dimarts, 3 de març del 2015

FAITH NO MORE – Midlife crisis


03/03/2015:


Mestres escric aquestes linees, compliré 50 anys de vida. No em sento de cap manera especial, però quan hi penso per uns instants, acollona.
No tinc grans coses a dir. A hores d'ara em falten moltes coses per fer, i probablement no les podré fer. I això també acollona. Però tampoc cal fer un drama. Soc aquí.

Tot i això no puc evitar retreure'm algunes coses. Hem puc retreure que quan era jove, no em vaig deixar anar més. Vaig preferir certa seguretat i vaig deixar de banda l'aventura. I estic segur que vaig fer bé, però sempre em quedarà el no haver fet les coses d'un altre manera, com jugar més fort amb la música, o haver-me pres massa seriosament les relacions personals.

El que sí sé, és que no em podré retreure d'algunes coses. No em podré retreure que no m'he compromès amb la societat amb la que visc. Ho hauré fet millor o pitjor, però ho he fet.

Bé. No espero grans coses ni d'aquest dia, ni d'aquest any ni del futur, de fet soc força pessimista, però seguirem endavant fins on puguem i el millor que puguem.

La cançó d'avui era obvia i fa temps que la tenia escollida. És de FAITH NO MORE, “MIDLIFE CRISIS” del seu dis ANGEL DUST, un dels discos que ha marcat la meva vida. Bonissim.


Per cert, ells també estan en MIDLIFE CRISIS.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1992
Àlbum: Angel dust

 
CD single: Midlife crisis



diumenge, 1 de març del 2015

AND ONE – Steine sind steine (Live)


01/03/2015:

Aquesta setmana hem tornat a comprovar que les coses són com són i no com voldríem que fossin.
 



El cas es que el jutge Santiago Vidal, en el seu temps de lleure, ha participat amb un grup de persones per crear una Constitució per una Catalunya independent. Jo crec que no massa importància si aquesta Constitució és per una Catalunya independent, per la República Txeca o per Espanya. L'important per mi, és que en el seu temps de lleure, participa d'una activitat que sense cap mena de dubte el farà millors en la seva difícil tasca de jutge. Doncs pel fet de fer aquesta Constitució, l'han expulsat com a jutge durant 3 anys.



És sense cap mena de dubte un castic polític. Estic segur que si aquesta Constitució no for per una Catalunya independent, el Jutge Santiago Vidal no hagués tingut cap problema. El fet no és la Constitució en ella mateixa. El problema es que sigui per una Catalunya independent. El problema es que tingui una intenció concreta, i això fa que la seva expulsió de la carrera judicial sigui un castic polític, un castic ideològic. Es poden fer coses, per no en favor de Catalunya. Si es fan coses a favor de Catalunya, queda clar que et poden castigar “legalment”. És això democràcia? La veritat es que sentir la paraula “Democràcia” per part de les autoritats espanyoles, resulta tan insultant com quan ho deia en Pinochet.



Les coses són com són, i com diu AND ONE, una pedra és una pedra, i les autoritats espanyoles só com una pedra. Aprofito el cas de la falta de democràcia espanyola que el jutge Santiago Vidal ha deixat en al descobert, bé, de fet són les pròpies autoritats espanyoles que ho han fet, ja que el jutge, en realitat no ha fet res ni dolent ni estrany ni re, per posar aquesta cançó de AND ONE, que la setmana que ve, estaran a Barcelona.


La cançó parla clarament de nacionalisme, no se si per bé o per malament. J crec que malament. El títol de “una pedra és una pedra”, a mi em sona desagradable, si a sobre i ajuntem les paraules “odi”, “guerra”, etc, doncs jo no em sentiria precisament afalagat. El nacionalisme, com qualsevol altre cosa, pot ser bona, dolenta o asèptica. En el cas espanyol, és evidentment dolenta, i el cas del Jutge Vidal, és una mostra incontestable, del nacionalisme excloent, impositor i dictatorial que podem veure en les autoritats espanyoles.



Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!!



ANY: 2009

2 DVD: Live