dissabte, 6 de febrer de 2010

EL AVIADOR DRO - Nuclear, si

05/02/2010:


La setmana passada, varem tenir un debat que feia molt temps que no sentia sobre la conveniència d'utilització de la energia nuclear. A diferència del que passava abans, ara hi ha més “intel·lectuals” a favor d'aquest tipus d'energia, i no se'n amaguen.

Personalment, no estic en contra d'aquest tipus d'energia, però sí que tinc certs dubtes sobre si és realment la millor opció, o darrera de tot això, hi han altres interessos, ja que per mi només té un punt a favor, i no és altre que s'ha de buscar alguna cosa per quan s'acabi el petroli. A part d'això, no veig cap avantatge en aquest tipus d'energia i sí que hi veig inconvenients respecte a altres alternatives.

Un dels inconvenients més obvis, és la seva perillositat innegable. És cert que tot en aquesta vida té riscos, però en el cas de la energia nuclear, si la cosa falla, les conseqüències són desastroses, i només cal recordar el que va passar a Txernòbil, o el va estar a punt de passar a Vandellòs, no fa gaires anys. Ningú pot garantir que mai hi haurà cap tipus de fuga o contaminació radioactiva,. Per una banda tenim que si es controlada per una empresa pública,
correm el perill de personal amb falta d'interès o desídia (ja sé que és injust qualificar així al funcionariat, però malauradament, no podem negar que existeixen a tot arreu i a totes les administracions) i si es una empresa privada, a mes del mateix problema, el factor humà, doncs les inevitables reduccions de costos, poden portar a “distraccions” de seguretat. A més, la natura s'encarrega cada any de recordar-nos, que no podem fer res davant d'ella, ni tan sols, podem predir el que farà.

Però l'altre gran inconvenient que trobo, és que no canviem el model energètic, i seguim com fins ara. Només que canviem de combustible, però poca cosa més. En definitiva, que continuem com fins ara, depenent d'empreses privades que només vetllen pels seus interessos, i que ens tindran a tots lligats, inclosos els governs, si volem tenir subministrament energètic. Diuen que si s'inverteix prou diners per la investigació d'aquest tipus d'energia, tot seran beneficis.La pregunta és: Per a qui?

Un altre pregunta és si enlloc d'invertir en la investigació de la energia nuclear, s'inverteix en altres tipus d'energia, com la solar o la eòlica, el que podria passar, és que en el futur cada casa podria tenir la seva pròpia estació energètica, i perdríem la dependència / esclavitud que tenim avui dia de les grans corporacions empresarials que decideixen el nostre futur, per sobre dels polítics que escollim cada quatre anys. La resposta és evident. Aquests grans monstres empresarials, mai deixaran que això passi.

Per tant, no estic en contra de la energia nuclear, però penso que és un mal “negoci” per totes les bandes que es vulgui mirar, i per tant no té massa sentit seguir per aquesta via, i el millor seria buscar altres solucions que no són ni tan perilloses, ni tant enriquidores per uns pocs, fregant la usura.

Però la energia nuclear també té els seus arguments "a favor", i els podem escoltar en la fantàstica cançó “Nuclear, Si” de El Aviador Dro y sus obreros especializados. La penjo en versió original i un directe pirata de l'any 2006. Aquest directe no té un so impecable, però es pot sentir.

Per cert, aquest grup seran a Barcelona, el proper 19 de Març, per celebrar els seu 30é aniversari.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1982
Senzill: Nuclear, Sí





ANY: 2006
Nuclear, Sí (directe pirata)

Més cançons i més informació

dilluns, 1 de febrer de 2010

ESTANISLAU VERDET

01/02/2010:

En Bishi, el meu gat, entraria i sortiria de casa quan li donés la gana si pogués obrir i tancar portes i finestres. Cada mati, entre les 6 i les 7 del matí, en Bishui està pendent de mi, esperant que obri la porta per anar a treballar, i es aleshores quan ell aprofita per sortir al carrer. Seu a la finestra o a la barana del porxo, i mira com es lleva Blanes. Molts cops, quan arribo de treballar, moltes hores desprès de sortir al matí, me'l trobo a la finestra o a la barana i aprofita la meva arribada per entrar a casa, o no. Altres cops, quan arribo, es dormint al capçal del sofà. Aixì es pasa tot el dia, aprofitant les nostres entrades i sortides de casa, per entrar o sortir de casa segons li vingui de gust o no. No fa re més que mirar el carrer. De tant en tant, s'omple de valor, i s'amaga sota del cotxe que hi hagi aparcat davant de casa. Sempre té menjar al seu plat i aigua al seu vol. Dorm allà on li ve de gust, fins i tot a sobre de les nostres cames. De nit, mentre nosaltres som dormint al llit, ell dorm al sofà envoltat o embolicat en una manta. En moltes coses, no l'envejo gens, però sí envejo, i força, el fet que no tingui cap tipus d'horari.

el passat diumenge per la nit, una senyora va trucar la porta de casa, avisant-nos que el gat era fora. Li varem dir que sí, que ja ho sabíem, i que quan volgués entrar a casa, ell ja sap com fer-nos-ho saber. Però la senyora, en realitat el que volia era "renyar-nos" i ens va acusar de maltractar al Bishi, per tenir-lo al carrer a tot hora. Com s'atreveix aquesta dona a jutjar-nos d'aquesta manera? Ara, tinc por que aquesta dona, faci una denúncia per maltractament d'animals (la reacció i el comentaris d'aquella dona, van ser estranys) i per tal d'evitar-ho, em veig obligat, a no deixar que el meu gat, en Bishi, faci allò que més li agrada, que és posar-se a la finestra de casa o al barana del porxo, observant com es mou el veïnat. Aquesta dona, que tant es preocupa pel benestar dels animals, farà que el meu gat, estigui tancat tot el dia a casa. De part del Bishi "moltes gràcies per voler-me ajudar, però un altre cop, no ho faci, si us plau".

Qui no te feina, el gat pentina, i a mes, molesta.

Com musico això? Dons amb la cançó "Farsant de la font del gat" d'en Estanislau Verdet. L'Estanislau Verdet, és un personatge creat per en Pau Vallvé, quejuga a ser un "artista" minimalista d'aquells que tant triomfen i demostra que fer cançons, no és gens difícil, deixant en evidència a tot el món que envolta el negoci de la música pop, rock o l'etiqueta que li volgueu posar.

Per sort, l'Estanislau Verdet és un personatge inventat, ja que la seva sàtira també podria aplicar-se-li a ell mateix, i ell mateix queda en evidència. En definitiva, que l'Estanislau Verdet, no és re mes que un divertiment ben fet, amb sentit de l'humor i unes gotetes de malla llet, que sempre va bé. La cançó està molt bé, però el vídeo.... bé, crec que se'n riu de tots nosaltres.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2006
Àlbum: Un que de tan tonto és llest i un que de tan llest és tonto.

Farsant per la font del gat

Més cançons i més informació

diumenge, 31 de gener de 2010

ESTANISLAU VERDET

Nacionalitat: Països Catalans.
Web oficial: http://www.estanislauverdet.com/
Webs d'interès:

ANY: 2006
Àlbum: Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest



01 - Beixamel i Mató
02 - Ni tu ni jo
03 - Rodolfo
04 - Per fer país insultem en Català
05 - M'agradaria ser un Lemür
06 - Oda al Fluimocil
07 - Farsant per la font del gat
08 - Himne
09 - Ja tinc el teu mail
10 - Yamshes en escabetx
11 - La vida em passaria al teu coll
12 - Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest