MADONNA

10/11/2009:

Avui, el segon R. Madrid galàctic d’en Florentino Pérez, ple se hiper-super-mega-estrelles amb fitxatges de preus indecents, ha estat eliminat de la copa del rei per un equip de segona B (de tercera divisió). Al partit d’avui, al Santiago Bernabeu, el R. Madrid ha guanyat per 1 gol a 0, però no n’ha tingut prou, ja que al partit d’anada, l’Alcorcón, va guanyar 4 a 0 al R. Madrid.

La cançó que penjo avui, es “hung up” de la Madonna, ja que Alcorcón, també es coneguda per una de les seves cantants, la Terremoto de Alcorcón, que es dedica a fer versions de cançons amb força èxit comercial, però des d’un punt de vista humorístic i en pla parodia. Un de les seves parodies mes famoses, precisament es la d’aquesta cançó de la Madonna. Precisament, la Madonna en aquesta cançó, fa un homenatge a Abba, utilitzant una de les seves frases musicals mes famoses, concretament de la cançó Gimme gimme gimme.

En homenatge a aquest equip de segona B, que ha aconseguit deixar fora de combat a un equip galàctic, penjo aquesta fantàstica cançó.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

17/07/2009:
El proper dimarts la Madonna farà un “concert” a Barcelona, però malauradament, aquesta no és la notícia. La notícia és que la reina del pop, ha suspès la seva actuació a Marsella, per la mort d’un operari mentre muntava l’escenari de la diva de l’ambició rossa. Avui no és dia per xerrar més d’aquesta cantant. Segur que tindrem més ocasions per parlar d’ella.

Aprofito per penjar una de les seves millors cançons, segons el meu parer, i potser una de les seves cançons més adients amb la mala notícia d’avui.

Tot i la mala noticia, la mort d’un treballador sempre ens hauria de fer pensar, ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Estats Units.
Web oficial: http://www.madonna.com/
Webs d'interès:

ANY: 1989
Àlbum: Like a Prayer

01 - Like a Prayer
02 - Express Yourself
03 - Love Song
04 - Till Death Do Us Part
05 - Promise to Try
06 - Cherish
07 - Dear Jessie
08 - Oh Father
09 - Keep It Together
10 - Spanish Eyes
11 - Act of Contrition

Maxi: Like a Prayer























01 - Like A Prayer (12 Inch Dance Mix)
02 - Like A Prayer (12 Inch Extended Mix)
03 - Like A Prayer (12 Club Version)
04 - Like a Prayer (vídeo clip) (7 Remix / Edit)
05 - Act of Contrition

Like a Prayer (vídeo clip)

ANY: 2005
Àlbum: Confessions on a Dance Floor


01 - Hung Up
02 - Get Together
03 - Sorry
04 - Future Lovers
05 - I Love New York
06 - Let It Will Be
07 - Forbidden Love
08 - Jump
09 - How High
10 - Isaac
11 - Push
12 - Like It Or Not

Maxi: Hung up


01 - Hung Up (Radio Version) 3:20
02 - Hung Up (SDP Extended Vocal) 7:57
03 - Hung Up (Tracy Young's Get Up and Dance Groove Edit) 4:15
04 - Hung Up (Bill Hamel Remix) 6:58
05 - Hung Up (Chus & Ceballos Remix) 10:21
06 - Hung Up (SDP Extended Dub) 7:57

Hung up (Vídeo clip oficial)

ABBA

ESPERANT EL SEU MOMENT.

BETTY TROUPE

09/11/2009:

Avui fa 20 anys que es va començar a enderrocar el Mur de Berlín, símbol clar i explícit d’allò que en van dir la guerra freda entre dos sistemes econòmics, polítics i socials, que es desenvolupava dins de la carrera armament i que això ens porta directament a la por al terror nuclear. Els que vàrem viure aquesta por (que la portàvem força bé, quin remei ens quedava) sabem que l’amenaça nuclear era sempre present, i de tant en tant pensaves si algun dia hi hauria algun boig que fos capaç de pitjar el botó. Un botó que sempre havíem imaginat vermell, i que les pel·lícules ens havien ensenyat a diferents llocs (una consola, un maletí ...) Però més enllà d’aquesta por al terror nuclear, també hi havia tot un seguit de condicions de vida entre dos formes ben diferents de govern.

Un sistema, el “capitalista”, que aparentment a sobreviscut i a guanyat la partida, però des del meu punt de vista, ha fallat, i l’actual crisi és la mostra més evident, i no és vàlid per aconseguir un món just i pròsper per a tothom. De fet, crec que el sistema capitalista és una dictadura disfressada de democràcia, ja que un sistema on les grans empreses tenen més poder que el poder polític, mai pot ser democràtic.

