Ara que ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, ja podem dir que tenim, nou Molt Honorable President de la Generalitat. Remarco lo del Molt Honorable, ja que l’actual President, no ho ha utilitzat massa i potser ens hem oblidat del tractament que té el nostre President, i les formes, i les coses protocol·làries tenen la seva importància.Doncs això, que ja tenim nou Molt Honorable President de la Generalitat i tot i que ha de tenir el tractament de Molt Honorable, de moment, i en menys de 24 hores, ja s’ha desdit d’una promesa electoral. En menys de 24 hores, tot allò que va prometre abans i durant la campanya electoral, el seu gran objectiu, quasi quasi, podríem dir el seu motiu de ser, ho va negar i va començar amb aquella cançó tan típica dels que saben que han decebut, o que han fet coses que provoquen decepció, dient allò “que no havíem dit que tal i que qual, si no que havíem dit que potser, i només potser i si allò d’allà es produïa, doncs amb una mica de sort, i si ningú si oposa i tothom hi va a favor, doncs que a lo millor i bla, bla, bla, bla. . . . . total, que de cercar el concert econòmic, rés de rés. CiU que és la formació política que lidera el nostre nou flamant i Molt Honorable President de la Generalitat, ha enganyat a tot el poble català, sobretot als que l’han votat, però, jo que no els he votat (mai, i segurament no ho faré mai) també em sento estafat.
Però . . . .és el primer cop que CiU i l’Artur Mas ens fan això? NO. Ja ho van fer abans, amb el famós estatut que enlloc de donar-nos més auto-govern, a posat en perill moltes coses que ja donàvem per segures. CiU amb el senyor Artur Mas al front, van ser els que van fer tot el que van poder, per tal que el nou estatut fos tot lo ambiciós que es podia ser dins d’un estat com l’espanyol. Un nou estatut que va aprovar el 89% del Parlament de Catalunya, que es el representant directe del poble català. Doncs recordem que aquests senyors de CiU, es van passar la voluntat del poble català per ”forro” de l’arc del triomf, pactant d’amagat, amb el “enemic”, un estatut a la baixa, desprès de ser ells els més “ambiciosos”. Potser, el que volien era posar pals a les rodes, i com no van poder, van fer tot el possible per treure’n rendiment polític, ignorant totalment al poble català.Però a més, és que CiU, juga de tal manera a la ambigüitat, que deixa que molts sobiranistes i molts independentistes, es creguin que CiU té un pla per aconseguir la independència de Catalunya a llarg termini. Però d’això, de plans, no en tenen cap, entre altres coses, perquè no és ni de bon tros, el seu objectiu. Un partit, per mínim sobiranisme que tingui, mai voldrà el concert econòmic, ja que això apaivagaria els ànims i els anhels d’independència, i ens submergiria definitivament dins l’estat espanyol, sense cap veu dins d’Europa. I això és el que vol CyU. Vol que siguem una autonomia, per tal que ells tinguin la seva quota de poder al territori, però al mateix temps poder dir que les coses no es fan bé, per culpa de “Madrid”. L’autonomia, és el negoci del segle pels polític de mitjana volada, ja que els permet fer-se amos dels encerts, i alhora, treure’s de sobre, les errades. Deixem-ho clar d’una vegada. CyU és una formació política de caire DEPENDENTISTA i mai, mai mai, voldrà anar més enllà.
Ara, els catalans, és això el que hem escollit!. . . . doncs això és el que tindrem, i en realitat, això és el que ens mereixem. L’Artur Mas i companyia, el que és evident, és que són uns bons jugadors de Poker, que ens han enganyat fins ara (a mi personalment, no) i que ens fan creure que són el que no són, i que persegueixen el que no volen perseguir.
Aprofitant que ens els propers dies, la Lady Gaga fa un concert a Barcelona, no me’n puc estar de penjar la cançó Poker Face d’aquest fenomen . . . . .no se ben be com descriure el aquest tipus de fenomen. La veritat és que he estat molta estona pensant si aquesta cançó es mereixia estar en aquest blog o no, i finalment, entre que la tonada de la cançó, s’enganxa com una mala cosa, i que tenia que parlar de l’Artur “Figo” Mas, doncs m’he decidit a penjar-la. La cançó en conjunt és normaleta, però la tonada. . . . .és bonissima. Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.
ANY: 2008
CD: The fame
Senzill: Poker face
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada