dissabte, 4 de desembre del 2010

MÒNICA NARANJO - Todo mentira

04/12/2010


Diuen la realitat sempre supera la ficció, i la veritat és que és . . . . veritat. En els últims dies, estem vivint uns moments i unes situacions que em recorden molt, al començament de la saga Millenium.

Avui parlaré d’un tema que més d’un em prendrà per boig, i és que avui parlo de la teoria de la conspiració. Estic convençut que la teoria de la conspiració és real. No se fins a quin punt. No en tinc ni idea. Potser que la teoria només sigui l’intent matusser de voler tapar errades, incompetències i contradiccions governamentals, o que la cosa sigui de l’estil de Matrix. No ho sé, però que ens manipulen, d’això, n’estic segur.

Només cal recordar alguns casos que a mi, m’han semblat sorprenents. Com per exemple, ara deu fer uns 10 anys, per la península ibèrica, sobretot per Andalusia, van començar a caure del cel uns blocs de gel de la grandària d’una pilota de basket Durant un parell de mesos, cada setmana teníem dos o tres blocs d’aquest, que queien del no res en mig de dies sense núvols i amb un sol espatarrant. Ningú sabia que eren fins que passades algunes setmanes des del primer bloc, es va dir que era un estrany fenomen meteorològic, però que ja tenien catalogat i que tot i ser estrany, era “normal”. Mai més, ni abans ni desprès, he tornat a sentir parlar d’aquests blocs de gel.

Un altre cas per estudiar, és el de la grip A. Tothom acollonit, i tothom comprant vacunes, i al final no ha passat res. Ni hi ha grip, ni hi ha investigació sobre que, qui i com van saltar les alarmes a tot el món.

Un altre cas, per mi increïble, és el del volcà d’Islàndia. Després de milers de centenars d’erupcions volcàniques arreu del món, resulta que n’hi una, que expulsa un immens núvol que fa caure els avions. Un immens núvol, que ningú a fotografiat ni ningú ha vist. Resulta que no fa gaire, i va haver un altre erupció volcànica per les Filipines, i no ha passat res. No sé, com a mínim, a mi, se’m fa estrany.

Doncs ara resulta que hi ha un senyor que comença mostrar a l’opinió pública, documentació secreta, que en alguns casos, és una informació de molta gravetat, com el cas dels vols de la CIA o de la mort del càmara de Tele5. Doncs resulta que aquest senyor és un, oh! casualitats de la vida! un assetjador sexual, que a comès un delicte “infinitament molt més greu” que els que hagin pogut fer criminals de guerra o assassins en sèrie, i tota la Interpol, l’està buscant desesperadament. No sé. A mi, tot això em fa molta pudor. Jo, lo del assajament sexual, no m’ho empasso.

En definitiva, s’ha demostrat que les autoritats no tenen masses problemes en pressionar jutges, polítics, alts funcionaris i mitjans de comunicació, per fer activitats “rares” i manipular-nos, demostrant-se, que tot és mentida, fins i tot, segurament, també la teoria de la conspiració.

Aprofitant aquests esdeveniments que estem vivint aquests dies, i aprofitant que el passat dijous, la Mònica Naranjo, va oferir a Barcelona, un concert on interpretava les seves cançons amb arranjaments orquestrals, penjo la cançó “Todo mentira”. Una magnifica cançó, plena d’energia, amb una molt bona posada en escena. Per cert, el vídeo no és oficial i l’ha fet un seguidor de la cantant, i crec que li ha quedat força bé. De fet penso que la Mònica Naranjo, hauria d’haver agafat aquest vídeo per promocionar la seva anterior gira. Malauradament no vaig poder anar a l’Auditori per sentir a aquesta diva, ja que era una ocasió única que difícilment es podrà repetir, però la crisi . . . és la crisi.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2008
CD: Tarántula
























dijous, 2 de desembre del 2010

APOPTYGMA BERZERK - Eclipse (Live)

01/12/2010

El passat dilluns, es va jugar un Barça – Madrid que va acabar amb un contundent 5 a 0 a favor de l’equip català. Després dels 2-6 de fa dos anys on el Barça va humiliar al Madrid a casa seva, ara ho a tornat a fer però al Camp Nou. Com a resultat, a mi em fa més gràcia el 2-6, ja que marcar 6 gols a domicili, i sobretot al camp de Madrid, és una experiència que difícilment es podrà tornar a viure, mentres que un 5-0 com el del dilluns, ja és el quart cop que el Barça apallissa al Madrid així al Camp Nou. Però el que té d’especial aquest cop, és que van ser 5 gols, com podien haver estat 6 o 7 o 8 o ves a saber. La veritat és que els percentatges de possessió  estan al voltat del 70/30, o fins i tot més exagerat. Com anècdota, només dir que el segon gol, va ser un rondo d’uns dos minuts, on tots el jugadors del Barça van participar, i la pilota va circular per tot arreu, sense que cap jugador del Madrid pogués ni tan sols olorar la pilota. Després de dos minuts de mareig, el Barça va marcar gol, empenyent la pilota des de la mateixa línia de gol. Durant tot el partit, els jugadors del Barça van fer el que van voler amb els jugadors del Madrid, fins el punt, que a les acaballes del partit, els jugadors del Madrid estaven tan fora de si, que van començar a jugar violentament donant puntades de peu, a tot allò que es mogués.

