divendres, 10 d’abril del 2009

DEPECHE MODE - Somebody / Wrong

10/04/2009:
Finalment he hagut de parlar d’ells. Esperava no haver-ho de fer, però també sabia que era inevitable. M’he resistit tant com he pogut, però finalment ha arribat el seu moment. I tot això degut a la meva relació amor/odi amb Depeche Mode. Potser que comenci pel principi.

Tot va començar, el dia que vaig arribar a casa d’un amic meu, i només entrar, em vaig trobar el Melody Maker d’aquella setmana:
- Qui són aquests “tius” amb aquestes pintes tant tristes i grises?” I amb aquest nom tan horrible? Depeche Mode!!!!!!!!!!?
- M’he comprat el seu maxi. El vols sentir?

Mentre el sentia, vaig pensar que era una música tan fútil, que probablement mai els hi faria cas, tot i que la portada del maxi, em va agradar molt. Es veia un home sortint d’un ou. Però he de reconèixer, que a les vuit del vespre, mentre tornava a casa en metro, anava cantant el maxi d’aquest grup tant trist i gris.

Va sortir el segon maxi, i és clar, me’l vaig haver de comprar igual que vaig fer amb el primer. I després el LP. Quin disc!!!!!!! Brutal. I novament amb una portada molt bona. Definitivament, no eren ni tristos ni grisos. S’havien convertit en un dels grups que més escoltava.

De cop, va venir la tragèdia, en Vince Clarke, el geni dels teclats, deixava el grup per formar un altre projecte musical. Però Depeche Mode van continuar, i van treure dos senzills, que en el seu moment, em van agradar, però ja no era el mateix. Així que quant va sortir el segon LP, tot i que la portada tornava a ser magnifica, me’l vaig comprar amb molta por de portar-me una decepció. Un cop escoltat, vaig pensar que com era possible que en Martin L. Gore, hagués estat tant desaprofitat en el primer disc. Encara em va agradar més que el primer, fins el punt, que avui encara, cançons com “Leave in Silence” o “The sun and the rainfull” són per mi, mítiques i imprescindibles. Tot i que crec que Depeche Mode no se senten molt orgullosos d’aquest disc, per mi, és un dels millors si trèiem la cançó “The meaning of love”.

El tercer, va tornar a ser tot un descobriment per mi. Novament portada genial, i ple de cançons, per mi molt bones, avui encara. Vaig tenir la sort de veure’ls en directe, i bé, en directe, tot i els esforços del cantant, només puc dir que va ser un concert inoblidable per qüestions purament emocionals. A més, érem quatre gats, i això sempre és d’agrair.









El quart, vaig tornar a tenir la sensació de disc especial. Un altre cop amb portada bonissima, i unes cançons increïbles. Definitivament, Depeche Mode, tot i que amb la resta de discos, ja ho van aconseguir, per mi serien un dels grups que marcarien la meva vida. Amb quatre discos, ja en tenien dos (el segon i el quart) que eren imprescindibles per la vida humana.

El cinquè, també molt bo, brutal com sempre, però la portada ja no em va agradar tant, i vaig començar a notar, que els seguidors de Depeche Mode, ja no érem uns escollits, sinó que ja hi havia més gent. Recordo, el dia que vaig anar a comprar el disc, i davant meu se’l va comprar un noi que vaig pensar “A aquest li agrada Depeche Mode?” Bé no li vaig donar més importància.

El sisè, va ser la conversió dels incrèduls, i l’èxit comercial del grup ja era evident. Per sort, la qualitat del disc, seguia sent excel·lent. Van tornar a fer una portada molt bona, potser l’ultima gran portada de Depeche Mode. També els vaig poder veure en directe, i aquest cop ja no érem quatre gats, però tampoc va haver-hi cap tipus d’ambient claustrofòbic.