L’altre sistema, el “comunista”, lluny de ser comunisme, en realitat, era una dictadura disfressada de polítiques socials, que en realitat eren inexistents, o si més no, poc efectives. Amb la caiguda del Mur de Berlín i amb la disgregació del la URSS, aquest sistema va esdevenir en fallida, i a tots ens va quedar clar que aquell no era un sistema eficaç per aconseguir un món millor.

Així doncs, quan va caure el Mur, va caure una icona per molts de nosaltres. Per molts de nosaltres, el Mur de Berlín era tan natural com el fet que les fulles dels arbres siguin verdes. El Mur era una icona que creiem que mai veuríem enderrocada fins el dia de la apocalipsi nuclear. Enderrocat el Mur, s’acabava la por a la apocalipsi, i s’acabava que la meitat del món estigues enfrontada a l’altre meitat. Sense mur, tot havia de ser positiu i esperançador. Un cop més, es va demostrar que alguns, sempre portem un lliri a la mà.

Berlín és des de que tinc memòria, una ciutat mitificada i sempre, sempre, sempre una ciutat amb prestigi, cultural social, econòmic, polític i fins i tot de tot allò que envolta el rotllo “alternatiu” i “modern”. I en un dia d’aniversari com avui, bé es mereix un homenatge.

L’homenatge corre a càrrec de Betty Troupe, un grup que va formar part una “moguda valenciana” amagada i sense tant suport mediatic com altres “movidas”, però que sense cap mena de dubte, per mi, era molt, molt, molt més interessant.

Que recordi, només van treure un “LP” (que antic sona això de LP) però estava força bé.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: PPCC
Web oficial:
Webs d'interès: http://www.popes80.com/grupos/betty.htm

ANY: 1983

Maxi: El Vinilo

01 – El vinillo
02 – MS 20
03 – Berlín

Berlín (Palyback)

ANY: 1984

Àlbum: Nuevos Heroes

01 - El Espejo

02 - Reflejos

03 - MS 20
04 - Calles Disfrazadas

05 - Trampa Oculta

06 - Nieve en el Sol

07 - Berlín

08 - Nuevos Héroes

09 - El Vinilo

10 - El Vendedor de Sueños

DANZA INVISIBLE

08/11/2009:

Sembla ser que avui s’acaba la temporada de carreres de motos GP i l’escenari és a València. Amb motiu d’això, la 2 de RTVE, va organitzar ahir un concert amb varies estrelles del pop i del rock cantat en castellà. El concert ha començat amb Amaral, un grup més que correcte, que fins i tot ha fet algunes cançons força encertades. Després han tocat uns que es diuen “84” dels que no en sé absolutament res, i a més no me’ls vaig mirar.

Mentre era al ordinador, em va cridar l’atenció el que sentia per la tele. Era el Melendi, i em sap greu dir-ho, ja que aquest blog pretén ser positiu, però el tal Melendi cantava que feia pena. No entraré a valorar la seva música, però la seva veu i la seva entonació, si més no en el concert d’ahir, eren bastant dolentes. Sobretot si després sents al Javier Ojeda, el cantant de Danza Invisible, que és un dels millors cantants que he sentit mai. I el mateix puc dir de Danza Invisible en conjunt.

Danza invisible és un d’aquells grups pels que sento un gran respecte, i és un d’aquells grups, que sembla que hagin crescut i madurat amb mi. Tenen una carrera llarga amb un repertori molt variat, amb cançons de quasi tots els estils, i la majoria són de molta qualitat, incloent les lletres. Un cosa vull deixar clara. Detesto profundament la seva cançó més coneguda “Sabor de amor” que considero que és una de les pitjors cançons mai escrites, però a part d’aquesta, tenen veritables meravelles, fins i tot amb estils musicals força allunyats del que teòricament a mi m’agrada. Un dels seus millors discos, va ser un directe que van treure al principi de la seva carrera, que si ho sumem al seus discos en estudi, feien d’aquest grup, un dels més ballables de l’escena. He tingut la sort de veure’ls dos cops en directe.

Des de el respecte, la admiració i el reconeixement, avui penjo una de les seves cançons que sembla últimament s’ha posat de moda versionar. Espero que us agradi.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Espanya.
Web oficial: http://www.danzainvisible.com/
Webs d'interès:

ANY: 1986

Àlbum: Música de Contrabando.

