dissabte, 19 d’abril del 2014

DEPT. – Sensacions (Directe televisiu - 2011)


19/04/2014:


Després de 18 anys i 11 mesos, he canviat d'empresa. No ho he fet voluntàriament, i tot ha estat un proces confús i precipitat.

El començament de tot, ve donat per la aparença que la meva antiga empresa, podria tenir seriosos problemes de liquiditat, tot i que costava de creure, ja que érem un número important de persones les que portàvem a les arques de l'empresa una benefici econòmic molt eficient i important. Si a més li sumem que ningú estava de braços creuats i la realització d'hores extres era una pràctica habitual, la cosa ja és fa molt difícil de creure que hi haguessin dificultats econòmiques. I l'ultim punt que fa dubtar d'aquestes dificultats, és que tots els clients de l'empresa, eren (o són) grans multinacionals de solvència contrastada. Però la veritat, és que portàvem anys patint retards en el pagament de nòmines i altres despeses. Així doncs, és fa difícil dir quina era (o és) la realitat financera d'aquesta empresa.

Tot va anar molt ràpid, com he comentat abans. Vaig començar el mes, pensant que encara duraria molts anys en aquella empresa. Després vaig començar a organitzar una vaga (per si no ho recordeu, era membre del comitè d'empresa) Més tard. Ens subroguen a uns quants a una altre empresa del grup empresarial, i finalment, uns quant hem estat rescatats per una empresa de la competència.

Un cop l'ultim pas s'havia anunciat i tots sabíem el que això volia dir, vaig tenir una barreja de sensacions molt estranya.Des de la “satisfacció” personal de haver encertat com acabaria tot, després de haver-ho dit molts cops, i que ningú m'hagués fet cas. Era aquella sensació que sentim quan diem allò de “t'ho vaig dir, i no em vas fer cas”.

Un altre sensació que tenia, era la d'abandonament dels meus companys. Era una sensació molt desagradable que em feia sentir insolidari, com el capità que abandona el vaixell que s'està enfonsant. No tinc motius per tenir aquesta sensació, ja que en tot cas, com he dit abans, era un mariner que li deia al capità, que si seguia en aquell rumb, el vaixell s'enfonsaria.

I l'ultima sensació era la d'alleujament, ja que quan semblava que tot acabaria molt malament per tothom, i veient com començaven a quedar-se pel camí altres companys i companyes, he sigut dels afortunats que en l'ultim moment, he pogut escapar-me, no per voluntat pròpia, sinó perquè altres m'han empés, i puc seguir treballant com fins ara, amb l'esperança que l'angoixa de saber quin dia cobraríem cada mes, s'ha acabat.


La cançó d'avui doncs, és “Sensacions” de Dept. És tracta d'una cançó d'aquelles difícils, ja que és d'aquelles a mig temps, en la que es necessita la col·laboració de que escolta la cançó, per tal de sincronitzar-se amb ella. Poso un directe televisiu de l'any 2011. Dept. És un grup pel que hi tinc una especial simpatia, i penso que no té el reconeixement que es mereix.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2003
CD: Sensacions


ANY: 2011


diumenge, 13 d’abril del 2014

DE/VISION – Love will find a way


13/04/2014:


Aquesta setmana, una representació del Parlament de Catalunya, s'ha dirigit als “diputados” del Congreso, per tal de defensar el traspàs de la competència de referèndums a la Generalitat de Catalunya. És una passa més per tal que d'aquí alguns dies, setmanes o mesos, quan els catalans ens tinguem de dirigir a la comunitat internacional, per que es posin del nostre cantó, els haurem de convèncer que hem fet tot el que es podia fer per fer-ho d'una forma normal i serena.

Bàsicament ens haurem de guanyar unes simpaties que ara no tenim i que els espanyols si tenen, ja que ells tenen un cos diplomàtic i nosaltres no. La veritat és que els espanyols ens ho estant posant fàcil, incomode, però fàcil. Negant-se a parlar seriosament del conflicte, argumentant una inflexibilitat de la “Constitución” que no s'aguanta per enlloc, ja que quan és la Sra. Merkel la que demana que es canvii la “Constitucion”, no hi ha cap problema. No deixant-nos votar, tard o d'hora, la seva potència diplomàtica no podrà suportar-ho i haurà de començar a donar explicacions que els hi serà mol incomode de donar.

Aquesta setmana hem fet una passa més, petita, però important per tal que la democràcia trobi el camí de fer-se realitat i amb una mica de sort, ens podrem alliberar d'aquells que s'omplen la boca de democràcia, però que s'ha de recorre a la justícia argentina, per poder jutjar als feixistes.


La democràcia real, trobarà el camí per tirar endavant. Hi haurà un dia, espero que no massa llunyà, que la comunitat internacional no podrà mirar cap una altre direcció, i haurà d'implicar-se. I aprofitant que d'aquí un més, DE/VISION estarà tocant en directe a Barcelona, presento la cançó, titulada “Love wil finf a way”. En el seu cas, parlen de l'amor. Jo parlo de la democràcia,

Sigui com sigui, nosaltres seguim endavant i DE/VISION també, celebrant 25 anys d'historia, amb molts formats provats.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2006
Àlbum: The best of . . .


CD-Single: Love will find a way