I va arribar el “101” i amb ell, els meus primers moments desagradables amb Depeche Mode. De cop, a tothom li agrada Depeche Mode, i si no els coneixies, o no t’agradaven, no eres ningú. Pujaves a qualsevol cotxe, i sonava Depeche Mode. Anaves a qualsevol casa, i et trobaves el “101” sonant. Definitivament, els seguidors de Depeche Mode de tota la vida, ens vàrem veure submergits dins una gran massa, que era impossible que hagués pogut créixer i madurar amb aquest grup. Ja no érem els “escollits”.

Després del “101” vaig començar a patir per la música del grup, ja que havien triomfat als Estats Units, i això era més que perillós, ja que potser deixarien de ser ells mateixos, per ser el que creien que havien de ser. I van treure el “Violator”, el setè àlbum d’estudi. Quan el vaig sentir vaig respirar tranquil. Continuaven fent discos excel·lents. Però amb aquest disc, Depeche Mode i jo, ens vàrem distanciar molt. La massificació del grup, havia arribat a cotes insuportables. De fet, amb vaig trobar, amb una colla de marrecs, molts marrecs, que pretenien donar-me lliçons sobre qui era i que havia fet Depeche Mode. Pretenien fer-me veure lo bons que eren Depeche Mode. Em volien fer veure la llum. Però que s’havien pensat?. I la falta de fonaments sobre la que es recolzava aquesta devoció Depeche-modiana, els feia caure en una arrogància tal, que quan els hi volies fer veure, que hi havia altres grups, eren incapaços de veure’ls. Encara recordo, respostes d’aquests nous seguidors de Depeche Mode, quan els hi deixava un CD de Camouflage o de And One:
- Aquests no són més que uns imitadors barats de Depeche Mode. Havent-hi Depeche Mode, aquests no tenen raó de ser.
I el remat final va ser el concert d’aquell any. Rodejat de fans, que de tant que van cridar, de tants cops que anaven a buscar cervesa, que després em tiraven per sobre, de votar sense sentit del ritme, només per fer gresca per fer-la, i de no deixar-me gaudir dels, perquè no dir-ho, dels meus Depeche Mode, vaig decidir no anar mai més a un concert de Depeche Mode si les coses no canviaven molt, ni a un concert amb un aforament superior a unes 5.000 persones (de moment, ho he aconseguit)











Ja, per acabar la meva relació amb Depeche Mode, va venir l’infumable “Songs of faith and devotion”. La meva por pel intent de conquerir el mercat dels Estats Units, es va fer realitat amb aquest disc, per mi, insofrible, tot i que també té bones cançons. A més, els problemes personals entre ells, i tot el que va envoltar al grup durant aquella època, em va fer quasi quasi, trencar peres amb els meus Depeche Mode.

Per sort, tots els discos que han tret després d’aquest “Songs of faith and devotion”, han tornat a ser excel·lents, o molt bons, però ja no ha estat el mateix.

Però, excepte aquest disc que tant detesto, he de reconèixer, que les meves diferencies amb Depeche Mode, no són responsabilitat d’ells, sinó dels seus seguidors, i d’un atac de banyes per la meva part. Potser ha arribat el moment de reconciliar-nos. No aniré als seus concerts, però si que me’ls tornaré a escoltar amb aquell esperit que me’ls escoltava abans. La publicació en els propers dies del seu nou àlbum, és una bona oportunitat per fer-ho, ja que, de moment, el seu nou senzill, com quasi sempre, és excel·lent.

Només demano als fans de Depeche Mode, que s’obrin d’orelles, i puguin veure, que hi ha vida electrònica (i no electrònica) a part de Depeche Mode.