01 – Ocio y negocio 4:25
02 – Contrabando 3:58
03 – Mercado negro 3:10
04 – Sin Aliento 4:58
05 – Espuelas 3:48
06 – Agua sin sueño 5:09
07 – El joven nostalgico 4:10
08 – En guerra 4:39
09 – Es probable que no sea el hombre de tu vida (en ese caso acabaré contigo) 4:27
10 – No habrá mas fiestas para mañana 3:13

Sin Aliento (Vídeo clip)

AMARAL

ESPERANT EL SEU MOMENT.

A-HA

31/10/2009:

Fa pocs dies, el grup noruec A-Ha, ha anunciat que se separen i ho faran amb una ultima gira. Bé, els A-Ha no són un dels meus grups favorits, però si he de reconèixer que tenen un bon grapat de molt bones cançons. Per mi, cal destacar, que son alguna cosa mes que un grup de nens macos del nord d’Europa, i els seus temes acostumen a dir coses.

Bé, penjo una de les seves cançons, on mes es poden apreciar moments de bellesa remarcats per la veu de vellut del seu cantant.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Noruega.
Web oficial: http://www.a-ha.com/
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/A-ha

ANY: 1988

Àlbum: Stay On These Roads

01 - Stay On These Roads
02 - The Blood That Moves The Body
03 - Touchy!
04 - This Alone Is Love
05 - Hurry Home
06 - The Living Daylights
07 - There's Never A Forever Thing
08 - Out Of Blue Comes Green
09 - You Are The One
10 - You'll End Up Crying
11 - You'll Never Get Over Me

Senzill: Stay on These Roads (Vídeo clip)

DEPECHE MODE

30/10/2009

Sembla ser, que últimament la corrupció ens rodeja per totes bandes, i cada dia, ens despertem pensant quin serà el cas que es destaparà aquest dia. Només per fer una mica d’inventari, recordaré el cas del Palau de la Música Catalana, on els seus responsables, aprofitaven tot tipus de subvencions, per lucrar-se i per tenir a alguns polítics en deute, deixant-los diners pel finançament més o menys descarat dels seus partits polítics.

Per un altre banda, tenim un cas de corrupció urbanística que de moment, estan imputats l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet (PSC), i dos històrics membres de CiU. Sembla que d’aquí poc també poden caure altres alcaldes, sembla que l’ex-alcalde i l’ex regidor d’urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres (PP i PSC respectivament) I finalment avui ha començat a sentir-se que el cas també pot estar a Lleida.

I Ses Illes no es queden curtes, tot i que allà, sembla que això de la corrupció és un cas constant.

Però al país veí, la cosa també està ben plena de casos de corrupció. L’alcalde de El Ejido, la població més rica del país veí, també ha rebut la visita de la policia per registrar el seu despatx. I el Partit Popular, amb el cas Gürtel, tenen sota sospita a la meitat del Partit.

Recentment a Itàlia, el seu President, en Berlusconni, també ha estat esquitxat per assumptes de dubtosa ètica, però també és una cosa típica d’ell. A França també ha passat alguna cosa, i no fa gaire, a Anglaterra es va destapar l’escàndol de les dietes dels parlamentaris, inclòs el seu primer ministre.

I els meus estimats Depeche Mode, també parlen de corrupció, però d’un altre mena de corrupció. El cert és que fa unes setmanes que estic escoltant el seu últim disc, i és ple de cançons bonissimes, entre elles “Corrupt”, que és tan bona, que no sabia com fer-m’ho venir bé, per penjar-la. Ara Ja ho he fet. Per cert, a la versió “de luxe” de l’últim disc, hi han bonus track, que són senzillament genials. Us les recomano. De moment, una mica més de corrupció, que últimament, està molt de moda.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.

Que en gaudiu.

23/08/2009

Un cop més btretze (gràcies) es fa ressò de la cancel·lació de mes concerts de Depeche Mode, i la cosa comença a ser massa habitual. Si seguim aquest ritme, i penjant una cançó cada cop que cancel·len un concert, hauré penjat tot el seu repertori abans que acabin aquesta accidentada gira que estan fent.

Aquest cop, el motiu de la cancel·lació torna a ser la veu d’en Dave Gahan i el lloc que ha estat víctima d’aquest infortuni, San Francisco.

San Francisco és famosa per moltes coses: els terratrèmols, les pendents dels seus carrers que van donar nom a una sèrie de televisió amb el nas més famós de Hollywood, en Karl Malden, no sigueu malpensants, i un jove Michael Douglas, que anys més tard tornaria a tenir èxit a San Francisco amb Instint bàsic, on podíem veure un altre dels mites d’aquesta ciutat, tret dels seus tramvies, que és la proliferació de diferents pràctiques sexuals.

Un dels cops que Depeche Mode ha parlat d’això, va ser a Master and Servant, on ens diuen que les relacions humanes, tant al llit com a la vida (és igual) sempre, i en diferents intensitats, hi ha un dominant i un dominat.