Una victòria com aquesta va molt més enllà d’una victòria esportiva. Les connotacions polítiques són evidents, però n’hi han altres aspectes que cal considerar. Per exemple l’actitud amb la que ens relacionem amb els altres. El R. Madrid, porta dos anys sense guanyar rés i amb aquest ja fa 5 partits consecutius que es incapaç de guanyar al Barça, amb una diferència de gols de 17 a 2 favorable al Barça. Tot i això l’entorn del R. Madrid continua sense respectar al Barça, i a cada partit, es pensen que guanyaran sense baixar de l’autocar, com s’acostuma a dir. Tot i haver rebut contundents marcadors en contra, sembla que no n’aprenguin, i partit rera partit, i any rera any, cauen en la mateixa actitud fatxenda a la que ens tenen acostumats. Anuncien que el Barça té por quan s’ha d’enfrontar al Madrid, quan en realitat, i després de dos anys de fracassos, haurien de ser ells els que haurien de tenir por d’enfrontar-se al Barça, ja que han sortit durament castigats en els últims temps. Però és que a sobre, es passen tota la temporada, acusant als altres equips de no jugar amb tota la intensitat davant del Barça, i que per això l’equip culé, guanya amb tanta comoditat. I com diuen en el seu idioma “por la boca muere el pez” i ells són dels equips més humiliats pel Barça.

Potser per aquestes humiliacions, i el mal perdre que tenen els prepotents, la premsa madridista ( i madrilenya) treu les coses de mida, i comença a fer el ridícul fent estúpides acusacions de mala educació sobre cada acció que fa l’entorn blaugrana. Els cules no podem manifestar la nostra alegria, ja que aquestes mostres d’alegria, segons ells, són una provocació en tota regla. La veritat es que crec que volen que demanem perdó per tenir la “mala educació” de marcar-los algun gol. Són patètics. Porto uns dies veien el programa Punto Pelota, i em ric molt, de lo infantils que arriben a ser.

En definitiva, el R. Madrid queda eclipsat, tot i la seva maquinaria mediàtica, davant del poder esportiu de l’actual Barça, que sembla que arrasa amb tot el que es posa per davant. El Barça és un astre en el futbol actual que eclipsa totalment a la resta dels equips de futbol, i potser fins i tot a equips d’altres esports.
Tot això del eclipsi, m’ha fet pensar en Apoptygma Berzerk, que demà toquen a la Sala salamandra 1 de L’Hospitalet. Aquest grup noruec, tenen  un molt bon directe, que vaig poder gaudir fa uns anys. No es difícil, ja que tenen un repertori magnífic amb unes cançons molt ben construïdes, amb unes melodies precioses, reforçades en directe per una guitarra moderadament “metalera” en alguns casos, i en altres, perfectament “metalera”. Els seus últims treballs no m’acaben de convèncer, però els seus “clàssics” són tan bons, que segur que paga la pena anar al concert, encara que només sigui per sentir aquest temes classics. I els nous temes tampoc estan malament, però pel meu gust, són massa “popis”, i Apoptygma Berzerk són més . . . d’un altre manera. Malauradament no podré anar-hi.

Penjo la cançó “eclipse” en un directe de l’any 2000, on es pot veure que en directe són molt potents, sense que les seves cançons perdin la bellesa de la seva composició.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.


ANY: 2001
CD: APBL2000




















dilluns, 29 de novembre del 2010

ARCADIA - Election day (Consensus mix)

28/11/2010

Avui Catalunya ha celebrat les eleccions autonòmiques, per al Parlament autonòmic, i el poble català, ha decidit que vol continuar sent autonòmic, ha escollit la dependència. Ha escollit ser MASell del seu amo. Tot col·lectiu, té el que és mereix.


Penjo una cançó d’Arcadia, una escissió (d’això, els independentistes en sabem molt) de Duran Duran, sense deixar de ser Duran Duran, que és titula Election day (Concensus mix). Com avui no tinc moltes ganes de parlar, doncs fins aquí el meu comentari.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 1985
Àlbum: So red the rose


















Maxisingle: Election day (Concensus mix)




















Election day (Concensus mix)