Em resulta difícil escollir quines cançons de Depeche Mode penjar, ja que mil vegades han fet, “la millor cançó mai escrita”, i per tant m’he deixat guiar pel atzar. La afortunada ha estat “Somebody”. La segona, és el seu nou senzill, que espero sigui la porta de la meva reconciliació amb un dels grups que ha marcat la meva vida, ja que he madurat amb ells, i les seves cançons, molts cops coincidien amb aquest procés. (la informació sobre el nou senzill i el nou àlbum de Depeche Mode, l’he estreta de btretze, gràcies)

Que en gaudiu.
Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1984
Àlbum: Some Great Reward


























ANY: 2009
Àlbum: Sounds of the Universe























Àlbum: Sounds of the Universe (Deluxe Box Set Edition)

Senzill: Wrong (Playback) (Vídeo-clip)
























DEPECHE MODE

Nacionalitat: Anglaterra
Webs d'interès: http://www.depechemode.es/

ANY: 1979
Àlbum: Speak and Spell

01 - New Life
02 - I Sometimes Wish I Was Dead
03 - Puppets
04 - Boys Say Go!
05 - Nodisco
06 - What's Your Name?
07 - Photographic
08 - Tora! Tora! Tora!
09 - Big Muff
10 - Any Second Now (Voices)
11 - Just Can't Get Enough

Senzill: New Life

01 - New Life
02 - Shout

Maxi-single: New life

01 - New Life (Remix)
02 - Shout (Rio mix)

Senzill: Just can't get enough

02 – Any second now

Maxi-Single: Just can't get enough


01 - Just Can't Get Enough (extended Version)
02 - Any Second Now
03 - Just Can't Get Enough (7inch Version)
ANY: 1982
Àlbum: A broken frame
01 - Leave in silence
02 - My Secret Garden
03 - Monument
04 - Nothing To Fear

05 - See You
06 - Satellite
07 - The Meaning Of Love
08 - A Photograph Of You
09 - Shouldn't Have Done That
10 - The Sun & The Rainfall

Senzill: Leave in silence

01 - Leave in silence
02 - Excerpt From: My Secret Garden

Maxi: Leave in silence
 

01 - Leave In Silence (Longer)
02 - Further Excerpt From: My Secret Garden
03 - Leave In Silence (Quieter)


ANY: 1984
Àlbum: Some Great Reward

01 - Something To Do
02 - Lie To Me
03 - People Are People
04 - It Doesn't Matter
05 - Stories Of Old
06 - Somebody
08 - If You Want
09 - Blasphemous Rumours


Senzill: Master And Servant (Vídeo Clip oficial)

01 – Master And Servant 3:45
02 – (Set Me Free) Remotivate Me 4:12

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (Slavery Whip Mix)
02 – (Set Me Free) Remotivate Me (Release Mix)
03 – Master and Servant (Voxless) 

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (An ON-Usound Science Fiction Dance Hall Classics)
02 – Are People People?
03 – (Set Me Free) Remotiate me

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (US Black and Blue Mix) 8:02
02 – (Set Me Free) Remotivate Me (US 12” Mix) 7:59
03 – Are People People? 4:29

ANY:1986
Àlbum: Black celebration

01 - Black Celebration
02 - Fly On The Windscreen - Final
03 - A Question Of Lust
04 - Sometimes
05 - It Doesn't Matter Two
07 - Stripped
08 - Here Is The House
09 - World Full Of Nothing
10 - Dressed In Black
11 - New Dress
12 - But Not Tonight


Maxi: A question of time




01 - A Question Of Time (remix)
02 - Black Celebration (live)
03 - Something To Do (live)
04 - Stripped (live)
05 - More Than A Party (live)
06 - A Question Of Time (extended Remix)
07 - Black Celebration (black Tulip Mix)
08 - A Question Of Time (new Town Mix/live Remix)

ANY: 1990
Àlbum: Violator

01 - World In My Eyes
02 - Sweetest Perfection
03 - Personal Jesus
04 - Halo
05 - Waiting For The Night
07 - Interlude #2 - Crucified
08 - Policy Of Truth
10 - Interlude #3
11 - Clean


01 – Enjoy The Silence (Single version)
02 – Enjoy The Silence (Hands and Feet Mix)
03 – Enjoy The Silence (Ecstatic Dub)
04 – Sibeling (Single Version)

Maxi: Enjoy the Silence

01 – Enjoy The Silence (Bass Line)
02 – Enjoy The Silence (Harmonium)
03 – Enjoy The Silence (Ricki Tik Tik Mix)
04 – Mephisto