Bé. Us deixo el vídeo-clip d’aquesta magnífica cançó.

Que en gaudiu.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.

04/08/2009
Un cop més, Depeche Mode són notícia per la suspensió d’alguns dels concerts de la seva gira mundial. Aquest cop els damnificats són els brasilers que s’han quedat sense cap concert al Brasil. El motiu és que després de reorganitzar la seva agenda, a rel, suposo que de les suspensions que han fet dels seus concerts per Europa, finalment deu haver quedat tot tan apretat, que s’han vist forçats a suspendre part de la seva gira. Sap greu per la gent del Brasil que no podran gaudir de la música de Depeche Mode, però sí podran gaudir del seu silenci. Gaudir del silenci? No sé que ho fa, que darrerament, Depeche Mode fa aflorar en mi un sarcasme que no m’és gens propi. M’ho hauré de fer mirar.

Bé doncs ja tenim excusa per penjar un altre cançó d’aquest grup, i a més ja l’hem escollit. Que més volem?

La cançó és Enjoy de Silence. Per mi una de les millors de la seva historia. És una d’aquelles cançons, que a en Martin L. Gore se li ha de posar la pell de gallina, quan escolta en els concerts de Depeche Mode, a tanta gent cantant aquesta cançó. Per mi, una cançó vital per la existència digne de la vida humana sobre La Terra.

Penjo la versió oficial amb el vídeo clip oficial, i una versió que no sé ben bé quin remix és, però em recorda massa un remix oficial i per tant li dono certa credibilitat. (a la xarxa s’ha d’anar en compte, no et colin una feina amateur per una versió oficial) A més les imatges del vídeo tenen cert interès (Atenció a les samarretes blanques que porten. Tota una declaració de principis i creències.

Que en gaudiu.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.

12/07/2009:
Un cop més, btretze, ens informa d’algunes notícies d’interès. Malauradament, són males noticies ja que sembla ser que Depeche Mode ha hagut de cancel·lar els concerts que tenia previst fer a Sevilla i a Porto, degut a que el cantant de Depeche Mode s’ha fet mal a la cama. Ja és mala pata ...................uy, quin comentari més inoportú. Volia dir que ja és mala sort pels fans del grup que volien anar a aquests concerts, en molts casos segurament era l’única oportunitat de veure als creadors de cançons com “Walking in my shoes” ...................uy, un altre comentari inoportú. Serà millor que calli, no sigui que torni a fotre la pota.......................ho veieu?

Ja que he anomenat el títol d’una cançó de Depeche Mode, aprofitaré per penjar-la, ja que amb la gran quantitat de fantàstiques cançons que tenen, he d’aprofitar qualsevol oportunitat. És un directe d’aquest any.

Que en gaudiu.
Ja sabeu, llums tancats ( i no us entrebanqueu amb re) i el so a tota canya.

10/04/2009:
Finalment he hagut de parlar d’ells. Esperava no haver-ho de fer, però també sabia que era inevitable. M’he resistit tant com he pogut, però finalment ha arribat el seu moment. I tot això degut a la meva relació amor/odi amb Depeche Mode. Potser que comenci pel principi.

Tot va començar, el dia que vaig arribar a casa d’un amic meu, i només entrar, em vaig trobar el Melody Maker d’aquella setmana:
- Qui són aquests “tius” amb aquestes pintes tant tristes i grises?” I amb aquest nom tan horrible? Depeche Mode!!!!!!!!!!?
- M’he comprat el seu maxi. El vols sentir?

Mentre el sentia, vaig pensar que era una música tan fútil, que probablement mai els hi faria cas, tot i que la portada del maxi, em va agradar molt. Es veia un home sortint d’un ou. Però he de reconèixer, que a les vuit del vespre, mentre tornava a casa en metro, anava cantant el maxi d’aquest grup tant trist i gris.

Va sortir el segon maxi, i és clar, me’l vaig haver de comprar igual que vaig fer amb el primer. I després el LP. Quin disc!!!!!!! Brutal. I novament amb una portada molt bona. Definitivament, no eren ni tristos ni grisos. S’havien convertit en un dels grups que més escoltava.

De cop, va venir la tragèdia, en Vince Clarke, el geni dels teclats, deixava el grup per formar un altre projecte musical. Però Depeche Mode van continuar, i van treure dos senzills, que en el seu moment, em van agradar, però ja no era el mateix. Així que quant va sortir el segon LP, tot i que la portada tornava a ser magnifica, me’l vaig comprar amb molta por de portar-me una decepció. Un cop escoltat, vaig pensar que com era possible que en Martin L. Gore, hagués estat tant desaprofitat en el primer disc. Encara em va agradar més que el primer, fins el punt, que avui encara, cançons com “Leave in Silence” o “The sun and the rainfull” són per mi, mítiques i imprescindibles. Tot i que crec que Depeche Mode no se senten molt orgullosos d’aquest disc, per mi, és un dels millors si trèiem la cançó “The meaning of love”.

