dissabte, 2 de juny del 2012

ULTRAVOX - Same old story

01/06/2012:

La falta de temps ha deixat de ser una preocupació per passar a ser una realitat rotunda sobre la qual he de fer-hi alguna cosa. Aquesta falta de temps, no em deixa parlar de moltes de les coses de les que vull parlar, i no em deixa visitar als meus amics blocaires. Aquesta falta de temps, és tant brutal, que ha estat a punt de matar aquest blog. Això no és que sigui molt greu, ja que crec que escric per mi, i amb una mica de sort, per un parell de persones més, però em fa gràcia fer aquest “diari” personal. Qui sap si algun dia les meves filles el llegiran i podran conèixer-me millor. És per tot això, que em veig amb la necessitat d'adaptar-me o morir, i per tant a partit d'ara serà poc freqüent, que continuï amb el format emprat fins ara. A partit d'ara, el més normal, serà que pengi vídeos de cançons amb comentaris molt breus i amb poca substància (és molt possible que algú ho agraeixi) No sé ben be com serà el nou format, però l'objectiu és sobretot, no quedar-me amb ganes de penjar cançons que considero entre les millors cançons mai escrites. I sobre les meves dèries . . . doncs la veritat, crec que ja he dit tot o quasi tot el que calia dir. Tot i això, segur que encara de tant en tant, deixaré anar alguna parrafada de les meves.

Aquesta falta de temps, sembla que és una excusa freqüent i sona a la mateixa historia (o excusa) de sempre, però com he dit abans, és ben real. Sense anar més lluny, des de fa una setmana, tenia en ment, penjar alguna cosa de entre 8 possibilitats, i finalment, només dues hauran pogut ser complertes. La última que vaig fer i la d'avui. Fa una setmana, entre d'altres coses, volia parlar d'Ultravox, grans entre els grans, magnífics entre els magnífics, i en el seu moment, un dels 4 pilars de la meva vida. Ultravox per mi no és un grup qualsevol, i sembla mentida, que després de 3 anys i mig, encara no hagi parlat d'ells. Avui esmeno la meva culpa, parlant d'aquest magnífic grup, que el passat diumenge, publicaven un nou CD "Brilliant" després de més d'una dècada sense publicar res, i d'estar separats encara més temps. Ja un cop separats, algun membre del grup encara va publicar utilitzant el nom del grup de forma legal, però pel meu entendre, d'una manera poc ètica.

Ultravox, és un d'aquells grups que no se sap ben bé perquè, gaudeixen d'un prestigi especial, tant en la seva època punk (liderats per en John Foxx) com desprès en la seva època New Romantic pseudo tecno amb alguna influència rock. Des de fa algun temps, s'han retrobat entre ells i s'han dedicat a fer concerts pels “puestus” i suposo que això els ha animat a treure un nou CD amb material nou que ara presentaran per Europa. Evidentment, no passaran per casa nostra. Que jo recordi, com a Ultravox, només un cop van estar per casa nostra (i jo hi vaig estar, però ara no tinc ganes d'escanejar la entrada).

Penjo Same old story, en referència a lo que comentava anteriorment sobre la meva falta de temps. Aquesta cançó, és del LP (Buffff. ELE-PÈ!!!!!!!) U-VOX, que no és precisament la joia de la corona, i de fet, és lo últim que van fer junts. Un disc que deixa molt que desitjar, i la decadència es pot escoltar perfectament, i fins i tot, es pot veure en el vídeo. Ultravox era un grup que era especialment curós de la seva imatge i dels seus vídeos, que eren normalment de una qualitat extrema, tant en el fons com en l'estètica, i en aquest vídeo, re d'això es pot apreciar. Tot i això, aquesta cançó, és perfecte, i demostra que “on n'hi ha hagut, sempre en queda” (quien tuvo, retuvo)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 1986
Àlbum: U-VOX


















Senzill: Same old story















Same old stor


dilluns, 28 de maig del 2012

Richard X - Finest dreams


27/05/2012:
En Pep Guardiola, deixa de ser l'entrenador del primer equip del Barça, després de 4 anys plens d'èxits, alegries, bones maneres i tota una lliçó d'estil de fer les coses. Tot i que ha cobrat molts cèntims per tot això, sento la necessitat de manifestar-li l'agraïment pels moments de . . . . .perquè no dir-ho, moments de felicitat i d'eufòria, i moments que per mi seran històrics. I és que els cèntims no ho són tot, ja que el fet d'haver cobrat aquests cèntims, en cap cas garanteix re. Ni resultats ni maneres de fer.

Així doncs, intentaré fer un petit agraïment sobre moltes de les coses per les que aquest catalanet, ha fet historia. Començarem per lo negatiu, que també n'ha tingut. Des del meu punt de vista, només hi ha hagut un punt que pot tacar el seu expedient. I aquest punt és el cas Eto'o, que encara a hores d'ara, ens han d'explicar moltes coses. No s'acaba d'entendre com algú que com l'Eto'o, que va treballar tant, i molt be, amb una eficiència extraordinària, rebi com recompensa, ser acomiadat, i ser substituït per un personatge que en cap cas donava la talla. I ara ja podem passar a la resta de coses, que són totes positives.

El primer any del Guardiola, per mi el millor, va ser una temporada que cada setmana teníem que fregar-nos els ulls pel que estàvem veient, Molts partits, amb només mig hora de joc, el marcador ja reflectia un 4-0 o altres marcadors força contundents. Aquell any, no era estrany que el Barça marqués 6 gols en un partit. Aquesta característica, va tenir el seu punt més àlgid, en el Bernabeu, amb un 2-6, que per mi, és el dia més increïble de tot el que ha fet en Pep Guardiola. Les boques que van haver-se de callar aquell dia, després de molts dies parlant del “canguelo” o el “cagomentro” del Barça, per la seva visita al Santiago Bernabeu. S'havia acusat a molts equips, de no jugar net i no jugar al 100% contra el Barça, i així explicaven la gran quantitat de marcadors amb 6 gols que havia aconseguit en Barça. I després de tots aquests comentaris, va el R. Madrid, i també en rep 6, i a casa seva.

