Durant l'any 2005, com tants antres grups, Nitzer Ebb va decidir tornar a ajuntar-se per fer una gira, que sorprenentment, si més no per mi, a estat un èxit total, fins el punt que avui encara dura, i durant els mesos de gener i febrer del proper 2010, seran els teloners de Depeche Mode. I tot això sense treure cap treball nou, a excepció d'una recopilació amb diferents remescles dels seus temes més clàssics. Una gira mundial de 4 o 5 anys, sense material nou, és una cosa que pocs podíem imaginar d'un grup com Nitzer Ebb.
Però tampoc m'he de sorprendre tant, ja que he pogut veure en quatre ocasions a aquest grup en directe, i la veritat és que són (o eren) tot un espectacle.
El primer cop va ser a una discoteca d'Alcudia, i malauradament no els vaig poder gaudir massa, ja que presentaven el seu segon llarga durada, i jo no l'havia sentit. La música que van presentar, era massa diferent de la que jo esperava, i em vaig quedar a mitges.
El segon cop, ja va ser un d'aquells concerts històrics, a una discoteca de Sangunt, entre camps inacabables d'arròs. Vàrem arribar tant d'hora, que ens vàrem poder colar a dins de la discoteca, i xerrar una estoneta amb en Douglas McCarthy, el cantant del grup. També vàrem poder gaudir de les rucades d'en Bon Harris, que va pels llocs cantant i saltant.
El concert per mi va ser brutal, ballant sense parar ni un moment, estant a dos metres de l'escenari i gaudint de ple, de tota la potència del grup.
El tercer, va ser un altre concert memorable, crec que el millor que he vist mai. Aquest cop a Barcelona, però també ben a prop de l'escenari, potser tres metres, i ballant sense parar.
El quart, és d'aquesta gira inacabable que estant fent, i els vaig veure a Barcelona, a la Sala Apolo. Aquest cop no vaig poder gaudir d'ells, ja que la sala no esta preparada, o si més no, no ho estava, per concerts amb tanta gent, i a sobre, amb tanta gent ballant. El terra es movia molt i em va entrar por que s'enfonses. Vaig estar més pendent del terra que no pas dels meus estimats Nitzer Ebb.
Però durant aquesta gira, si bé no han tret cap treball nou, el que si han fet, és compondre'l. Però pel que he pogut llegir a la seva plana web, tenen problemes financers per publicar les seves noves cançons. Suposo, que donat l'èxit de la gira, demanen molts calers, i amb els temps que corren i tal com està el negoci de la música, no troben a ningú que estigui disposat a deixar anar la pasta.
Així doncs, per tal de poder publicar els seus treballs, ho estan fent, mitjançant bandes sonores. Entre elles, la de Saw 4, on van participar amb "Payroll". Ara, que acaba de sortit (o no) Saw 6, també participen amb un altre tema. I que jo sàpiga, també participen en la BSO de la serie de TV, NCIS.
Aprofinant l'estrena (o no) de Saw6, he fet un vídeo dels meus, amb imatges d'aquesta pel·lícula i de Saw 4, per presentar "Payroll". Una magnífica cançó, com no podia ser d'un altre manera, de Nitzer Ebb.
Ja Sabeu. Llums tancats, i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
27/10/2009
No fa gaires dies, un amic meu ha estat pare d’una preciosa nena, i això és per celebrar-ho. Malauradament, el paper del pares dins del món de la música sempre és, o be de repressors intolerants, incapaços de comprendre els “profunds” problemes dels seus fill adolescents, o be d’uns pobres amargats que han fracassat en tot i que no tenen cap tipus d’ambició ni aspiració, vivint en un sense sentit la seva avorrida i miserable vida.
Però malauradament, també hi han casos on el paper dels pares, és realment dolent, ja que els pares també pateixen i també tenen els seus propis problemes, que no sempre saben solucionar, o simplement, no saben conviure amb ells, i és important com els fills reaccionen davant d’aquestes realitats dures. I és igual, amb quines edats ens enfrontem amb aquests problemes, depèn de les nostres circumstancies d’aquell moment concret.
Normalment, quan som petits veiem els pares tal com he descrit abans però també els veiem com uns ens indestructibles que passi el que passi, sempre sortiran en davant, i la veritat es que els pares som tant fràgils com qualsevol. Hi ha una cançó de Nitzer Ebb, que es la que penjo avui, que diu el següent “Baby come to Dady, Dady come to baby”, i això sempre m’ha cridat l’atenció.
Potser no te re a veure amb la estrenada paternitat del meu amic, o potser si, però se que aquesta cançó li agrada, i que intentarà ensenyar a la seva filla la musica que a ell li agrada.
Felicitant novament al meu amic, a la seva companya i sobretot donant la benvinguda a la Katia, penjo aquesta magnifica cançó, que no te res a veure amb ells , però ens agrada, oi, nou papà?
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
27/09/2009:
l’1 de setembre es van complir 70 anys que les tropes de l’alemanya Nazi, van començar una ofensiva sobre Polònia, segures que les tropes de la Unió Soviètica no farien re, després que en Hitler i l’Stalin van signar un pacte de no agressió. Aquest fet es considera el fet inicial de la II Guerra Mundial.