El tercer, va tornar a ser tot un descobriment per mi. Novament portada genial, i ple de cançons, per mi molt bones, avui encara. Vaig tenir la sort de veure’ls en directe, i bé, en directe, tot i els esforços del cantant, només puc dir que va ser un concert inoblidable per qüestions purament emocionals. A més, érem quatre gats, i això sempre és d’agrair.

El quart, vaig tornar a tenir la sensació de disc especial. Un altre cop amb portada bonissima, i unes cançons increïbles. Definitivament, Depeche Mode, tot i que amb la resta de discos, ja ho van aconseguir, per mi serien un dels grups que marcarien la meva vida. Amb quatre discos, ja en tenien dos (el segon i el quart) que eren imprescindibles per la vida humana.

El cinquè, també molt bo, brutal com sempre, però la portada ja no em va agradar tant, i vaig començar a notar, que els seguidors de Depeche Mode, ja no érem uns escollits, sinó que ja hi havia més gent. Recordo, el dia que vaig anar a comprar el disc, i davant meu se’l va comprar un noi que vaig pensar “A aquest li agrada Depeche Mode?” Bé no li vaig donar més importància.

El sisè, va ser la conversió dels incrèduls, i l’èxit comercial del grup ja era evident. Per sort, la qualitat del disc, seguia sent excel·lent. Van tornar a fer una portada molt bona, potser l’ultima gran portada de Depeche Mode. També els vaig poder veure en directe, i aquest cop ja no érem quatre gats, però tampoc va haver-hi cap tipus d’ambient claustrofòbic.

I va arribar el “101” i amb ell, els meus primers moments desagradables amb Depeche Mode. De cop, a tothom li agrada Depeche Mode, i si no els coneixies, o no t’agradaven, no eres ningú. Pujaves a qualsevol cotxe, i sonava Depeche Mode. Anaves a qualsevol casa, i et trobaves el “101” sonant. Definitivament, els seguidors de Depeche Mode de tota la vida, ens vàrem veure submergits dins una gran massa, que era impossible que hagués pogut créixer i madurar amb aquest grup. Ja no érem els “escollits”.

Després del “101” vaig començar a patir per la música del grup, ja que havien triomfat als Estats Units, i això era més que perillós, ja que potser deixarien de ser ells mateixos, per ser el que creien que havien de ser. I van treure el “Violator”, el setè àlbum d’estudi. Quan el vaig sentir vaig respirar tranquil. Continuaven fent discos excel·lents. Però amb aquest disc, Depeche Mode i jo, ens vàrem distanciar molt. La massificació del grup, havia arribat a cotes insuportables. De fet, amb vaig trobar, amb una colla de marrecs, molts marrecs, que pretenien donar-me lliçons sobre qui era i que havia fet Depeche Mode. Pretenien fer-me veure lo bons que eren Depeche Mode. Em volien fer veure la llum. Però que s’havien pensat?. I la falta de fonaments sobre la que es recolzava aquesta devoció Depeche-modiana, els feia caure en una arrogància tal, que quan els hi volies fer veure, que hi havia altres grups, eren incapaços de veure’ls. Encara recordo, respostes d’aquests nous seguidors de Depeche Mode, quan els hi deixava un CD de Camouflage o de And One:
- Aquests no són més que uns imitadors barats de Depeche Mode. Havent-hi Depeche Mode, aquests no tenen raó de ser.
I el remat final va ser el concert d’aquell any. Rodejat de fans, que de tant que van cridar, de tants cops que anaven a buscar cervesa, que després em tiraven per sobre, de votar sense sentit del ritme, només per fer gresca per fer-la, i de no deixar-me gaudir dels, perquè no dir-ho, dels meus Depeche Mode, vaig decidir no anar mai més a un concert de Depeche Mode si les coses no canviaven molt, ni a un concert amb un aforament superior a unes 5.000 persones (de moment, ho he aconseguit)

Ja, per acabar la meva relació amb Depeche Mode, va venir l’infumable “Songs of faith and devotion”. La meva por pel intent de conquerir el mercat dels Estats Units, es va fer realitat amb aquest disc, per mi, insofrible, tot i que també té bones cançons. A més, els problemes personals entre ells, i tot el que va envoltar al grup durant aquella època, em va fer quasi quasi, trencar peres amb els meus Depeche Mode.

