dimecres, 25 de juny del 2014

SIMPLE MINDS – She's a river (Clip i Live pirata 2013 Dublin)


25/06/2014:


Com ja vaig comentar, la meva filla va haver d'anar a Tortosa per participar en una competició esportiva. El viatge va ser un viatge llampec, però prou interessant com per parlar-ne.

El primer que he de dir, és que Tortosa està molt lluny, i varem haver de llevar-nos molt d'hora per tal d'arribar a temps a la competició. Varem arribar a Tortosa que no plovia amb prou intensitat com per veure l'espectacle que teníem davant dels nostres ulls. Camps anagats i carrers tallats per una quantitat d'aigua que no sabíem d'on havia sortit. Un amic em va explicar (via missatges) que uns moments abans, havia caigut una pluja torrencial, i que Tortosa està en zona de barrancs i que quan cauen 4 gotes, s'inunda, Doncs si la pluja és torrencial, la cosa se'n va de mare.

Jo estava frisos per veure el riu. Si els carrers estaven com estaven, com estaria el riu!!!!! Estaria imponent, potent, majestuós. Quan vaig passar pel riu, no tenia massa aigua, i estava força tranquil. El que sí que estava imponent, potent i majestuós, era “el monument”. De cop i sense esperar-m'ho em vaig trobar cara a cara amb “el monument”. Aquell monument, sense cap mena de dubte, presideix tot l'espai del voltant. Aquell monument, es vulgui o no, és el propietari de tots els ulls que per allà passen. Aquell monument és l'amo del riu. Si els tortosins pensen que lo riu és seu, s'equivoquen. Mentre hi sigui el monument, en honor i per la gloria de'n Franco, el monuments serà el propietari de lo riu.

Finalment, varem arribar al pavelló on es feia la competició i la meva primera sensació va ser la de ser ben acollit. Tot i pluja, en entrar al pavelló vaig notar bon rotllo. Em vaig sentir bé. Em vaig sentir molt bé.

Mentre les nenes es preparaven per la cerimònia d'inici de la competició, per mi arribava un dels moments mes esperats de viatge. En Tannu Tuva, havia tingut la gentilesa de sortir d'hora de casa seva, amb la tromba que estava caient, deixar la família a casa, i venir-me a veure per conèixer-nos cara a cara. Era un amic al que no coneixia, i que ara ja conec, i al que estic molt agraït pel seu gest de fer l'esforç de conéixe'ns. A sobre va tenir el detall de portar-me un petit obsequi (que encara no he provat), i jo vaig arribar amb les mans buides (quina vergonya i quina falta de tacte per la meva part) No varem poder xerrar molta estona, però suficient per a un primer contacte, i prou bo, com per desitjar una nova trobada amb més calma i amb més temps (Per cert, Brian, tens un molt bon accent i encara no he provat el xocolata)

La cerimònia d'inici de la competició, va començar amb els parlaments del president del Club Twirling Tortosa, que era qui organitzava la final, del president de la Federació Catalana de Twirling i de l'alcalde de Tortosa. Un cop acabats aquests parlaments, me0n vaig endur la primera sorpresa, en sonar l'himne nacional de Catalunya, i mentre el que veníem de terres gironines, ens varem quedar asseguts com si sentíssim la cançó de l'estiu, un gran part del públics tortosí, es va posar en peus. Cosa que em va omplir de goig, d'admiració i de vergonya, pròpia i aliena. La segona sorpresa agradable, va ser notar que TOTHOM, menys algun immigrant no espanyol, parlaven català. A Blanes o Barcelona, els meus punts de referencia fins i tot Girona, això es impossible. Des d'aquell dia, he descobert que la frase “a l'altre costat de l'Ebre”, referint-me a lo que ja no és territori català, és una frase feta molt injusta. Els tortosins, em van donar una lliçó brutal de catalanitat.

Per tot això, no puc entendre, com és possible que els carrers de Tortosa, encara posi “Calle” enlloc de “Carrer”, i sobretot, que encara estigui el “monument” allà presidint la ciutat.