Aquell primer any, es va guanyar tot, absolutament tot, i de forma contundent. Un altre moment important, va ser aconseguir la primera Intercontinental, amb aquella imatge impagable d'en Pep Guardiola, plorant d'emoció al mig del camp, mentre els seus jugadors estaven celebrant la victòria. Més de 100 anys, havia costat aconseguir aquesta copa. I com es va aconseguir, també va ajudar a mitificar a l'equip, marcant un gol a la prorroga i amb el pit.

El segon any, ja no va ser el mateix, tot i que també es pot considerar increïble. Ja no es va guanyar tot, però la solvència del equip seguia sent extraordinària. La felicitat que ens transmetia, era abassegadora.

El tercer va tornar a millorar, i ja de bon començament, ens va regalar un 5-0 al Nou Camp contra el R. Madrid. Aquesta tercera temporada, es va guanyar quasi tot. Només es va escapar la Copa del Rei. El problema d'aquesta 3ra temporada, va ser el cansament psicològic que varem patir tots per culpa del R. Madrid i les seves fonts de desinformació, que es van passar tota la temporada tirant merda contra el Barça, intentant tacar la bona imatge que tenia el club, arreu del món. La campanya de desprestigi va ser tant brutal que va tenir les seves conseqüències. Es va acusar al Barça de dopatge, de “teatreros”, de tramposos, de ser afavorits pels arbitratges, etc, etc, mentres el R. Madrid utilitzava totes les males arts possibles contra el Barça. Avui, mirat amb una mica de perspectiva, penso que mentre el Barça estava jugant la temporada d'aquell any, el R. Madrid, ja estava jugant la següent temporada. El cansament que varem patir tots durant aquella tercera temporada, crec que ha tingut conseqüències en aquesta quarta i última temporada d'en Pep Guardiola, ja que la quarta temporada, ha estat, des del punt de vista dels títols aconseguits la més fluixeta. I és que en Pep Guardiola, plega perquè diu que està vuit, i cansat, i no m'estranya. Ho estic jo, que no he patit personalment cap guerra psicològica. Ell i els seus, si que l'han patit i ha d'haver estat força desagradable i estesant

En definitiva, que en Pep Guardiola i el seu equip, han guanyat 14 títols de 19 possibles en quatre anys. I això és una animalada de felicitat i eufòria. Però dels 14 títols guanyats, cal destacar que hi han 3 lligues, dues copes del rei, dues Champions, i dues intercontinentals, però lo important, és com s'ha fet. S'ha fet de bones maneres. Amb educació i respecte, amb honestedat. S'ha guanyat i s'ha perdut, d'una manera, que un pot sentir-se orgullós de com s'ha fet. I això no ho pot dir tothom.

Un altre cosa important que ha fet en Pep Guardiola, és canviar la psicologia del aficionat blaugrana. Hem deixat enrere el victimisme i la por a la derrota, i ara ens mirem els enfrontaments esportius, amb optimisme. I això ja serveix per guanyar més encara.. En Pep Guardiola, no ens ha portat el millor dels somnis possibles, però gairebé. El que ens ha portat, és el millor dels somnis que mai hem tingut, i és per això que he volgut agrair-li aquests anys de victòries, de bona educació i de bon estil. Li agraeixo amb una cançó que es titula precisament així, “Finest dreams”. Una cançó de Richard X, cantada per la Kelis, i que és un clar homenatge a The human League, ja que els arranjaments de la cançó, estan estrets de la cançó de The human League, “The things are made of. . .”, una cançó que parla de les coses que li agraden a l'autor.

I així, tot queda quadrat, la cançó fa referencia als sentiments que m'ha provocat en Pep Guardiola (Finest dreams) que està relacionada amb una cançó que parla de coses que agraden. “No hase falta desir nada mas”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2003
CD: Richard X presents his X-Facator Vol.1.



















Senzill: Finest Dreams.


















 




RICHARD X


Nacionalitat: Anglaterra

ANY: 2003
CD: Richard X presents his X-Facator Vol.1.



















01 - Start (Richard X)
02 – Being Nobody (Richard X vs Liberty X)
03 - Rock Jacket (Richard X)
04 - You Used To (Richard X featuring Javine)
05 - Just Friends (Richard X featuring Annie)
06 - IX (Richard X)
07 - Lonely (Richard X featuring Caron Wheeler)
08 - Walk On By (Richard X featuring Deborah Evans-Strickland)
09 - Lemon/Lime (Richard X featuring Deborah Evans-Strickland)
10 – Finest Dreams (Richard X featuring Kelis)
11 - You (Better Let Me Love You X4) Tonight (Richard X featuring Tiga)
12 - Mark One (Richard X featuring Mark Goodier)
13 – Freak Like Me (We Don't Give a Damn Mix) (Sugarbabes)
14 - Into U (Richard X featuring Jarvis Cocker and Hope Sandoval)
15 - End (Richard X)
16 - Being Nobody (Richard X Remix)
17 - Finest Dreams (Part 2)

Senzill: Finest Dreams.


















01 – Finest Dreams (Richard X featuring Kelis)
02 - Finest Dreams (Part 2)
03 - Music for an Imaginary Mobile Phone Commercial

Tribut a THE HUMAN LEAGUE