Per sort, tots els discos que han tret després d’aquest “Songs of faith and devotion”, han tornat a ser excel·lents, o molt bons, però ja no ha estat el mateix.

Però, excepte aquest disc que tant detesto, he de reconèixer, que les meves diferencies amb Depeche Mode, no són responsabilitat d’ells, sinó dels seus seguidors, i d’un atac de banyes per la meva part. Potser ha arribat el moment de reconciliar-nos. No aniré als seus concerts, però si que me’ls tornaré a escoltar amb aquell esperit que me’ls escoltava abans. La publicació en els propers dies del seu nou àlbum, és una bona oportunitat per fer-ho, ja que, de moment, el seu nou senzill, com quasi sempre, és excel·lent.

Només demano als fans de Depeche Mode, que s’obrin d’orelles, i puguin veure, que hi ha vida electrònica (i no electrònica) a part de Depeche Mode.

Em resulta difícil escollir quines cançons de Depeche Mode penjar, ja que mil vegades han fet, “la millor cançó mai escrita”, i per tant m’he deixat guiar pel atzar. La afortunada ha estat “Somebody”. La segona, és el seu nou senzill, que espero sigui la porta de la meva reconciliació amb un dels grups que ha marcat la meva vida, ja que he madurat amb ells, i les seves cançons, molts cops coincidien amb aquest procés. (la informació sobre el nou senzill i el nou àlbum de Depeche Mode, l’he estreta de btretze, gràcies)

Que en gaudiu.
Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.depechemode.com/index.html
Webs d'interès: http://www.depechemode.es/
http://www.depechecollector.com/

ANY: 1984

Àlbum: Some Great Reward

01 - Something To Do
02 - Lie To Me
03 - People Are People
04 - It Doesn't Matter
05 - Stories Of Old
06 - Somebody
07 - Master And Servant
08 - If You Want
09 - Blasphemous Rumours

Senzill: Somebody (Directe)

Senzill: Master And Servant (Vídeo Clip oficial)

01 – Master And Servant 3:45
02 – (Set Me Free) Remotivate Me 4:12

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (Slavery Whip Mix)
02 – (Set Me Free) Remotivate Me (Release Mix)
03 – Master and Servant (Voxless)

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (An ON-Usound Science Fiction Dance Hall Classics)
02 – Are People People?
03 – (Set Me Free) Remotiate me

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (US Black and Blue Mix) 8:02
02 – (Set Me Free) Remotivate Me (US 12” Mix) 7:59

03 – Are People People? 4:29

ANY: 1990
Àlbum: Violator

01 - World In My Eyes
02 - Sweetest Perfection
03 - Personal Jesus
04 - Halo
05 - Waiting For The Night
06 - Enjoy The Silence
07 - Interlude #2 - Crucified
08 - Policy Of Truth
09 - Blue Dress
10 - Interlude #3
11 - Clean

Maxi: Enjoy the Silence (Vídeo oficial)

01 – Enjoy The Silence (Single version)
02 – Enjoy The Silence (Hands and Feet Mix)
03 – Enjoy The Silence (Ecstatic Dub)

04 – Sibeling (Single Version)

Maxi: Enjoy the Silence

01 – Enjoy The Silence (Bass Line)

02 – Enjoy The Silence (Harmonium)
03 – Enjoy The Silence (Ricki Tik Tik Mix)

04 – Mephisto

Maxi: Enjoy the Silence

01 – Enjoy The Silence (The Quad: Final Mix)

Enjoy the Silence (Vídeo oficial)

Enjoy the silence (video remix X2?)

ANY: 1993
Àlbum: Songs of faith and devotion

01 - I Feel You
02 - Walking In My Shoes
03 - Condemnation
04 - Mercy In You
05 - Judas
06 - In Your Room
07 - Get Right With Me
08 - Interlude #4
09 - Rush
10 - One Caress
11 - Higher Love

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Single Mix) [4:59]
02 - My Joy (Single Mix) [3:57]

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix)
02 - Walking In My Shoes (Seven Inch Mix)
03 - My Joy (Seven Inch Mix)
04 - My Joy (Slow Slide Mix)

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Extended Twelve Inch Mix)
02 - Walking In My Shoes (Random Carpet Mix)
03 - Walking In My Shoes (Anandamidic Mix)
04 - Walking In My Shoes (Ambient Whale Mix)

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Single Mix) [4:59]
02 - Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix) [6:24]
03 - Walking In My Shoes (Random Carpet Mix) [6:10]
04 - My Joy (Slow Slide Mix) [5:12]
05 - Walking In My Shoes (Extended Twelve Inch Mix) [6:53]
06 - Walking In My Shoes (Anandamidic Mix) [6:11]
07 - My Joy (Single Mix) [3:57]
08 - Walking In My Shoes (Ambient Whale Mix) [4:54]

