dissabte, 4 de febrer del 2012

DEPT. - No diguis mai

04/02/2012:

El proper 10 de febrer, se celebra a la sala La Mirona de Salt, un altre concert per la independència, cosa que ja deixa de ser notícia, ja que cada any se'n fa algun, però això no vol dir que els tinguem que ignorar. El motiu de concert, be s'ho val, i paga la pena participar-hi. Però participar-hi és difícil, si la oferta no es bona, o és “típica”.

Aquest any, un dels convidats en aquest concert, són Dept., que en poc temps m'estan enamorant. Són potents i són pop. Són rockers, però són diferents, però no estranys. Tenen unes melodies perfectes, i les lletres (jo no soc molt amant de les lletres de les cançons) són lletres que faria jo. La interpretació indubtablement bona i són seriosos. Bé que puc dir d'ells, si m'estan enamorant? Si fins i tot, m'agraden els seus vídeo clips!
Penjo el seu ultim senzill, “no diguis mai”, una cançó enganxosa com una mala cosa, que si estigués cantada en un altre idioma, podria aspirar perfectament a tot tipus de reconeixement. Sincerament, una cançó molt bona. A més, la lletra va molt be pel tema de la independència, ja que diu coses com:

“. . . sinó hi ha cap aposta no hi ha sort.

Sempre estàs a temps de poder provocar
canvis i arribar una mica més enllà.
Pots estar més que segur que tota la teva sort
només tu la forces, només tu.

No diguis mai, “no puc, no seré capaç”
no creguis mai que res estigui fora d'abast
La teva llum està per sobre de les necessitats. . .”

I és que sobre la independència, jo ja no sé que més dir. Per mi, resulta força evident que el nostre poble la necessita des de qualsevol punt de vista que és miri. Per motius històrics, culturals, econòmics, i fins i tot ecològics, i fins hi tot per dignitat, no hi ha més camí per sobreviure, que la independència. Però per aconseguir-la només cal una cosa, és voler-ho fer. Si ens trèiem les pors i les manies, ho tindrem més fàcil i factible, que és del que parla aquesta cançó “no et diguis mai que no pots, que no seràs capaç”, perquè si que pots.

Bé, apart de Dept., també tocaran “Acció Festiva” i Mesclat”

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:2011
Àlbum: Control






















diumenge, 29 de gener del 2012

VISAGE - She's a machine

29/01/2012:

Ara fa temps que no deia res, i és que a part de no tenir massa temps, el poc que tinc, l'he de repartir amb una altre de les meves passions, que és la ciència ficció, i per tant dedico part d'aquest temps a veure pel·lícules o sèries d'aquest gènere tan desprestigiat, en molts casos, amb raó.

A finals de l'any passat, vaig veure les dues temporades de la sèrie de “Terminator: Les cròniques de la Sarah Connor”. La sèrie, sense ser una gran sèrie, és una bona sèrie, que té una trama argumental entretinguda i que no abusa en l'excés del fet que com és ciència ficció, tot s'hi val, tot i que de tant en tant, has d'acceptar “pop com animal de companyia”. No és una sèrie on es plantegin grans debats i conflictes ideològics i filosòfic (a part de l'habitual sobre si la intel·ligència artificial pot o no tenir emocions) però entreté.

La serie parteix cronològicament després de la pel·lícula de “Terminator 2”, però a partir de la segona temporada, es desvincula de la trama de les pel·lícules, i segueix el seu propi camí.

La primera temporada va patir (o potser va gaudir) de la famosa vaga dels guionistes de Hollywood, i per tant, és una temporada de pocs episodis, on hi ha poc espai per capítols de suport de la trama principal, i la majoria és dediquen a fil argumental important sense entrar en aspectes secundaris d'aquesta trama, que si bé serveixen per enriquir els personatges i la pròpia trama, de tant en tant, poden avorrir ja que no aporten gran cosa a la historia principal. Això passa a la segona temporada, on a mitja temporada s'entretenen massa en aquest tipus de capítols, tot i que els últims 7 o 8 capítols són trepidants.

La sèrie està bé per la seva trama i té un altre avantatge. I aquest és el final. La primera temporada, acaba de tal manera, que et deixa amb la “ai” al cor i necessites immediatament que et responguin moltes de les preguntes que t'han estat generant, i això no és del tot bo, ja que tal com està el món de la TV, mai es pot estar segur, si la sèrie continuarà o no. Per això em va agradar com va acabar la segona temporada, ja que acaba d'una manera, que et deixa amb ganes de continuar, però alhora et deixa satisfet. Queden moltes respostes al aire, però no en deixa amb la “ai” al cor, de tal manera que vols més capítols i vols que la historia continuï, però amb una sensació de cosa acabada.

Una altre de les coses que m'ha agradat i que m'ha captivat, ha estat el personatge de la Cameron. Potser per la estranya bellesa de la Summer Glau (actriu que interpreta a la Cameron) o per la forma d'afrontar el seu paper de “Robot que fa por”, tenint en compte que és una dels “bons” (fantàstic el diàleg i la interpretació que té amb l'ex de la Sarah Connor, mentres es desfà del “cadàver” d'un Terminator) Probablement el que m'ha captivat, sigui el conjunt de tot plegat.

En definitiva, que m'ha agradat tant, que vaig decidir fer un vídeo dedicat a la Cameron, utilitzant una cançó de Visage. Una cara B que es titula “She's a machine” (Obvi, no?) I si voleu veure la sèrie i les pel·lícules de Terminator en català, podeu trobar-les aquí.

I la veritat és que em sembla mentida que a aquestes alçades de blog, encara no hagi parlat de Visage. Mereixo ser durament castigat per aquesta ofensa al conjunt de les meves grans divinitats musicals. De fet, encara en queden uns quants, i hi he de posar remei. Avui he parlat d'un altre cosa, però algun dia hauré de dedicar-li a Visage tot el temps que es mereix aquest fantàstic projecte musical, que ha fet grans cançons i que gràcies a ells, moltes coses van canviar a principis dels 80.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats i el so a tot volum.

ANY: 1984
Àlbum: Beat Boy


















Senzill i Maxi: Love glove





















VISAGE

Nacionalitat: Anglaterra
Web official:


-->
ANY: 1980
Àlbum: Visage

-->
01 - Visage
02 - Blocks on Blocks
03 - The Dancer
04 - Tar
05 - Fade To Grey
06 - Malpaso Man
08 - Moon over Moscow
09 - Visa-Age
10 - The Steps

ANY: 1981
Senzill: Mind of a toy

-->
Cara A - Mind of a toy
Cara B - We Move

Maxi-Single: Mind of a toy

-->
Cara A - Mind of a Toy (Dance Mix)
Cara B1 - We Move (Dance Mix)
Cara B2 - Frequency 7 (Dance Mix)

ANY: 1984
Àlbum: Beat Boy


















01 - Beat Boy
02 - Casualty
03 - Questions
04 - Only the Good (Die Young)
05 - Can You Hear Me?
06 - The Promise
07 - Love Glove
08 - Yesterday's Shadow

Senzill: Love glove



















01 - Love Glove

Maxi: Love glove



















01 - Love Glove (Full Version)
02 - Love Glove (instrumental)