CD:
State of decay
dissabte, 1 de setembre del 2012
PARRALOX - Isn't it strange
31/08/2012:
Uns altres participants
d'aquell festival que té una plana web on el català és un idioma
residual (Poptronik
Festival), són Parralox, un grup del que n'havia sentit a
parlar, però no els havia escoltat. La primera cançó que he
escoltat d'ells, no m'ha agradat massa i per poc no parlo d'ells. Per
sort, he escoltat una segona cançó (la que presento, “Isn't it
strange”) i m'he quedat parat. És molt bona. N'he escoltat mes, i
sincerament es un grup que promet molt.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ANY:
2010
CD:
Isn’t It Strange
PARRALOX
Nacionalitat:
Austràlia
Web oficial:
http://www.parralox.com/
Webs d'interès:
ANY:
2010
CD:
State of decay
01 - Beautiful World
02 - Universe, I Love
You
03 - Isn't
It Strange
04 - When The Walls
Came Tumbling Down
05 - Hotter
06 - Be Careful What
You Wish For
07 - Moonwalking
08 - I Am Human
09 - Peter
10 - Two Hearts
11 - How Do You Break A
Robot’s Heart?
12 - Time
CD:
Isn’t It Strange
02
- Isn't It Strange (Ade
Fenton Remix Edit)
03
- Isn't It Strange (Orchestral
- Reprise)*
04
- Isn't It Strange (People
Theatre's Snowball Mix - Radio Edit)
05
- Isn't It Strange (7pm
Remix by [L]aux)
07
- Be Careful What You Wish For (Talion
Law's Ambient Remix Edit)
MONARCHY - Love get out of my way (Live at BCC Planetarium)
31/08/2012:
Continuant amb aquell
festival que té una plana web on el català és un idioma residual
(Poptronik Festival),
parlo d'un nou descobriment per mi. Els Monarchy. En principi, em van
entusiasmar molt, però potser he posat unes expectatives massa
altes. Tot i això continuo pensant que és un grup força
interessant i que paga la pena seguir-los la pista. No els conec de
res i desprès d'escoltar algunes de les seves cançons, no m'ha
sigut massa difícil escollir la cançó que presentaria d'ells. Això
no vol dir que les altres cançons no estiguin bé, De fet penso que
un cop s'han escoltat les seves cançons una mica, comencen a
conquerir-te perillosament. A mes he tingut la sort, que hi ha una
versió en directe (crec que sense públic . . . o potser si, ja que
em sembla que s'ha enviat més enllà del nostre planeta). Bé, la
cançó que presento és “Love get out of my way”.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
divendres, 31 d’agost del 2012
MONARCHY
Nacionalitat:
Anglaterra?
Estats Units?
Web oficial:
http://monarchysound.com/
Webs d'interès:
ANY:
2010
CD-single:
Love Get Out Of My Way
ANY:
2011
CD:
Around the sun
01 - Black, The Colour
Of My Heart
02 - I Won’t Let Go
03 - The Phoenix Alive
04 - Love Get Out Of My
Way
05 - Maybe I’m Crazy
06 - You Don’t Want
To Dance With Me
07 - Around The Sun
08 - Jealous Guy
09 - Floating Cars
10 - Gold In The Fire
11 - Call
12 - Travelling By
Ambulance
WOMAN E - Desire
30/08/2012:
Un dels grups que toca
el dissabte en el Poptronik
Festival (Festival que té una plana web on el català és un
idioma residual) és Woman E. No els conec de res. De fet, els conec,
perquè toquen e el festival (ja he dit que els festival aquest no te
massa estima pel català?) i miran quina música fan i com són,
doncs m'he emportat una agradable sorpresa. La cançó que presento
“Desire” es molt bona i n'he sentit un altre que també està
molt bé. I sembla que són musics de debò. Saben tocar, saben
cantar . . . que sempre resulta agradable. No és el primer cop que
dic que això de portar música enregistrada en directe, està passat
de moda, i s'ha de limitar al màxim d'això. Aquest grup, sembla que
ho fa servir, però si mes no, té la dignitat de dur un bateria (o
s'ha de dir baterista? Jo crec que s'ha de dir baterista) Que el que
toca els teclats, fa alguna cosa més que fer veure que toca. I la
noia, doncs sembla que canta realment bé ( a més d'altres virtuts
que salten a la vista) No puc dir gaire res més d'aquest grup, només
que els hi hauré de seguir la pista.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ANY:
2012
Senzill:
Desire
WOMAN E
Nacionalitat:
Anglaterra
Web oficial:
http://www.womane.co.uk/
Webs d'interès:
ANY:
2012
Senzill:
Desire
01 - Desire
02 – Desire (Oover
Matic FT. Disco Damage)
03 – Desire (TNTT
Remix)
04 – Desire (Aaron
Ross Remix)
05 – Desire (Oblong
Mix)
dimecres, 29 d’agost del 2012
ERASURE – A little respect (Directe – Colonia 2005)
28/08/2012:
Faig una entrada
express, per parlar del Poptronik
Festival (que té una plana web on el català és un idioma
residual) que se celebra el proper cap de setmana a Sitges. És un
festival de caire electrònic (amb tota la amplitud imaginaria que
pot tenir aquesta etiqueta) amb un marcat esperit homosexual (no
acabo d'entendre aquesta mania que té part del col·lectiu
homosexual de autoconstrucció de ghettos)
El que més em crida
l'atenció d'aquest festival, és la participació de l'Andy Bell,
cantant d'Erasure. No he escoltat res de l'Andy bell en solitari,
però el fet de ser el cantant d'Erasure, és prou motiu per
dedicar-li una estoneta. Per mi, el mes destacable de l'Andy Bell, no
és que sigui una reinona que a sobre de l'escenari molts cops frega
la caricatura d'un excés de feminitat, sinó que és un cantant
excel·lent com pocs. Sense cap dubte, és una persona que ha nascut
per estar a sobre d'un escenari, i en el cas d'Erasure, s'agraeix, ja
que el seu company de grup, és bastant paradet.
