dilluns, 3 de novembre del 2014

VISAGE – The damned don't cry

03/10/2014:


La setmana que ve, el 9 de Novembre, votarem o participarem o no sé ben bé que farem, però alguna cosa hem de fer. De fet, penso que lo important no és votar o no votar (en últim terme, evidentment que lo important és votar, però en l'escenari en el que encara estem, encara no es això lo important) Lo important es fer-nos veure. Lo important es que siguem molts els que estiguem disposats a votar. Si votem, (o participem) el món ho veurà. I si no ens deixen votar, el món també ho veurà. I ara és el que necessitem. Necessitem l'ajut internacional, que el tenim en contra, i ens l'hem de guanyar. Hem de cridar ben fort un clam de llibertat, per tal que el món no pugui ni tans sols fer veure que no ho veu.

El que seria imperdonable, seria que baixéssim els braços. Qui es penses que aquesta conquesta de la nostra llibertat seria rapida i indolora, no és que sigui una persona candida, sinó que fins hi tot, es podria qualificar d'irresponsable. Les grans conquestes de la historia han estat dures i difícils. En l'immensa majoria dels casos, fins hi tot ha estat sanguinolenta. Tenim l'oportunitat de aconseguir-ho sense violència, nomes amb constància, perseverança, coherència, i entusiasme.

Fins ara, l'adversari, l'enemic, no ha jugat massa fort. Simplement ha dit NO, (com qualsevol amo) i ha engegat el ventilador per escampar merda, entre nosaltres, alguna de verdadera i d'altres d'inventades. Encara no ha imposat multes ni ha portat a ningú a davant d'un jutge. Per tant no tenim cap motiu per fer una passa enrere o baixar els braços, ja que ni els nostres arguments han perdut força, de fet tot el contrari, ni l'opressor s'ha mostrat fort, fort de veritat.

Ens han fet creure que lo del proper diumenge, és una “patxanga”, precisament perquè no ho és. És un gol per tota l'esquadra. Pot tenir molta importància. I aquesta importància depèn de nosaltres. Si fallem i caiem en excuses barates (és clar que tots voldríem anar més ràpid i fer les coses “millor”, però tenim el que tenim i podem fer el que podem fer) i aquest diumenge no manifestem la nostra voluntat de llibertat, no ens mereixerem aconseguir-la, i haurem demostrat que només ha estat una criaturada, un caprici o que som, com creuen que som, dèbils, miserables amb nosaltres mateixos, que no ens respectem, i que som uns mesells que amb un simple “no”, ens arronsem a la primera dificultat que trobem. Serem uns maleits que anem plorant pel món, però som incapaços de mostrar una mica de fermesa i dignitat per defensar, la nostra cultura, la nostra economia, el nostre futur, els nostres fills, la nostra historia i la memòria dels que ja no són entre nosaltres. I com diu la cançó, els maleits no ploren, així que tot és a les nostres mans.

La cançó d'avui, és titula Els maleits no ploren” de Visage. Avui no vull parlar de la cançó, que és magnífica dins d'un àlbum magnific. Avui, i aquesta setmana, ens juguem tot. Ens juguem els ser o no ser, i el estar i no estar.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1982
Àlbum: The anvil


ANY: 1982
Senzill i Maxi-Single: The damned don't cry