fotos a tot el que es mou i al que no es mou, jugant amb llums formes i colors. O el que es passa el dia fent esport, comprant-se roba especialitzada i d'última tecnologia (roba d'última tecnologia?!??!?!?!?!) per fer determinat exercici, i comprant-se mil gadgets per saber la quantitat de calories gastades, el centímetres que a recorregut, i treure unes estadístiques, que sincerament, no acabo d'entendre quina utilitat tenen.

De fet, aquesta afició dels diorames, em va sorprendre, en el sentit que en certa manera, és una mena de forma expressió, fins i tot, artística, ja que a més de veure diorames, més o menys aconseguits, també es podien veure episodis de violència sanguinària . . .

o de sexe , , ,

o de justícia i lluita social . . .

o de lluita nacional.


En definitiva, que amb això del frikisme, podem quedar-nos en la superfície i en riure'ns del que creiem que hi ha, o rascar una mica i veure el que hi ha en realitat, que és més seriós del que sembla, i comencem a reconèixer, que en el fons, els frikis de debò, són aquells que observen la vida, quedant-se en la superfície de les coses, sense aprofundir en res, sent prou estúpids, que fins i tot s'atreveixen a en riure-se'n dels que sí que rasquen la superfície de les coses.

No sé si la meva filla va captar tot el que jo vaig veure i si pot pensar en que hi ha altre maneres de jugar. El temps m'ho dirà. Però em va quedar clar que ella s¡ho va passar bé, i jo no vaig perdre el temps.

I parlant de joguines, doncs em dona una oportunitat d'or per parlar d'una de les meves cançons preferides i un dels meus vídeos preferits (de quan els vídeo-clips tenien una raó de ser més enllà de ser purs i simples anuncis publicitaris) És tracta de “Mind of a toy”, de Visage. Un dels grups que van fer que jo fos un “friki” dels que col·leccionen cançons, les escolto un i un altre cop, les estudio i les catalogo. Cançó i vídeo clip esplèndids, que per cert, complirà 33 anys (Què gran que em faig)


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1980
Àlbum: Visage

ANY: 1981
Senzill i Maxi-Single: Mind of a toy







diumenge, 17 de febrer del 2013

BASEMENT JAXX - Red alert


17/02/2013:

El passat divendres, 15 de febrer de 2013, varem viure un clar episodi d'un fet amb evidents senyals catastròfics i apocalíptics. Un meteorit va impactar amb la superfície de la Terra, tal com en tantes pel·lícules i novel·les de ciència ficció, o del gènere de catàstrofes ens havien mostrat. Va passar allò que tants cops ens han dit que podria passar, però que en realitat, sempre hem pensat que no passaria.

Tots sabem (o així ens ho han fet creure) que el culpable de la extinció dels dinosaures, va ser un meteorit, i amb aquesta circumstància, han jugat tots el guionistes, fent pel·lícules on ens mostraven el que passaria si un cos celestial d'aquest tipus, impactava sobre el nostre planeta. L'Impacte causaria una ona expansiva d'una energia totalment devastadora, i provocaria un quantitat de pols i cendres en suspensió, que ens abocaria a un hivern nuclear que faria que els supervivents al impacte, desitgessin no haver sobreviscut. Un meteorit que causes aquesta apocalipsi, no hauria de tenir una grandària excessiva.

També vivíem relativament tranquils, ja que aquest guionistes també ens havíem “informat” que un meteorit, amb la tecnologia de la disposem avui dia, seria detectat amb prou temps de reacció, i a no ser que fos un meteorit descomunal, tindríem mitjans per salvar la nostra existència.

Finalment hem viscut la experiència i no ha estat com ens havien explicat. No ha estat ni catastròfic ni apocalíptic, si bé és cert, que tampoc era meteorit massa gran, ni tampoc estàvem assabentats de la arribada d'aquest objecte, i va ser tota una sorpresa.

O potser sí que ha passat com ens ho han explicat tants cops a les pel·lícules. El mateix dia, casualitats estel·lars, un asteroide passava molt aprop del nostre planeta, i si no ho tinc malentès, era el cop que un cos del espai exterior de dimensions, aquest cop sí, catastròfiques, passava tan aprop nostre. Segons ens han informat, que aquests dos fets passessin el mateix dia, només és una casualitat però . . . i si no ho és? I si en realitat l'asteroide ha estat desviat de la seva trajectòria d'impacte directe, pel enviament d'un grup d'herois que han aconseguit explotar una càrrega nuclear en el seu interior, i hem estat a una passa de la extinció? O si en realitat, l'asteroide era aprofitat per una civilització alienígena per viatjar pel espai, i deixar-se caure pels planetes habitables que es troben pel camí, i envair-los, esclavitzant o eliminant als seus habitants?

Bé, sigui com sigui, la fantasia (ara ja no tanta fantasia) d'un meteorit, ens permet divagar, imaginar i en definitiva, divertir-nos i passar una bona estona jugant amb la possibilitat d'aventures apocalíptiques, sempre que les coses siguin tan poc destructores com ha estat aquest cop, o com ens han fet creure que ha estat.

El món del vídeo clip, també a fantasejat amb l'impacte d'un meteorit. En aquest cas, ho van fer els Basement Jaxx, amb la cançó “Red alert”. Una cançó brillant d'un duet de “productors“ (així és com es diu ara als que no “saben” o no volen tocar cap instrument) que durant una curta temporada, van ser el més moderns del barri. Tenen cançons esplèndides, però tampoc poden garantir que les seves cançons siguin sempre extraordinàries. Bé, aquí deixo el vídeo clip en qüestió, que ens explica un cop més, que podria passar, el dia que un meteorit impacti a casa nostra, com va passar el passat divendres.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 1999
Àlbum: Remedy

CD-Single: Red alert


BASEMENT JAXX

Nacionalitat: Anglaterra

ANY: 1999
Àlbum: Remedy

01 - Rendez-Vu
02 - Yo-Yo
03 - Jump N’ Shout
04 - U Can’t Stop Me
05 - Jaxxalude
06 - Red Alert
07 - Jazzalude
08 - Always Be There
09 - Sneakalude
10 - Same Old Show
11 - Bingo Bango
12 - Gemilude
13 - Stop 4 Love
14 - Don’t Give Up
15 - Being With U

CD-Single: Red alert

01 - Red Alert (jaxx Radio Mix)
02 - Razocaine
03 - Red Alert (jaxx Nitedub)