Per acompanyar aquest diari de viatge a Tortosa, he escollit la cançó She's the river, de Simple Minds. La elecció és obvia, i suposo que no cal que expliqui quina ha esta la meva motivació per escollir aquesta cançó. A mes, avui, toquen Simple Minds a Barcelona (i jo hi tornaré a faltar) al Festival de Pedralbes i també cal celebrar aquesta visita del grup escocès a Catalunya. La poso en dues versions, Una la versió oficial del disc i un directe pirata de l'any passat que es veu i se sent prou bé.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1985
Àlbum: Good news from the next world


Senzill: She's a river







diumenge, 22 de juny del 2014

MOLOKO – The time is now (Can 7 soulfood mix)

21/06/2014:


A vegades tinc la sensació que li fallo a la meva filla petita. Per una raó o per un altre, sento que no li dedico tot els que li hauria de dedicar. El cap em diu que no és així, i que en certa manera, és una combinació de mala sort i de la circumstancia de ser la segona.

La primera, la gran, és la que trenca les barreres. És la primera en anar en bicicleta, és la primera en tocar una cançó amb la flauta, és la que comença a sortir amb les amigues els dissabtes a la tarda, és, en definitiva, la primera en fer les coses, i és clar, la segona, ho té més fàcil, però al mateix temps, sembla que no tingui la mateixa importància, pel simple fet, que la gran ho ha fet primer. A part, la gran ha escollit unes activitats que per pura casualitat, s'adapten millor als horaris d'un treballador.

Així, entre les circumstància de ser la segona i la mala sort, tinc la sensació de no ser amb la meva filla petita, el que caldria. Com he dit abans, els cap em diu que no és així, però el meu cor em diu que sí.

Sense anar més lluny, ahir va ser l'aniversari de la petita, i el pla era sortir d'hora de la feina per poder estar més temps amb ella en un dia tan especial, però la feina s'ha girat malament, i enlloc de sortir abans de l'hora habitual com estava previst, he hagut de sortir més tard. Però a més a més, ahir era l'últim dia d'aquest curs i amb motiu d'això, la meva filla feia una demostració del que ha aprés aquest any en la seva activitat extraescolar (ball Hip-hop. Que ningú s'espanti. Consisteix en aprendre a ballar al estil Shake it up) I jo, no hi he pogut anar. Era l'aniversari de la meva filla, i a més, era ballant davant de molts pares i mares, però el “papa”, el seu papa, no hi era. I a més, era la segona oportunitat, ja que la setmana passada, ja van fer una demostració d'aquest ball, i el papa, tampoc i va poder anar.

Ningú té la culpa de res, i la meva filla ho entén, i de fet, amb la gran tampoc he pogut anar mai a veure les seves demostracions i representacions de final de curs, però no sé, em queda un “ai” al cor que no puc evitar-ho. Entre això, i que per exemple, en aquest blog, crec que he parlat molt més de la gran que de la petita, no puc evitar tenir aquesta mala sensació.

I és molt decebedor, ja que són oportunitats que perdo i que no recuperaré. Són coses que he de viure ara, i que no puc deixar-les per demà. El temps és ara, i no puc deixar-lo escapar, però alhora, no puc evitar-ho.


La cançó d'avui és “The time is now” de Moloko, en un intent de fer evident que sento que és ara quan em perdo les coses de les meves filles (de la gran també), que és ara quan les he de viure, i que tots aquest moments, se'm escapen de les mans com quan volem agafar aigua amb les mans, i se'ns escapa sense remei entre els dits. Tot i que la cançó original és perfecte i té la seva peculiaritat que encara la fa més valuosa sense treure-li ni un pessic de “marxa”, m'he decidit per una versió més moguda, i més alegre (Can 7 soulfoof mix) tal com és mostre habitualment la meva filla petita (la gran és més d'alegria interior)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2000
CD: Things to make and do


CD-Single: The time is now