Maxi: Enjoy the Silence

01 – Enjoy The Silence (The Quad: Final Mix)

ANY: 1993
Àlbum: Songs of faith and devotion

01 - I Feel You
02 - Walking In My Shoes
03 - Condemnation
04 - Mercy In You
05 - Judas
06 - In Your Room
07 - Get Right With Me
08 - Interlude #4
09 - Rush
10 - One Caress
11 - Higher Love

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Single Mix) [4:59]
02 - My Joy (Single Mix) [3:57]

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix)
02 - Walking In My Shoes (Seven Inch Mix)
03 - My Joy (Seven Inch Mix)
04 - My Joy (Slow Slide Mix)

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Extended Twelve Inch Mix)
02 - Walking In My Shoes (Random Carpet Mix)
03 - Walking In My Shoes (Anandamidic Mix)
04 - Walking In My Shoes (Ambient Whale Mix)

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Single Mix) [4:59]
02 - Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix) [6:24]
03 - Walking In My Shoes (Random Carpet Mix) [6:10]
04 - My Joy (Slow Slide Mix) [5:12]
05 - Walking In My Shoes (Extended Twelve Inch Mix) [6:53]
06 - Walking In My Shoes (Anandamidic Mix) [6:11]
07 - My Joy (Single Mix) [3:57]
08 - Walking In My Shoes (Ambient Whale Mix) [4:54]


ANY: 2006


ANY: 2009
Àlbum: Sounds of the Universe

01 - In Chains
02 - Hole To Feed
04 - Fragile Tension
05 - Little Soul
06 - In Sympathy
07 - Peace
08 - Come Back
09 - Spacewalker
10 - Perfect
11 - Miles Away / The Truth Is
12 - Jezebel
13 - Corrupt


Àlbum: Sounds of the Universe (Deluxe Box Set Edition)

CD01
01 - In Chains
02 - Hole To Feed
03 – Wrong (Playback) (Vídeo-clip)
06 - In Sympathy
07 - Peace
08 - Come Back
09 - Spacewalker
10 - Perfect
11 - Miles Away / The Truth Is
12 - Jezebel
13 – Corrupt
CD02
01 - Light
02 - The Sun and the Moon and the Stars
03 - Ghost
04 - Esque
05 - Oh Well
06 - Corrupt (Efdemin Remix)
07 - In Chains (Minilogue's Earth Remix)
08 - Little Soul (Thomas Fehlmann Flowing Ambient Mix)
09 - Jezebel (SixToes Remix)
10 - Perfect (Electronic Periodic Dark Drone Mix)
11 - Wrong (Caspa Remix)
CD03
01 - Little 15 (Demo)

ANY: 2010
DVD: Tour of the Universe: Barcelona 20/21.11.09

01 - In Chains
02 - Wrong
03 – Hole to Feed
05 – It's No Good
06 – A Question of Time
07 – Precious
08 - Fly on the Windscreen
09 – Jezebel
10 – Home
11 - Come Back
12 – Policy of Truth
13 – In Your Room
14 - I Feel You
15 – Enjoy the Silence
17 - Dressed in Black
18 – Stripped
19 – Behind the Wheel
20 – Personal Jesus
21 - Waiting for the Night

Bonus track
01 – World in my Eyes
02 - Sister of Night
03 - Miles Away/The Truth Is
04 - One Caress

ANY: 2013
Àlbum: Delta machine

Disc 1
01 - Welcome To My World
02 - Angel
03 - Heaven
04 - Secret To The End
05 - My Little Universe
06 - Slow
07 - Broken
08 - The Child Inside
09 - Soft Touch / Raw Nerve
10 - Should Be Higher
11 - Alone
12 -
Soothe my soul
13 - Goodbye


Disc 2
01 - Long Time Lie
02 - Happens All The Time
03 - Always
04 - All That's Mine

Senzill: Soothe my soul

01 - Soothe my soul
02 - Goodbye (Gesaffelstein Remix)