dijous, 2 d’abril de 2009

SPANDAU BALLET

02/04/2009:
Un cop més, l’actualitat i la nostàlgia, venen agafades de la mà, per ser les protagonistes d’aquesta setmana. Recentment han estat notícia Spandau Ballet, ja que han anunciat nou disc i gira mundial (parlen d’omplir el Camp Nou) Jo no hi aniré, a no ser que el nou disc sigui extraordinàriament bo. La veritat és que no n’espero massa d’aquest nou disc, ja que si el grup va començar de la millor manera que es podia començar, van acabar de la pitjor manera que pot acabar un grup de música. Només recordar, que van acabar als tribunals entre ells, inclòs entre germans.

Spandau Ballet va ser un dels grups punters dels Nous Romàntics, amb propostes musicals i estètiques noves, introduint la tecnologia dins la música popular (Spandau Ballet van ser els primers en utilitzar una bateria electrònica en directe, la mítica Simmons) i explotant la nova eina de promoció que eren els vídeo clips.

Spandau Ballet va debutar amb “Jouneys to glory”, un disc immillorable, sublim i perfecte, carregat de ritmes moderadament ballables i ple de melodies d’aquelles que t’inflen el pit i et fan sentir més fort del que ets. És clar que la veu del magnífic cantant de grup, ajudava molt per aconseguir aquestes sensacions. És deia que era un disc amb música per herois.
Vaig poder gaudir d’un concert del grup durant aquesta època i vaig ballar com un boig i ho recordo com una experiència “religiosa”. És clar que era el meu primer concert, i probablement era fàcilment impressionable.


El segon disc, va ser “Diamond”, un altre disc impressionant i genial, totalment diferent al primer, amb dues parts clarament diferenciables. La primera descaradament ballable, amb la introducció d’una secció de vent i uns baixos amb forces influencies del Funk. La segona, molt més tranquil·la, reflectint que els herois, també tenen mals moments.

En el tercer, “True”, van tornar a canviar radicalment el seu so, continuant amb el ball moderat, lluny de melodies èpiques i heroiques, però si envoltat de molta elegància. Amb aquest disc van conquerir el món amb un èxit comercial impressionant.
Els vaig tornar a veure en directe, i definitivament, lo del primer concert no va ser casualitat. Spandau Ballet en directe, eren realment un espectacle, que feien ballar a tothom, sobretot al final del concert, amb noves versions dels temes del seu primer i segon disc.


El quart, “Parade”, tot i ser un disc molt bo, ja comença el declivi. Per primer cop, no canvien l’estil emprat en l’anterior treball, sinó que més aviat és com una evolució, i es nota que no és el disc que ells voldrien fer, sinó el disc que creuen que la gent espera d’ells. Sobretot el públic nord-americà. Com passa sovint, els grups volen agradar al públic nord-americà, i deixen de ser fidels a ells mateixos, i això acaba portant conseqüències. Un cop més, els vaig poder veure en directe, i la cosa ja no va ser igual, excepte al final del concert, que tornaven a fer noves versions dels seus primers temes, provocant el ball i l’eufòria.


El cinquè va ser “Through The Barricades”, i podríem dir que és l’àlbum més madur del grup, sense que “madur” tingui ni bones ni males connotacions. Segueix sent un molt bon disc, però li falta la frescor que van tenir els tres primers. Novament, vaig anar-los a veure en directe, i la sensació, idèntica al que vaig tenir al “Parade tour”.


I va arribar el sisè, “Heart Like A Sky”, i aquí ja no van aconseguir fer el que el talent i la experiència havia fet en els seus anteriors treballs. Per mi, un disc imfumable. Ja no els vaig tornar a veure en directe.

Després d’això, ja van començar a posar-se demandes judicials entre ells, i tot es va acabar fins ara.

Penjo el seu primer senzill, en varies etapes del grup i així es pot apreciar l’evolució d’una cançó i del grup, amb el pas dels anys, i també podrem veure, que a diferencia d’altres grups, Spandau Ballet, en els directes, no es limitava a reproduir fidelment els seus discos, sinó que oferien coses noves.

Que en gaudiu.
Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.

Any: 1981







 

To cut a long story short (Directe 1984)

To cut a long story short (Directe 1990)

Més cançons i més informació

SPANDAU BALLET

Nacionalitat: Anglaterra.
Webs d'interès:

ANY: 1981
Àlbum: Journeys to glory



















03 - Mandolin
04 - Musclebound
05 – Age of Blows
06 – The Freeze
07 - Confused
08 – Toys

Senzill: To cut a long story short.























02 - To Cut a Long story Short (Instrumental)



ANY: 1982
Àlbum: Diamond























01 - Chant Nº1 (I Don't Need This Pressure On)
02 - Instinction
03 - Paint Me Down
04 - Coffee Club
05 - She Loved Like Diamond
06 - Pharaoh
07 - Innocence and Science
08 - Missionary

Senzill: Chant nº1 (I Don't Need This Pressure On)

















02 - Chant No. 1 (I Don't Need This Pressure On) (instrumental)


ANY: 1983
 
ANY: 1984
ANY: 1986
Àlbum: Through the Barricades

01 - Barricades (Introduction) (1:16)
02 - Cross the Line (4:09)
03 - Man in Chains (5:35)
04 - How Many Lies? (5:20)
05 - Virgin (4:21)
06 - Fight for ourselves (4:20)
07 - Swept (4:50)
08 - Snakes and Lovers (4:30)
09 - Through the Barricades (5:57)

Senzill: Fight for Ourselves



Maxi:
Fight for Ourselves


01 - Fight for Ourselves [Extended Remix] (7:30)
02 - Fight for ourselves (4:20)
03 - Fight…The Heartache (4:10)
ANY: 1990
To cut a long story short (Directe)