La falta de temps ha
deixat de ser una preocupació per passar a ser una realitat rotunda
sobre la qual he de fer-hi alguna cosa. Aquesta falta de temps, no em
deixa parlar de moltes de les coses de les que vull parlar, i no em
deixa visitar als meus amics blocaires. Aquesta falta de temps, és
tant brutal, que ha estat a punt de matar aquest blog. Això no és
que sigui molt greu, ja que crec que escric per mi, i amb una mica de
sort, per un parell de persones més, però em fa gràcia fer aquest
“diari” personal. Qui sap si algun dia les meves filles el
llegiran i podran conèixer-me millor. És per tot això, que em veig
amb la necessitat d'adaptar-me o morir, i per tant a partit d'ara
serà poc freqüent, que continuï amb el format emprat fins ara. A
partit d'ara, el més normal, serà que pengi vídeos de cançons amb
comentaris molt breus i amb poca substància (és molt possible que
algú ho agraeixi) No sé ben be com serà el nou format, però
l'objectiu és sobretot, no quedar-me amb ganes de penjar cançons
que considero entre les millors cançons mai escrites. I sobre les
meves dèries . . . doncs la veritat, crec que ja he dit tot o quasi
tot el que calia dir. Tot i això, segur que encara de tant en tant,
deixaré anar alguna parrafada de les meves.
Aquesta falta de temps,
sembla que és una excusa freqüent i sona a la mateixa historia (o
excusa) de sempre, però com he dit abans, és ben real. Sense anar
més lluny, des de fa una setmana, tenia en ment, penjar alguna cosa
de entre 8 possibilitats, i finalment, només dues hauran pogut ser
complertes. La última que vaig fer i la d'avui. Fa una setmana,
entre d'altres coses, volia parlar d'Ultravox, grans entre els grans,
magnífics entre els magnífics, i en el seu moment, un dels 4 pilars
de la meva vida. Ultravox per mi no és un grup qualsevol, i sembla
mentida, que després de 3 anys i mig, encara no hagi parlat d'ells.
Avui esmeno la meva culpa, parlant d'aquest magnífic grup, que el
passat diumenge, publicaven un nou CD "Brilliant" després de més d'una dècada
sense publicar res, i d'estar separats encara més temps. Ja un cop
separats, algun membre del grup encara va publicar utilitzant el nom
del grup de forma legal, però pel meu entendre, d'una manera poc
ètica.
Ultravox, és un
d'aquells grups que no se sap ben bé perquè, gaudeixen d'un
prestigi especial, tant en la seva època punk (liderats per en John
Foxx) com desprès en la seva època New Romantic pseudo tecno
amb alguna influència rock. Des de fa algun temps, s'han retrobat
entre ells i s'han dedicat a fer concerts pels “puestus” i suposo
que això els ha animat a treure un nou CD amb material nou que ara
presentaran per Europa. Evidentment, no passaran per casa nostra. Que
jo recordi, com a Ultravox, només un cop van estar per casa nostra
(i jo hi vaig estar, però ara no tinc ganes d'escanejar la entrada).
Penjo Same old story,
en referència a lo que comentava anteriorment sobre la meva falta de
temps. Aquesta cançó, és del LP (Buffff. ELE-PÈ!!!!!!!) U-VOX,
que no és precisament la joia de la corona, i de fet, és lo últim
que van fer junts. Un disc que deixa molt que desitjar, i la
decadència es pot escoltar perfectament, i fins i tot, es pot veure
en el vídeo. Ultravox era un grup que era especialment curós de la
seva imatge i dels seus vídeos, que eren normalment de una qualitat
extrema, tant en el fons com en l'estètica, i en aquest vídeo, re
d'això es pot apreciar. Tot i això, aquesta cançó, és perfecte,
i demostra que “on n'hi ha hagut, sempre en queda” (quien tuvo,
retuvo)
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
Àlbum:
U-VOX
