dissabte, 27 de febrer del 2010

SPANDAU BALLET - Fight For Ourselves

26/02/2010:


Ahir, com cada dia, era col·lapsat a la Ronda Litoral, quan vaig poder percebre que s'havia espatllat un vehicle, o havia succeït un accident. Com molts cops que passa això, de cop i volta, tot es desencalla, i el transit es torna fluït, sense que jo pugui saber exactament que ha passat, ja que no veig cap vehicle espatllat o accidentat.

Quan vaig arribar a la feina, quasi una hora tard, un company em va dir:
- T'has menjat tot el “marron” de la ronda, eh?
- Doncs sí.
- Saps que ha passat, no?
- Doncs no.
- Espera, que t'ho porto.
I em va ensenyar aquest paper.

Resulta que un grup de persones va tallar el transit de les rondes, i va repartir aquest paper entre el conductors. Després m'he assabentat, que no és la primera acció d'aquestes persones en els últims dies, i que s'han mobilitzat força.

No vull entrar a valorar si l'Alfonso ha d'anar a la presó o no. Si és just tot plegat o no. O si l'acció d'aquest grup és correcte o no. I no és que sigui indiferent al tema, però no tinc prou dades per ferme una idea adient del que va passar entre l'Alfonso i el mosso d'esquadra.

El que sí valoro, és que hi ha un grup de persones que han estat capaces de mobilitzar-se per defensar allò que ells consideren just. Que han decidit no resignar-se al que els poders fàctics els han destinat, i que si s'ha de lluitar pacíficament, ho faran. La veritat és que estic commogut. No sé si tenen raó o no, però el fet de mobilitzar-se, solidaritzar-se i tenir prou empenta com per no deixar que la resignació els domini, em fa tenir esperança. M'alegra haver arribat tard a la feina, per culpa d'unes persones que no es resignen i que lluiten pels seus principis (si ho fan pacíficament)

Que diferent d'altres actituds que he viscut últimament, on la resignació i la por burgesa m'ha permès veure esclafar uns drets sense que els afectats fessin gran cosa per evitar-ho (“total, si ens volen donar pel cul, ho faran igualment, doncs millor no oferir resistència”)

Cal que l'actual societat desperti, i comenci a actuar i deixar enrere una resinació en alguns casos, i un cinisme en altres, que l'únic que ens porten, és a la desaparició lenta i dolorosa. I Això m'ho faig venir bé, per portar les coses al meu terreny. S'ha d'actuar sempre. Ser actiu, i procurar que el desencís no ens venci (és difícil, ho sé. Jo mateix hi han cops que penso en rendir-me) però malgrat que el mitjans de comunicació no volen parlar de segons quines coses, el diumenge que ve, 28 de febrer, hi ha una consulta importat pels drets nacionals dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans, i hem de decidir com volem actuar. Com aquells que pensen que finalment ens donaran pel cul i millor posar-s'hi bé? O com com aquells altres que decideixen actuar i lluitar per aconseguir allò que ells consideren just? Jo ho tinc clar, si em deixen, actuo.

I és que les coses, s'aconsegueixen per un mateix. Fins i tot, els drets, que no es demanen, s'exerceixen. I això és el que ens venen a dir Spandau Ballet, si més no, en el títol de la cançó que avui penjo. "Fighting for Ourselves", del seu disc amb mes compromis social "Through the Barricades"

La cançó, per mi, és fantàstica i rodona, però el vídeo clip, és ...., bé, jo me'l vull veure amb bons ulls, i d'una manera molt pillada, puc trobar sentit a les imatges que en ell podem veure, però algú que vegi el vídeo clip sense els meus "bons ulls", veurà un vídeo clip tan cutre que fins i tot pot banalitzar el contingut de la cançó (o potser jo, el glorifico en excés aquest contingut). Essent com eren en aquell temps, un grup d'èxit descomunal, s'ho podrien haver currat una mica més.

També penjo la cançó en un directe de l'època, i allà es pot apreciar, que en directe, Spandau Ballet són un grup molt efectiu, i que fan uns directes espectaculars, musicalment parlant. De fet, m'estic penedint de no anar al seu concert, ja que si bé, en estudi, m'han anat decebent poc a poc, he de reconèixer que els seus directes, m'agraden, sobretot quan es posen "canyeros".

De fet aprofito per recordar. que seran a Badalona, el proper dia 12 de Març. El que són les coses. Spandau Ballet i Nitzer Ebb, els dos grups que mes m'han fet ballar en un concert, repetides vegades, deses de 15 anys, els don han anant a coincidir en el dia de concert. En altres temps, això m'hauria provocat un seriós dilema. Actualment, no. Em quedo amb Nitzer Ebb. Però avui escoltarem a Spandau ballet.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1986
Àlbum: Through the Barricades






Més cançons i més informació

dimarts, 23 de febrer del 2010

INXS - Mystify (Live)

23/01/2010:


Fa uns pocs mesos, ja vaig parlar de NOUT, un grup amateur (de moment :) ) que es dedica a fer versions de temes mítics (o que porten camí de ser-ho de Pop-Rock) Doncs aquest grup, han estat seleccionats per participar en un acte solidari a la sala Luz de Gas, aquest dimecres 24 de febrer (20:30). L'acte serà presentat per en José Corbacho, i hi hauran diverses actuacions de personatges coneguts com Pau Donés, Manolo Garcia o Pastora.

L'objectiu és recaptar fons perquè els infants de l'escola Negus Michael de Etiopia puguin tenir un menjador on se'ls garanteixi un menjar al dia.

La venda anticipada d'entrades en la seu de I.P.I Cooperació o presentant el comprovant de la transferència bancària en la taquilla el mateix dia i la "FILA 0" per a aquells que no pogueu assistir al festival però vulgueu contribuir al projecte. També podeu comprar l'entrada a taquilla però la veritat és que estan volant i l'aforament és limitat, així que no us ho penseu massa.

