dissabte, 24 d’octubre del 2009

JAPAN - Alien

23/10/2009:


A primers d’aquest mes d’octubre, es va celebrar una nova edició del Festival de Cinema de Sitges, que ha tornat a ser descaradament fantàstic un altre cop. Aquest Festival, està dedicat al cinema fantàstic (encabint tot tipus de matisos) gènere cinematogràfic que acostuma a oferir-nos histories que són veritables bunyols amb l’excusa que com és fantasia (o ciència ficció) tot s’hi val. Però afortunadament hi han excepcions, i quan aquesta es produeix, normalment esdevé una gran pel·lícula.

Aquest any, el Festival de Sitges, ha volgut retre homenatge a la saga de Alien, que és una d’aquestes excepcions que de tant en tant ens ofereix aquest tipus de cinema, sobretot les dues primeres entregues, ben diferent l’una de l’altre. La primera és lenta (en el bon sentit de la paraula) obscura i obsessiva, que et fa estar en una calma tensa constant. Dirigida per en Ridley Scott (Blade Runner) va ser en el seu moment, una pel·lícula innovadora en molts aspectes. La segona, "Aliens" és trepidant, amb una acció que no deixa espai a la calma tensa, i passa directament a l’estress. La resta de la saga és prescindible, però es pot veure molt bé.

Alien, també és el títol d’una cançó de Japan del seu disc “Quite life”. Aquest disc, és un d’aquells discos que per mi, haurien d’emmarcar-se i exposar-se en un museu. És una genialitat des de la primera nota fins la última, on podem gaudir de la veu d’en David Sylvian, el baix d’en Mick Karn (per mi un dels dos millors baixistes del món) i en general de tota l’atmosfera que creen la resta del grup. Aquest disc ens porta directament a moment d’extrema bellesa i sense ser un disc trist, també té moments d’extrema tristesa.

Malauradament no he trobat cap vídeo a la xarxa, i m’he l’he hagut de fer jo, i he aprofitat per fer un homenatge a “Alien”, una saga formidable, i un homenatge a Japan.

Per cert, en Mick Karn ha retardat la publicació de seu nou disc, però el podeu comprar ja, a la seva plana web.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1979
Àlbum: Quite Life


















Alien (Vídeo clip no oficial)

Més cançons i més informació.

JAPAN

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial:
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Japan
http://www.nightporter.co.uk/
http://www.lifeintokyo.net/

ANY: 1979
Àlbum: Quite Life


















01 - Quiet Life (Sylvian) 4:52
02 - Fall In Love With Me (Sylvian) 4:37
03 - Despair (Sylvian) 6:01
04 - In Vogue (Sylvian) 6:36
05 - Halloween (Sylvian) 4:26
06 - All Tomorrow's Parties (Reed) 5:43
07 – Alien (Sylvian) 5:07 (Vídeo no oficial per ntne)
08 -  The other side of life (Sylvian) 7:29


ANY: 1981
Àlbum: Tin Drum


01 - The Art Of Parties (re-recorded version)
02 - Talking Drum
03 - Ghosts
04 - Canton
05 - Still Life In Mobile Homes
06 - Visions Of China
07 - Sons Of Pioneers
08 - Cantonese Boy

Senzill: Visions of China


A: Visions Of China 3.35
B: Taking Islands In Africa (remix) 4.53

Maxi: Visions of China


A: Visions Of China 3.35
B: Swing 6.25

ANY: 1983
Àlbum: Oil On Canvas


01 - Oil On Canvas
02 - Sons Of Pioneers
03 - Gentlemen Take Polaroids
04 - Swing
05 - Cantonese Boy
06 - Visions Of China
07 - Ghosts
08 - Voices Raised In Welcome, Hands Held In Prayer
09 – Nightporter
10 - Still Life In Mobile Homes
11 - Methods Of Dance
12 - Quiet Life
13 - The Art Of Parties
14 – Canton
15 - Temple Of Dawn

DAVID SYLVIAN

ESPERANT EL SEU MOMENT.

divendres, 23 d’octubre del 2009

CLUB SUPER 3 - Tots som súpers

27/10/2009:







Després d’uns dies barallant-me amb el meu ordinador que s’havia espatllat, puc tornar a penjar cançons d’aquelles que tant m’agraden. Aquest cop li toca al Club Súper 3, ja que el passat cap de setmana, van fer la festa anual d’aquest club, i evidentment, ens hi va tocar anar.

Pels avorrits adults com jo, la festa no es massa engrescadora, però els infants s’ho passen pipa, fent coses que a casa consideren que són molt avorrides.

El Club Súper és important pels nostres infants, ja que ajuda a que la nostra llengua es normalitzi dins de la població més petita, i a més, fomenta tot un seguit de valors molt positius, que no tots els clubs similars d’altres cadenes, fomenten.

Però a més, últimament, s’han acompanyat d’un repertori de cançons força encertades i ben fetes. Que són molt efectives, fins al punt, que estic segur que cantades en un altre idioma i per un altre estil de personatges o de grup, tindrien més valor del que se’ls hi dona. S’ha de felicitar a en Marc Parrot per la feina feta.

En aquest cas, penjo, el que podria ser l’himne actual del club, i després d’uns dies, on he estat histèric per culpa del meu pobre i vell ordinador, paga la pena per un dia, ser positiu i mirar la vida amb esperança.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.


ANY: 2006
Àlbum: Benvinguts al Club














Tots som súpers (Vídeo clip)


Més cançons i més informació.

CLUB SUPER 3

Àlbum: Benvinguts al Club














01 - Benvinguts al Club
02 - Tots som súpers
03 - Dibuixos en un món estrany
04 - Tinc la clau
05 - L'amor no té cap ni peus
06 - La festa
07 - Apaga la tele
08 - Ningú no m'entén
09 - Per vosaltres, Sr. Pla
10 - Somiatruites
11 - Per molts anys
12 - Roc t' estimem(versió instrumental)

MARC PARROT

ESPERANT EL SEU MOMENT.