ANY: 2007

Walking in my Shoes (live)

ANY: 2009
Àlbum: Sounds of the Universe

01 - In Chains
02 - Hole To Feed
03 – Wrong (Playback) (Video-clip)
04 - Fragile Tension
05 - Little Soul
06 - In Sympathy
07 - Peace
08 - Come Back
09 - Spacewalker
10 - Perfect
11 - Miles Away / The Truth Is
12 - Jezebel
13 – Corrupt

Senzill: Wrong (Playback) (Video-clip)

Corrupt (Vídeo Clip no oficial)

NITZER EBB

27/10/2009

No fa gaires dies, un amic meu ha estat pare d’una preciosa nena, i això és per celebrar-ho. Malauradament, el paper del pares dins del món de la música sempre és, o be de repressors intolerants, incapaços de comprendre els “profunds” problemes dels seus fill adolescents, o be d’uns pobres amargats que han fracassat en tot i que no tenen cap tipus d’ambició ni aspiració, vivint en un sense sentit la seva avorrida i miserable vida.

Però malauradament, també hi han casos on el paper dels pares, és realment dolent, ja que els pares també pateixen i també tenen els seus propis problemes, que no sempre saben solucionar, o simplement, no saben conviure amb ells, i és important com els fills reaccionen davant d’aquestes realitats dures. I és igual, amb quines edats ens enfrontem amb aquests problemes, depèn de les nostres circumstancies d’aquell moment concret.

Normalment, quan som petits veiem els pares tal com he descrit abans però també els veiem com uns ens indestructibles que passi el que passi, sempre sortiran en davant, i la veritat es que els pares som tant fràgils com qualsevol. Hi ha una cançó de Nitzer Ebb, que es la que penjo avui, que diu el següent “Baby come to Dady, Dady come to baby”, i això sempre m’ha cridat l’atenció.

Potser no te re a veure amb la estrenada paternitat del meu amic, o potser si, però se que aquesta cançó li agrada, i que intentarà ensenyar a la seva filla la musica que a ell li agrada.

Felicitant novament al meu amic, a la seva companya i sobretot donant la benvinguda a la Katia, penjo aquesta magnifica cançó, que no te res a veure amb ells , però ens agrada, oi, nou papà?

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.

Que en gaudiu.

27/09/2009:

l’1 de setembre es van complir 70 anys que les tropes de l’alemanya Nazi, van començar una ofensiva sobre Polònia, segures que les tropes de la Unió Soviètica no farien re, després que en Hitler i l’Stalin van signar un pacte de no agressió. Aquest fet es considera el fet inicial de la II Guerra Mundial.

Amb el pas dels anys, podem veure com funciona això del revisionisme històric, i no parlo d’uns esbojarrats joves nostàlgics d’un regim criminal que no van viure, sinó que parlo del avui president de la república russa. Fa pocs dies, el Sr. Putin, tot i condemnar aquest pacte que va donar via lliure a les passions expansionistes d’en Hitler, ha començat a maquillar-lo, fent petits matisos que porten a pensar que el pacte no va ser dolent del tot. No m’estranyaria que d’aquí a poc temps, els russos acabessin fent una revisió de la historia, i se sentissin orgullosos d’aquest pacte infame amb en Hitler.

De fet, això de revisionisme, ve de sempre. Només cal veure com fa molts i molts anys un rei i una reina de diferents països es van casar amb separació de bens, i com tots dos eren catòlics, se’ls va dir els reis catòlics. Avui, hi ha qui creu que això va ser l’inici d’una gran nació, quan en realitat només va ser un matrimoni amb bens separats.

Però tornant a la efemèride del dia 1 de setembre, durant la II Guerra Mundial, van ser moltes les coses que es van fer malauradament molt famoses. Entre elles, i ja que tot sembla que va començar a Polònia, a Varsòvia es va crear un ghetto, on van tancar a moltes persones que reunien una determinada característica, per humiliar-les, maltractar-les i finalment, exterminar-les. No els van tancar per res del que havien fet, ni per cap delicte. No els hi ho van fer per cap de les seves idees o conviccions. No els hi ho van fer per exercir cap dels seus drets individuals. Els hi ho van fer per formar part d’un col·lectiu, que no van escollir ells. Els hi ho van fer només per que eren jueus. Cap d’ells havia decidit ser-ho. Per tant van acabar, la majoria d’elles i d’ells, assassinats, en funció del que eren i que no podien escollir ser un altre cosa, que per altre banda, no té re de dolent. En coses com aquestes és quan es veu que lo dels drets col·lectius és més important del que molts ens volen fer creure.