Avui, presento un dels
seus clàssics “A little respect”, en un concert a Colonia, el
2005.
Molts cops, penso que
les cantants (acostumen a ser dones) que fan els cors a les gran
“estrelles” canten millor que el o la protagonista del concert, i
en pocs casos reconeixen la superioritat d'aquest protagonista. EN el
cas de l'Andy Bell, crec que és un d'aquests casos, que les
coristes, tenen clar, que la estrella, és ell.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ERASURE
Nacionalitat:
Anglaterra
Web oficial:
http://www.erasureinfo.com/
Webs d'interès:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Erasure
ANY:
2005
DVD:
The Erasure Show Live In Cologne
01 - Rock-A-Bye-Baby
(Intro)
02 - No Doubt
03 - Hideaway
04 - Victim Of Love
05 - Knocking On Your
Door
06 - The Circus
07 - Breathe
08 - Ship Of Fools
09 - Drama!
10 - All This Time
Still Falling Out Of Love
11 - Stop!
12 - Rapture
13 - Ave Maria
14 - Breath Of Life
15 - A
Little Respect
16 - I Broke It All In
Two
17 - Chains Of Love
18 - Chorus
19 - Love To Hate You
20 - Blue Savannah
21 - Always
22 - Who Needs Love
Like That
23 - Oh L'Amour
24 - I Bet You're Mad
At Me
25 - Sometimes
Material extra
01 - Live In Copenhagen - The Other Tour (09 Junio 2003)
02 - In My Arms
03 - Make Me Smile
(Come Up And See Me)
04 - Piano Song
dilluns, 27 d’agost del 2012
OFRA HAZA - Im nin' alu
26/08/2012:
Amb el començament de
les meves vacances i amb el nou cotxe, on que ja puc escoltar música
(en CD) vaig fer un CD amb 18 cançons escollides al atzar (bé, no
totes les va escollir l'atzar) de la meva discoteca. Durant aquestes
tres setmanes que han durat les meves vacances (avui s'acaben) hem
estat escoltant aquest CD i les seves corresponents 18 cançons en
els curts viatges que hem fet amb el cotxe. D'aquestes 18 cançons, 3
han triomfat clarament entre les meves filles, tot i que només dues
han estat reconegudes (la tercera sé que els hi agrada ja que la
canten quan sona) Les altres dues, me les demanen per cantar-les i
per ballar-les.
Per acabar, dir que
estic totalment enamorat de la veu d'aquesta dona, de la seva imatge
i dels seus fantàstics vestits. En els propers dies, espero trobar
temps per parlar de les altres dues cançons triomfadores.
Senzill:
Im
nin' alu
Im
nin' alu
Evidentment, una
d'aquestes cançons triomfadores entre les meves filles, és la cançó
que presento avui. Aquesta va ser la primera de les tres que va
destacar. I la veritat és que estic força sorprès, ja que aquesta
cançó no és fàcil per unes nenes. És una cançó que no té una
estructura clàssica, amb algun efecte “estrany”. És una cançó
hebrea del Iemen del segle XVII, que Ofra Haza recupera entre altres
cançons tradicional hebrees, per modernitzar-les al so i al món
dels anys 80. I a mi, m'encanta aquesta barreja de tradició i
modernor, que expressa el vídeo perfectament, ja que veiem imatges de
caire clarament tradicional, però el so, és modern (d'aquells dies)
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb
els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY:
1988
Àlbum:
Shaday
Subscriure's a:
Missatges (Atom)