divendres, 7 de gener del 2011

JAPAN - The other side of life

07/01/2011:

El passat 4 de gener, va morir en Mick Karn. No és el primer cop que parlo de la mort d'un music, però fins ara, sempre ho havia fet com excusa per posar una cançó seva. Però en aquest cas, és diferent. En Mick Karn per mi era un artista especial. Per mi i per molta gent. Era un dels meus dos millors baixistes del món. Mentre que en Mark King de Level 42 és tot virtuosisme i velocitat controlats, en
Mick Karn era originalitat, diferència, diversitat. De fet, estic segur que qualsevol baixista amb una mica de “cultura”, en algun moment ha volgut imitar al Mick Karn.

Sense saber com era com a persona, estic segur que sense ell, el món ha perdut bellesa, originalitat, diversitat, art, i fins i tot, diria que honestedat. Ho dic perquè sempre s'ha mantingut fidel al seu estil, i mai a cedit a la temptació de baixar el seu nivell per tal d'aconseguir més èxit comercial. Sent com era, un music de prestigi, es va mantenir lleial a ell mateix i no va participar en projectes que poguessin treure brillantor a la seva carrera. Malauradament, com tants altre musics de prestigi, va morir sense el reconeixement popular que es mereixia i amb una clara falta de mitjans econòmics. En molts casos, aquests musics que han gaudit en algun moment del favor del públic, s'han arruïnat per haver dilapidat de forma barroera i estúpida, les grans oportunitats que els hi ha ofert la vida, però en el cas d'en Mick Karn, simplement crec que es deu a la seva honestedat artística, que l'ha fet no ser un producte de masses. Tant debò, el reconeixement que no ha tingut en vida, l'aconsegueixi ara, encara que no ho crec.

Sense saber quin tipus de persona era, també crec que tenia el seu ego una mica desenvolupat, cosa que no només no li retrec, sinó que li agraeixo, ja que un artista, si vol practicar la excel·lència i fer coses realment bones, ha de tenir aquesta dosis de narcisisme que li permet sobresortir i no fer coses que el farien estar entre la mitjania i la mediocritat. Aquest egocentrisme que li suposo, segur que li va portar algun problema, però al mateix temps, també li va permetre fer coses a la música, la escultura, a la seva pròpia imatge, i suposo que en qualsevol aspecte de la vida, que el feien únic, i que personalment, li agraeixo molt. M'ha donat grans moments de plaer, bellesa i sentiment.

De tots els projectes artístics dels que ha participat, el que té mes rellevància, sense cap mena de dubte, va ser amb Japan, grup del que avui penjo una de les seves cançons que més m'han impactat mai, i que considero extremadament trista, i per tant, adient desprès de la desaparició del millor baixista del món. A “The other side of life”, del disc “Quite life” (Disc imprescindible per la vida humana),  en Mick Karn aconsegueix un dels seus moments més sublims, posant-me la pell de gallina quasi sempre que escolto aquest moment, hi que avui, m'ha fet caure una llàgrima. Concretament és a partit del minut 3'10. (el vídeo no és oficial)

En memòria d'un dels meus icones musicals, en Mick Karn, escolteu aquesta cançó amb els llums tancats, el so a tota canya, i sobretot, amb el cor ben obert.

ANY: 1979
Àlbum: Quite life






















dimecres, 5 de gener del 2011

MICK KARN

04/01/2011:
Avui és un dia molt trist per mi.

















En Mick Karn a mort.






























Descansi en pau.



diumenge, 2 de gener del 2011

BONEY M. - Sunny (Live)


01/01/2011
El 30 de desembre de l'any passat, va morir en Bobby Farrell, el que va ser un dels punts importants per l'èxit de Boney M a finals de la dècada dels 70's , per la seva peculiar forma de ballar i per encarnar d'una manera descarada el prototip més genuí del “Macho man” en tots els seus aspectes.

Era l'”home” amb majúscules, que desprenia sex appeal pels quatre costats, amb pel a pit i amb suor, i amb una veu (falsament) greu i profunda, que tenia el seu harem “satisfet i content” de tenir la “sort” de estar amb ell.

Tant aviat sortia a l'escenari, entre el seu aspecte, la seva actitud, la “seva” veu, i sobretot, el seu ball, era el focus d'atenció total, i en pocs moments, les seves tres companyes, que eren les que portaven el pes de les cançons, aconseguien ser les protagonistes de l'actuació. En Bobby Farrell era el lleó que tenia a les tres lleones que treballaven per ell.

Tot això, alimentat per un excés d'ego, el van portat a un divisme absurd, que va destrossar la seva vida i la de tots aquells que l'envoltaven. Per exemple, la seva actitud amb tots els seus companys el van portar a ser acomiadat del grup i a tenir unes tenses relacions amb tothom. També cal recordar, no sigui que acabem fent d'ell un heroi, que va ruixar amb benzina a la seva dona, i va intentar calar-li foc, pel que va passar dos anys empresonat. A més de ser el prototip de “macho man” (i tots aquests punts, són característiques bàsiques d'un “macho man”) també era el prototip de rock-star amb peus de fang, que un cop s'apaga la llum de l'èxit aconseguit per tots els que formaven la maquinaria de Boney M., va acabar acollint-se als serveis socials d'Holanda, per poder subsistir.

Darrerament, tornava a treballar, explotant l'èxit de Boney M (separat de la resta) i havia aconseguit algun reconeixement per part d'alguns personatges de la música de ball de l'actualitat.

Sempre he fet la broma que quan es parla de Boney M, un es tenia que posar d'en peus, però hi ha una dita, que diu que quan es diu una broma, alguna cosa hi ha que és certa (n'hi un altre dita holandesa que diu que quan es diu una broma, alguna cosa de broma hi ha)

Tots en alguna ocasió hem ballat alguns dels temes de Boney M, dels quals alguns, els considero autèntics himnes i autentiques joies, i que a més de ser un grup de ball i “discotequeru”, no van oblidar els punts foscos de l'actualitat que els envoltava, i van fer algunes lletres que eren més serioses del que ens podem pensar en un primer moment.

La meva primera idea, era penjar “Daddy cool”, que és potser el seu moment més recordat, però finalment, m'he decidit per una versió en directe de “Sunny”, en una versió que van fer d'aquest clàssic, i que per mi, és la més encertada. En record a un monstre de l'escenari, que va formar part un projecte, que va gaudir de més èxit del esperat, penjo aquesta cançó.

Si algú escota aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:1977
Vídeo: Love for sale concert







































BONEY M.


Nacionalitat: Antilles / Alemanya
Web oficial:
Webs d'interès:

ANY: 1977
Vídeo: Love for sale concert



















01 - LOVE FOR SALE
02 - TAKE THE HEAT OFF ME
03 - BABY DO YOU WANNA BUMP
04 - PLANTATION BOY
05 - BELFAST
06 - GLORIA, CAN YOU WADDLE
07 - HAVE YOU EVER SEEN THE RAIN
08 - SUNNY
09 - STILL I'M SAD
10 - SILENT LOVER
11 - MOTHERLESS CHILD
12 - MA BAKER
13 - NO WOMAN NO CRY
14 - DADDY COOL