En Nitzer Ebb va parlar del guetto de Varsòvia en una de les seves primeres cançons. Nitzer Ebb és un d’aquells grups que per denunciar algunes coses, les posa en evidència, d’una forma peculiar, i que segons el meu parer, algun cop pot portar malentesos. De fet amb altres grups que segueixen la mateixa estratègia, han tingut que sortir al pas d’acusacions molt desagradables.

Així dons, penjo la cançó que parla segurament de la bestialitat més gran que hem fet els humans fins ara (malauradament sempre ens podem “superar”. I crec que ho farem). No he trobat cap vídeo de la cançó, així que l’he hagut de fer jo, i ho he fet amb la versió maxi. He aprofitat les imatges d’un concert pirata que corre per tot arreu, i vaig tenir la sort de veure un concert d’aquella gira. En directe, Nitzer Ebb és un dels grups capaços de transmetre més energia al públic, si més no, durant aquells anys (1989 aprox.). Si hagués d’escollir un grup per sobre dels altres, aquest seria Nitzer Ebb.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en “gaudiu” i sobretot, no oblidem

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.nitzer-ebb.de/
Webs d'interès:

ANY: 1985

Àlbum: So Bright, So Strong

01 - Isn't It Funny How Your Body Works
02 - The Way You Live
03 – Crane
04 - Cold War
05 - Warsaw Ghetto (Original 12" Mix)
06 - So Bright So Strong (Original 12" Mix)
07 - Warsaw Ghetto (Dub Mix)
08 - So Bright So Strong (Radio Edit)
09 - Warsaw Ghetto (Radio Edit)
10 - Warsaw Ghetto (Rap Mix)
11 - Get Clean

Warsaw Ghetto (original 12’’ Mix) Vídeo no oficial

ANY: 1990

Àlbum: Showtime

01 - Getting Closer

02 - Nobody Knows
03 - One Mans Burden
04 - All Over
05 - My Heart
06 - Lightning Man
07 - Rope
08 - Hold On
09 - Fun To Be Had

Maxi: Lightning Man

01 - Lightning Man (Renegade Soundwave Mix)
02 - Lightning Man (The Industry vs The Ebb Mix)

Maxi: Lightning Man

01 - Lightning Man (The Industry vs. The Ebb Mix)
02 - Lightning Man (Renegade Soundwave Mix)
03 - Shame (The Shameless Mix)
04 - Shame (The Painful Emotion Mix)
05 - Lightning Man (7" Mix)

PETER MURPHY

24/10/2009:

Aquest proper dimarts, toca en Peter Murphy a la Sala Bikini de Barcelona. Aquest cantant ja veterà, no és precisament sant de la meva devoció, i cap dels seus projectes, mai m’ha atret massa. Els mítics Bauhaus, grup amb el que es va fer conegut, no m’agradaven massa, i ho veia tot cop una gran operació de marketing estranya. Després va fer el projecte de Dalí’s Car amb en Mick Karn, i ni tant sols amb aquest baixista que em té el cor robat, va acabar de convèncer-me. I en solitari, doncs la veritat, no l’he seguit massa i el que he sentit, tampoc m’ha semblat massa interessant d’inici.

Però sempre hi ha la excepció que confirma la regla, i això ho va fer amb la cançó “cuts you up”, que em va captivar des del primer cop que la vaig sentir. És un tema molt lineal sense massa efectes especials, però és que no els necessita. És una cançó molt fàcil d’escoltar, i al mateix temps no és gens previsible. Segur, si més no vull pensar-ho, que el proper dimarts estarà al repertori del concert (Potser hauria de dir tracklist? Mmmmmmmmmm ..................No)

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.petermurphy.info/intro.html
Webs d'interès: http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Murphy

ANY: 1990

Àlbum: Deep

01 - Deep Ocean Vast Sea
02 - Shy
03 - Crystal Wrists
04 - Marlene Dietrich's Favourite Poem
05 - Seven Veils
06 - The Line Between the Devil's Teeth (And That Which Cannot Be Repeat)
07 - Cuts You Up
08 - A Strange Kind of Love" (Version One)
09 - Roll Call
10 - Roll Call (Reprise)

Senzill: Cuts You Up (Vídeo clip oficial)

01 - Cuts You Up (Edit) 4:13
02 - Roll Call (Reprise) 8:20
03 - Cuts You Up (LP Version) 5:24
04 - A Strange Kind of Love (Version II) 5:1

BAUHAUS

ESPERANT EL SEU MOMENT.