dissabte, 19 de març del 2011

JUNIOR MIGUEZ - Down

19/03/2011:

Amb el títol de “ni temps ni espai”, el que volia dir, era que tinc l'aspiració de no tenir cap tipus de prejudici per les coses, tenint la cura justa que s'ha de tenir alhora de jutjar-les. Vull dir que és important saber quan, com i on s'han fet les coses per poder valorar-les bé.

Pel que respecte al temps, crec que ho tinc superat, i ara mateix no m'imagino a mi mateix, menyspreant res, simplement per saber en quina època es va fer. Vull dir que no em fa por ni mandra, escoltar música de qualsevol època. Abans sí. Quan era jove, em feia molta mandra, i per tant, d'entrada ja estava predisposat a que no m'agradés, qualsevol música feta abans de 1978 aproximadament. Ara, ja ho tinc superat.

Pel que respecte a l'espai, encara no ho he superat del tot. Per exemple en l'espai estilístic, quan em parlen de rap, no puc evitar pensar que allò no va amb mi, i que difícilment m'agradarà. En l'espai territorial, em passa alguna cosa semblant, quan em diuen que és música de Sevilla (sobretot si hi afegeixen allò de “amb arrels”)

Així doncs, em resulta estranya la meva simpatia per en Junior Miguez que fa un tipus de música que a priori, m'hauria de tirar en rere de mala manera. Però és que en Junior Miguez, fa un rap diferent al que estic acostumat a sentir pels “puestus”. És un rap on les coses no són perquè sí, i cada frase “rapejada” el seu què i el seu perquè en cada moment, seguint un ordre i amb perfecte comunió i harmonia amb la música que acompanya la seva veu.

A més, vaig tenir l'ocasió de veure'l en directe, i em va sorprendre gratament, ja que m'esperava un rapper amb un o dos DJ's al darrera fent el que fan els rappers i els DJ's normalment. Enlloc d'això, el paio, apareix amb un grup de música convencional, fent un directe de debò, que sempre és molt més agraït. I es nota que vol fer les coses bé, i que no es conforma amb lo fàcil. Busca i busca fins que troba allò que buscava. I a més balla molt bé. D'ell no m'agraden totes les cançons. De fet, m'agraden ben poques, però sí li reconec una feina i un talent que crec que no és gens habitual dintre d'aquests espais (rap i música de Sevilla) que tant poc atractius em semblen.

Doncs demà (avui) toca a la Sala Apolo , presentant el seu tercer CD, i jo aprofito per penjar el seu primer senzill, “Down” que sempre he trobat que és un tema molt ben fet i que sona molt bé.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2003
CD: El principe de los gatos



















JUNIOR MIGUEZ

Nacionalitat: Espanya
Webs d'interès:


ANY: 2003
CD: El principe de los gatos


















01 - Beatbox Intro
02 – Down
03 - Tum Taraka
04 - Principe de los Gatos
05 - Sa O Ke
06 – Chocolate
07 – Trukos
08 – Siento
09 – Tersiopelo
10 – Gitana
11 - Le Re Le
12 - Ronea Rap
13 - Funky Down
14 - Down in Triana
15 - Down in the House
16 - Down en la Habana

dimecres, 16 de març del 2011

JEAN MICHEL JARRE - Revolutions

16/03/2011:

Amb el que ha passat al Japó, sembla que tothom s'ha oblidat del que està passant a Líbia. No vull minimitzar el terratrèmol i el posterior Tsunami que ha patit el Japó, amb la greu situació de perill de contaminació nuclear que s'ha produït, però a Líbia també estan passant moltes coses i moltes tragèdies.

Del Japó, ja en parlaré un altre dia, que també tinc coses a dir. De fet,j o mateix tenia la intenció de parlar avui de la tragèdia japonesa, però m'he adonat de l'oblit en que ha caigut la revolució de Líbia. Aquest oblit general, l'està aprofitant el Coronel Gadafi per guanyar terreny, i esclafar la revolució popular que els libis van començar ja fa varies setmanes, i que en principi, semblava que anava per bon camí.

Però amb la tragèdia del Japó, els mitjans de comunicació de tot el món, han girat l'esquena a la ciutadania de Líbia, i casualment, ha permès als polítics i dirigents occidentals, mirar en un altre direcció, i no prendre decisions sobre la situació de Líbia. I és que en Gadafi, que en un temps va ser l'enemic número 1 d'occident, en els últims anys, ha esdevingut un gran aliat, que segurament permet que el preu del petroli no pugi més del que els dirigents occidentals creuen convenient.
Per molt menys, es va envair Iraq, i els dirigents occidentals, no van tenir masses problemes en inventar-se histories per tal de justificar coses que no es poden justificar. Un altre clar exemple de la hipocresia occidental, és el tractament que es dona a la Xina, que es caracteritza per passar-se per l'arc del triomf qualsevol dret humà, però com permet fer negoci als poderosos, que no al poble occidental, doncs li riem totes les gracies, i mai critiquem les seves actuacions amb els dret humans dels seus súbdits.

Cal recordar que el Coronel Gadafi, és un tirà i un dèspota de cap a peus, que quan li convé, no té cap mirament per esclafar al poble que “lidera” de la manera més brutal i cruenta. Així doncs, no ens oblidem d'un poble que està lluitant per la seva llibertat, la seva dignitat i la seva supervivència diària.

Tampoc caldria oblidar al poble saharàui, que també no fa gaire temps, va ser esclafat brutalment pel regim marroquí, i ja ningú en parla. Em sorprèn enormement, la capacitat que tenim per oblidar-nos de les tragèdies dels altres ( i de les nostres, també)

Amb el tema del que he parlat avui, el tema musical més adient que m'ha vingut al cap, és “Revolutions” de Jean Michel Jarre. Un tema semi instrumental, que per mi, és molt bo, i que sembla que estigui fet per la ocasió.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1989
Àlbum: Destination Docklands (The London concert)





















JEAN MICHEL JARRE

Nacionalitat: França

ANY: 1989
Àlbum: Destination Docklands (The London Concert)



















01 - Revolutions Intro
02 - Revolution Industrial
03 - Industrial Revolution- Part 1
04 - Magnetic Fields II
05 - Oxigene IV
06 - Computer Weekend
07 - Revolutions
08 - London Kid
09 - Rendez - Vous IV
10 - Rendez - Vous II
11 - September
12 - The Emigrant