divendres, 11 de setembre de 2009

LLUÍS LLACH - País petit

11/09/2009:
Avui fa quasi 300 anys, un petit país de la ribera del Mediterrani va ser envaït pels castellans i pels francs. Ara, aquestes dues potències es fan dir Espanya i França, i després d’una llarga guerra, que ens volen vendre com una guerra civil, però que hi van participar directament les grans potències europees, van convertir aquell país en terra de conquesta i al seu poble en un poble explotat i espoliat. Ho van fer amb la força de les armes, i després d’un setge, que fa que altres setges que han patit altres pobles a finals del segle XX, semblin poca cosa.

Amb el pas del temps, l’opressió que es va mantenir amb la força de les armes, s’ha anat transformant en armes educatives i socials, que fan que avui dia, el poble conquerit, estigui adormit i anestesiat. De fet, molts no saben el que va passar, ara fa quasi 300 anys.

Però l’opressió, avui dia encara continua amb la mateixa força que fa quasi 300 anys, ja que les autoritats espanyoles han prohibit a un petit ajuntament d’aquest petit país, que faci una consulta a la seva ciutadania, sobre si aquest petit país conquerit, ha de ser lliure o no. Al mateix temps, ha premés que unes persones que es manifesten descaradament anti-demòcrates, es manifestin en aquest mateix petit poble d’aquest petit país, reclamant, que aquest petit país, continuï sent una terra conquerida.

Sembla mentida que aquestes coses passin dins la Europa del segle XXI, dins d’un estat que es diu a ell mateix demòcrata, però que no permet als ajuntaments fer consultes populars, ni és capaç de fer una llei de memòria històrica, com la que han fet altres països. Ni és capaç de condemnar a antics dictadors, i que permet que grups que poden provocar aldarulls públics i que es declaren anti-demòcrates, es manifestin clarament, mentre uns altres són reprimits sense poder ser consultats pel seu ajuntament.

Aquest petit país de la ribera del Mediterrani, que a la Europa del segle XXI segueix oprimit després de quasi 300 anys, és Catalunya (Països Catalans)

Per això penjo una cançó d’en Lluís Llach sobre aquest petit país. Sobre com volem que sigui.

Salutacions i independència.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Lluitem, pacíficament, però lluitem.

Nacionalitat: PPCC.
Web oficial: http://www.lluisllach.cat/
Webs d'interès:
ANY: 1992
Àlbum: Ara, 25 anys en directe















01 – El Bandoler
02 - L'estaca
03 - La Madame
04 - Jo sé
05 - La gallineta
06 - Ítaca
07 - País petit (Vídeo no oficial)
08 - Aprendre
09 - Els meus ulls aquí
10 - Maremar
11 - Astres
12 - Roda
13 - Torna aviat
14 - Esquizoclub
15 - Insumbís
16 - Valset per a innocents
17 - Vaig i vinc

País petit (Vídeo no oficial)

dijous, 10 de setembre de 2009

BSO DISNEY (POCAHONTAS) – Colores en el viento

10/09/2009:

Diuen que quan ets jove, fas moltes coses de les que després te’n penedeixes. Amb aquest comentari, que és cert, també hi ha implícita la afirmació que quan ets gran, aquestes coses no passen. I això sí que no és cert. Ara, en plena maduresa, i sense poder-m’ho permetre, he portat a les meves filles a Disneyland-Paris.

Fa uns anys, mai hagués trepitjat un lloc com aquest, que en principi representa moltes coses que no m’agraden, però quan ets pare, a vegades, has d’empassar-te els teus principis, per tal de fer feliços als teus fills. A més, els fills, també t’ensenyen coses, i en el meu cas, les meves filles m’han ensenyat que Disney també té coses positives. De fet, la primera sorpresa és que no és precisament lo més cursi que volta per aquests móns de Deu. També em va sorprendre que les pel·lícules tenen la seva personalitat pròpia, i que cada pel·lícula, “experimenta” amb diferents tècniques de dibuix.

Per últim, la música. M’he sorprès molts cops veien escenes de Disney que s’avançaven clarament al seu temps. En definitiva, que Disney és clarament un producte industrial amb una descarada vocació de lucre, però que no oblida que les coses s’han de fer bé, i que és poden fer bé.
Musicalment, són moltes les cançons que m’agraden dins del món Disney, i avui he escollit una cançó de la Pocahontas, ja que m’agraden els valors i els principis que transmet, amb una música efectiva i emotiva. Penjo la versió original i la versió en castellà, ja que aquesta última, m’agrada més que la original.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1995
Pel·lícula: Pocahontas

































BSO (DISNEY)


Nacionalitat: Estats Units

ANY: 1967
Pel·lícula: The jungle book













01 - Overture [2:43]
02 - Baby [2:11]
03 - Colonel Hathi's March [2:32]
04 - The Bare Necessities [4:51]
05 - I Wanna Be Like You [4:39]
06 - Monkey Chase [1:06]
07 - Tell Him [2:16]
08 - Colonel Hathi's March [2:00]
09 - Jungle Beat [1:22]
10 - Trust In Me [2:50]
11 - What'cha Wanna Do [3:09]
12 - That's What Friends Are For [2:06]
13 - Tiger Fight [2:43]
14 - Poor Bear [1:08]
15 - My Own Home [3:32]
16 - The Bare Necessities [0:57]
17 - Interview With The Sherman Brothers [12:26]
18 - Baloo's Blues [3:02]
19 - It's A Kick [1:42]
20 - Brothers All [3:41]
21 - Song Of The Seeonee [2:29]



ANY: 1995
Pel·lícula: Pocahontas


























01 - La Compañía Virginia
02 - Barco en alta mar (Score)
03 - La Compañía Virginia (Repetición)
04 - Como el ritmo del tambor (Título principal)
05 - Como el ritmo del tambor (Repetición)
06 - ¿Qué será? Quiero saber
07 - La Abuela Sauce (Score)
08 - Con el corazón I
09 - Más, más, más
10 - Con el corazón II
11 - Colores en el viento
12 - Bárbaros (Parte 1)
13 - Bárbaros (Parte 2)
14 - Nunca más lo veré (Score)
15 - Pocahontas (Score)
16 - Consejo de guerra (Score)
17 - El baño de Percy (Score)
18 - A la orilla del río (Score)
19 - Esaramuza (Score)
20 - Muéstrame tu mundo (Score)
21 - El plan de Ratcliffe (Score)
22 - En el maizal (Score)
23 - Los guerreros (Score)
24 - Encuentro secreto (Score)
25 - La ejecución (Score)
26 - Despedida (Score)
27 - Colores en el viento (Tema principal) - Vanessa Williams
28 - Si no te conociera (Tema principal)