dissabte, 10 d’abril del 2010

CLIENT - Here and now

10/04/2010:


El proper dia 16, mentre a la Sala Salamandra, tocarà B Movie, a la Sala Bikini toquen Client. Client és un grup que no m'acaba d'agradar del tot, o més ben dit, m'haurien d'agradar però a les seves cançons els hi falta alguna cosa que no acabo de saber que és exactament. I això que tot el que envolta a Client ho trobo encertadíssim. Per començar, el nom del grup. Trobo que és un dels noms més potents i amb més mala llet que he sentit mai. Client, té unes connotacions de relació humana, brutals. I la imatge del grup, és formidable, jugant sempre amb un doble joc de doble moral, que acompanyat del seu nom, és molt provocador, i ho saben, i ho potencien amb algunes frases o títols de les seves cançons.

Però les seves cançons no acaben de fer-me el pes. I hi ha un segon fenomen estrany amb les seves cançons, ja que quan les sento, cantades per elles (volia evitar dir-ho, però no he pogut. Client és un grup format exclusivament per dones) sembla com si la cosa no acabes de fer la espurna necessària. En canvi, quan sento remixos de les seves cançons, en molts casos, trobo que són cançons perfectes.

En fi, que queda dit. El proper divendres hi ha concert de client, i per tant penjo una de les seves cançons, que trobo magnifica, fins i tot, quan la canten o la interpreten elles, “Here and Now”.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2003
CD: Client


Maxi i Senzill: Here and now


Here and now

Més informació i més cançons

dilluns, 5 d’abril del 2010

B-MOVIE - Nowhere Girl

05/04/2010:


El proper dia 16, podrem veure a l’Hospitalet, un altre reunificació de formacions dels anys 80’s, que han tornat ala escenaris per tot una mica. Estic segur que hi han qüestions econòmiques, però també estic segur que hi ha un intent d’aconseguir l’eterna joventut o fins i tot de Peterpanisme. La qüestió és que aquest cop, seran B-Movie, els que tocaran a la Sala Salamandra, els temes que van enregistrar durant la primera meitat d’aquella dècada, entre ells “Nowhere girl”. Himne entre himnes d’aquella època, ja que va aconseguir posar d’acord a quasi tothom sobre lo bona que era aquesta cançó. De fet no recordo mai a ningú que digués que aquesta cançó no era tan bona, i crec que si algú ho va pensar, mai es va atrevir a dir que era una cançó que tampoc n’hi havia per tant.

Sigui com sigui, per mi, sí era una magnífica cançó, que va ser de les primeres en aquells temps en combinar “modernitat” i guitarres acústiques. Desprès els seguirien altres, però a ells els recordo com uns innovadors en aquest sentit.

Penjo una dels “milers” de versions que ha fet el propi grup sobre la seva cançó, publicada, diria jo, a tots i cada un dels seus discos. Potser sigui la cançó de la historia més auto-versionada.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1982
Maxi i Senzill: Nowhere Girl



Més cançons i més informació