Una de les cançons que potser tocaran, és Mystify dels INXS (tot depèn del temps que tinguin) Penjo un directe d'aquesta cançó.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1991
CD/DVD: Live, Baby, Live

Mystify (live)


Més cançons i més informació

diumenge, 21 de febrer del 2010

YAZZ - Stand Up For Your Love Rights

21/01/2010:


Vivim temps difícils i desprès d'anys de moderació salarial i contenció en la millora del anomenat estat del benestar, ara que hi han vaques flaques, sembla que és a qui no s'ha beneficiat de les vaques grasses, els han de treure les castanyes del foc, amb mesures que lluny de treure-les, l'únic que fan és endarrerir la gran crisi, si més no, si continuem com fins ara.

Durant anys hem sentit com les grans empreses i la banca obtenien beneficis insultants i ara que alguns segueixen tenint beneficis, sembla que no en tenen prou amb llocs de treball precaris i globalitzacions a la baixa, i volen una flexibilitat laboral, que encara ofega més a les classes baixes de la nostra societat.

Per una banda, tenim "crack" econòmics que diuen que per solucionar la crisi, els salaris s'han de baixar un 25%. I per això aquest senyor cobra el que cobra, i ha estudiat tants anys? I per rematar les genialitats, tenim que un "gobierno" d'esquerres pretén que treballem més anys i més barat.

La veritat, és que tot això passa perquè ens ho deixem fer, i davant d'aquestes "genialitats" ens entra la vena cínica i "tant-s'hem-en-fot-tot-perquè-tots-són-iguals" i no fem re per evitar-ho. Si no lluitem pels nostres drets, no ho farà ningú, i fins hi tot, seran els governs d'esquerres els que ens clavaran la ganivetada per l'esquena.

El proper dimarts, 23 de febrer, hi ha una manifestació per intentar reivindicar i defensar els nostres drets aconseguits durant generacions, amb suor, sacrifici, i no ho oblidem, també amb sang. Amb la manifestació, potser no aconseguirem re, però al sofà de casa, segur que no evitarem re.

La cançó amb la que acompanyo aquesta parrafada, és una cançó que parla de defensar els nostres drets, en aquest cas els drets de l'amor (?). Sigui com sigui, defensar els propis drets sempre és convenient. Penjo la versió Maxi, d'aquesta cançó que té entre altres virtuts la presència d'un BassLine, que va fer furor en aquella època, fent una fusió d'Acid-House-Pop molt efectiva.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1988
CD: Wanted


Maxi: Stand Up For Your Love Rights


Stand Up For Your Love Rights (12" Mix)



Més cançons i més informació

YAZZ

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial:
Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Yazz

ANY: 1988
CD: Wanted


01 - The Only Way Is Up (4'27)
02 - Where Has All The Love Gone? (4'32)
03 - Got To Share (5'00)
04 - Fine Time (4'43)
05 - Stand Up For Your Love Rights (5'01)
06 - Wanted On The Floor (4'58)
07 - Something Special (5'06)
08 - Systematic People (3'28)
09 - Turn It Up (4'37)
10 - The Only Way Is Up (12" Mix) (6'48)
11 - Stand Up For Your Love Rights (12" Mix) (12" Mix) (7'18)

Maxi: Stand Up For Your Love Rights


01 - Stand Up For Your Love Rights (12" Mix)
02 - Stand Up For Your Love Rights (12 Yazzid Mix)
03 - Stand Up For Your Love Rights (Shes Crazy mix)
04 - Stand Up For Your Love Rights (Stadium Disco Mix)
05 - Stand Up For Your Love Rights (US 12 Mix)
06 - Stand Up For Your Love Rights (What It is Mix)
07 - Stand Up For Your Love Rights (Yazz Yazzy Dub)

THE KNACK - My Sharona

20/01/2010:


El passat 14 de febrer, va morir de cancer en Doug Fieger, cantant de The Knack, grup que serà recordat, o potser no, per la cançó "My Sharona", que segur que sí serà recordada. My Sharona és una d'aquelles cançons, que és tan poderosa que passa per sobre de tot allò que l'envolta. És un clàssic amb tots el components que ha de tenir una cançó de rock, rock&roll, pop , o l'etiqueta que es vulgui posar. És de les primeres cançons que recordo i que em van fer veure que això de la música, seria una cosa important a la meva vida, i m'evoca al esperit més bàsic del món de "Sex, Drugs & Rock&Roll". En ella podem veure, d'una manera o altra, aquella rebel·lia sense motiu, o si, del jovent i podem veure sexe cru, allunyat de qualsevol tipus de romanticisme.

És una cançó tan poderosa, que va marcar de tal manera la carrera dels seus "propietaris" fins el punt d'enfonsar-los o si més no, no deixar-los créixer. És una cançó que ha traspassat tot tipus de fronteres i ha esdevingut una peça clàssica fins el punt que, tot i la irreverència implícita que deixen fluir els seus compassos, en George W. Bush la tenia dins del seu Ipot, o el "fabulós" "periodista" Federíco Jiménez Losantos la utilitzava de capçalera del seu "programa" radiofònic a la C.O.P.E. amb tota la mare església al darrera.

En definitiva, és una d'aquelles cançons que crec que hem escoltat els de la meva generació, i escoltaran moltes generacions que venen al darrera, probablement sense saber qui va ser el pare d'aquesta joia musical, carregada de força i vida.

Doug, gràcies per la teva música i sobretot per aquests quatre minuts de màgia.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1979
Àlbum: Get The Knack


Senzill: My Sharona





Més cançons i més informació