dissabte, 8 de setembre del 2012

AND ONE – Shouts of joy

08/09/2012:

Tinc la mala costum de sempre arribar tard alhora de fer les meves entrades en aquest blog. Sempre procuro parlar dels grups que m'agraden quan falten pocs dies per que facin un concert a casa nostra. Vaig tan tard, que normalment, faig el comentari el mateix dia del concert, o fins i tot, desprès del concert. D'aquesta manera, la meva intenció de promocionar el concert (en la petita mesura que ho puc fer) queda del tot anul·lada. Aquest cop no vull que passi, ja la setmana que ve, a la Sala Bikini de Barcelona, toquen And One, un dels grans, si més no pel meu univers particular. I no estic exagerant. De fet, si fossin un parell de generacions més vells, probablement diria que per parlar d'ells, ens hem de posar drets. And One és un grup que mai s'ha amagat de les seves influències, i de fet, fa tot el contrari, les fa públiques, n'està orgullós, i les homenatgea constantment, fins el punt, que molts cops, hi ha la gran temptació de dir que és un grup que es dedica a copiar als altres i que en realitat no té personalitat. En realitat, And One és un grup d'una forta personalitat pròpia, tan forta, que es permet aquests luxes constantment, de fer versions dels seus ídols, i fins i tot d'elogiar els discos de la competència. Per mi, només tenen un problema. I és que fàcilment, es copien a ells mateixos.

Des del meu punt de vista, la riquesa instrumental i armónica d'And One, és difícilment superable, fins el punt que quan còpia als seus ídols, i quan dic còpia, vull dir que ni tan sols en molesta en fer una versió, sinó que literalment la copia, la fa sonar millor, molt millor que l'original. No sé com s'ho fa, però agafa els sons de l'original, i posa una “reber” per aquí, un delay “allà”, li afegeix una octava per dalt o per baix, i desentona una mica alguna cosa, i queda tot molt més compacte, més solid, més potent, més consistent. I els seus discos, sonen perfectes, tot amb el seu volum adequat, amb la intensitat necessària, ni més ni menys, i és per això que són capaços de crear moments d'extrema bellesa i alhora, molt contundents i densos, sense ser recarregats. I també saben ser molt sorollosos i “besties”.

Amb motiu d'aquesta visita, intentaré que no passi com altres cops, i li dedicaré la setmana, amb el propòsit de fer 3 entrades en una setmana, totes dedicades a aquest grup. Avui presento el que fins no fa gaire, era el seu últim senzill, “Shouts of joy”, del seu últim CD “S.T.O.P.” que encara he d'assimilar del tot, però que poc a poc, em va captivant. La cançó, com no podia ser d'un altre manera, és plana, densa, i àgil, amb tots els matisos que demanava. En fi, novament, han fet una cançó perfecte. I el vídeo clip, sense ser un desplegament d'originalitat, ja que utilitza recursos molt “sobats” com el “blanc i negre” i la disfressa de peluix, té la seva gràcia, i manté un fil argumental que et fa esperar fins veure que passa al final. Bé, doncs avui comença la setmana d'And one.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2012
Àlbum: S.T.O.P.

Senzill: Shouts of joy

Shouts of joy



dilluns, 3 de setembre del 2012

SORAYA - Dreamer (Vídeo clip / Directe "robat 2010)

02/09/2012:

Ara que ja ha passat el Festival que té una plana web on el català és un idioma residual, puc parlar de la Soraya, ja que quan vaig estar repassant qui era qui i qui era què dins d'aquest festival, la cançó “dreamer” de la Soraya em va captivar de tal manera, que no m'he pogut resistir la temptació de parlar d'ella. Finalment, la Soraya no ha participat en el festival, i és per això que en parlo ara, que el festival ja s'ha acabat. La cançó en concret m'ha agradat força, però també em va impressionar com la Soraya, defensava la cançó en directe al 2010, amb un grup i amb una posada en escena viva i dinàmica. Malauradament, sembla que a canviat al grup de música per un impersonal DJ que té el mèrit de saber executar un fitxer d'àudio, i per uns ballarins i una coreografia que fan que les seves actuacions siguin força corrents i enllaunat, i fins i tot, mediocres; no per ella, sinó pel producte que ofereix. Per altre banda, també em va agradar que en el concert de fa 2 anys (el que fa ara són actuacions,, no concerts, per molt que canti en viu) va un homenatge al Benny Benassi.

Jo no ho sabia, però es veu que la Soraya, ha esdevingut una petita diva per la col·lectivitat gay i potser per això es va pensar en ella per participar en el festival. D'alguna manera sembla que la Soraya hagi buscat aquest tipus de seguidors o simplement les circumstàncies han fet que les coses hagin anat així. Personalment, crec que no és bo per la Soraya que se la identifiqui excessivament amb el moviment de la bandera de l'arc de Sant Martí, però de moment, segur que la ajuda a mantenir-se en el difícil món de la faràndula.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2010
CD: Dreamer






SORAYA


Nacionalitat: Espanya


ANY: 2010
CD: Dreamer

01 - Dreamer
02 - Failing me (Runaway)
03 - Give you up
04 - Ticking all the boxes
05 - I got you
06 - You've got the music
07 - Electric girl
08 - Twilight
09 - Live your dreams
10 - In my blood
11 - Close to me
12 - Dreamer Brian Cross Remix)
13 - Live Your Dreams (Albert Neve Main Mix)