Amb el pas dels anys, podem veure com funciona això del revisionisme històric, i no parlo d’uns esbojarrats joves nostàlgics d’un regim criminal que no van viure, sinó que parlo del avui president de la república russa. Fa pocs dies, el Sr. Putin, tot i condemnar aquest pacte que va donar via lliure a les passions expansionistes d’en Hitler, ha començat a maquillar-lo, fent petits matisos que porten a pensar que el pacte no va ser dolent del tot. No m’estranyaria que d’aquí a poc temps, els russos acabessin fent una revisió de la historia, i se sentissin orgullosos d’aquest pacte infame amb en Hitler.
De fet, això de revisionisme, ve de sempre. Només cal veure com fa molts i molts anys un rei i una reina de diferents països es van casar amb separació de bens, i com tots dos eren catòlics, se’ls va dir els reis catòlics. Avui, hi ha qui creu que això va ser l’inici d’una gran nació, quan en realitat només va ser un matrimoni amb bens separats.
Però tornant a la efemèride del dia 1 de setembre, durant la II Guerra Mundial, van ser moltes les coses que es van fer malauradament molt famoses. Entre elles, i ja que tot sembla que va començar a Polònia, a Varsòvia es va crear un ghetto, on van tancar a moltes persones que reunien una determinada característica, per humiliar-les, maltractar-les i finalment, exterminar-les. No els van tancar per res del que havien fet, ni per cap delicte. No els hi ho van fer per cap de les seves idees o conviccions. No els hi ho van fer per exercir cap dels seus drets individuals. Els hi ho van fer per formar part d’un col·lectiu, que no van escollir ells. Els hi ho van fer només per que eren jueus. Cap d’ells havia decidit ser-ho. Per tant van acabar, la majoria d’elles i d’ells, assassinats, en funció del que eren i que no podien escollir ser un altre cosa, que per altre banda, no té re de dolent. En coses com aquestes és quan es veu que lo dels drets col·lectius és més important del que molts ens volen fer creure.
En Nitzer Ebb va parlar del guetto de Varsòvia en una de les seves primeres cançons. Nitzer Ebb és un d’aquells grups que per denunciar algunes coses, les posa en evidència, d’una forma peculiar, i que segons el meu parer, algun cop pot portar malentesos. De fet amb altres grups que segueixen la mateixa estratègia, han tingut que sortir al pas d’acusacions molt desagradables.
Així dons, penjo la cançó que parla segurament de la bestialitat més gran que hem fet els humans fins ara (malauradament sempre ens podem “superar”. I crec que ho farem). No he trobat cap vídeo de la cançó, així que l’he hagut de fer jo, i ho he fet amb la versió maxi. He aprofitat les imatges d’un concert pirata que corre per tot arreu, i vaig tenir la sort de veure un concert d’aquella gira. En directe, Nitzer Ebb és un dels grups capaços de transmetre més energia al públic, si més no, durant aquells anys (1989 aprox.). Si hagués d’escollir un grup per sobre dels altres, aquest seria Nitzer Ebb.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en “gaudiu” i sobretot, no oblidem
Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.nitzer-ebb.de/
Webs d'interès:
ANY: 1985
Àlbum: So Bright, So Strong
01 - Isn't It Funny How Your Body Works
02 - The Way You Live
03 – Crane
04 - Cold War
05 - Warsaw Ghetto (Original 12" Mix)
06 - So Bright So Strong (Original 12" Mix)
07 - Warsaw Ghetto (Dub Mix)
08 - So Bright So Strong (Radio Edit)
09 - Warsaw Ghetto (Radio Edit)
10 - Warsaw Ghetto (Rap Mix)
11 - Get Clean
Warsaw Ghetto (original 12’’ Mix) Vídeo no oficial
ANY: 1990
Àlbum: Showtime
01 - Getting Closer
02 - Nobody Knows
03 - One Mans Burden
04 - All Over
05 - My Heart
06 - Lightning Man
07 - Rope
08 - Hold On
09 - Fun To Be Had
Maxi: Lightning Man
01 - Lightning Man (Renegade Soundwave Mix)
02 - Lightning Man (The Industry vs The Ebb Mix)
Maxi: Lightning Man
01 - Lightning Man (The Industry vs. The Ebb Mix)
02 - Lightning Man (Renegade Soundwave Mix)
03 - Shame (The Shameless Mix)
04 - Shame (The Painful Emotion Mix)
05 - Lightning Man (7" Mix)
ANY: 2007
BSO: Saw 4
o1 - Nitzer Ebb - Payroll (John 0 Mix)
o2 - Saosin – Collapse
o3 - Drowning Pool – Shame
o4 - Sixx A.M – Tomorrow
o5 - The Red Jumpsuit Apparatus - Misery Loves It's Company
o6 - Avenged Sevenfold - Eternal Rest
o7 - Ministry - Life Is Good
o8 - Everytime I Die - We're Wolf
o9 - Soulidium – Trapped
1o - Submersed - Better Think Again
11 - From Autumn To Ashes - On The Offensive
12 - Skinny Puppy - Spasmolythic Deftones Remix (Habitual Mix)
13 - Dope Stars Inc – Beatcrusher
14 - Emilie Autumn - Dead Is The New Alive
15 - Oxygen - Do You Want To Play A Game
16 - The Human Abstract - Crossing The Rubicon
17 - The Red Chord - Dread Prevailed
18 - Fueled By Fire - Thrash Is Back
19 - Charlie Clouser - Just Begun
Nitzer Ebb - Payroll (John 0 Mix) - Vídeo no oficial per ntne
Escrits
