dijous, 23 d’octubre del 2014

FAITHLESS - One step too far


23/10/2014:


(He trigat 11 dies en escriure això)
Aquests dies, són moltes les coses que m'han indignat, ja que hem passat d'una corrupció lucrativa, a una corrupció ètica i moral que clama al cel. Casos com aquest, o aquest, o aquest, o aquest, demostren aquesta corrupció de la que parlo. Però per mi, hi ha un cas que ha fet una passa més enllà i ha anat massa lluny. És el cas de la Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria que ha sigut contagiada amb el virus de l'Ebola.

Aquesta dona, ha estat a punt de morir per un conjunt de estupideses que han comés persones amb poder i què és ella qui està pagant les rucades que fan el poderosos.

La primera rucada va ser portar fins al ben centre de Madrid, a un malalt d'Ebola. Això només és pot qualificar d'una irresponsabilitat que per mi és una conducta temerària. Quin sentit té fer una cosa d'aquestes? No podia portar res de bo. L'única explicació possible que li veig, és que algú volia sortir a les primeres planes dels serveis de propaganda (allò que algú s'atreveix a anomenar premsa feta per periodistes) Si estic en lo cert, aquesta vanitat pseudo política ha ignorat totalment la possibilitat de posar en perill a moltes persones, portant a Madrid un enemic perillós i desconegut, pel que segurament no s'estava preparat. Sembla que la Teresa se'n sortirà d'aquesta, però això no significa que les “autoritats” sanitàries espanyoles poguessin afrontar amb èxit una possible “fuga” del virus,

I és clar, finalment, mentre una ministra de sanitat i un “consejero” s'estaven banyant en la seva pròpia “audàcia”, una treballadora pateix les conseqüències de jugar amb foc (és clar que jugar amb foc, pensant que serà un altre el que es cremarà, és fàcil). Així doncs, ja tenim, la irresponsabilitat d'unes persones que prenen decisions polítiques i el perjudici és d'un tercer, que sense saber ben bé com, es troba en una situació de vida o mort. Repeteixo. De vida o mort. Lluny de fer esmena sobre el que han fet, sobre el que ha passat i sobre el que podria passar, aquestes persones que prenen decisions, es permeten el luxe de treure pit, de fer comentaris “enginyosos” i finalment, culpar a la treballadora de la seva situació. Quina poca sensibilitat i qualitat humana. Com es pot faltar al respecte d'aquesta manera a una persona que desenvolupant la seva feina i posant en perill la seva vida ,es troba en una situació tan delicada? I a sobre culpabilitzar-la per així tapar les carències pròpies de la seva gestió (la dels administradors públics) i l'excés de vanitat.

A part de la carència absoluta de qualitat humana d'aquests dirigents, caldria deixar clar, que qualsevol treballador que pateix un accident de treball o una malaltia laboral, el responsable final, sempre és el empresari, que en aquest cas, és l'administració pública, i la Ministra i el “consejero”, són els màxims responsables d'aquesta empresa. Bé, els màxims, no, ja que hi ha un “Presidente del Gobierno” i un “Presidente de la Comunidad autonoma” que toleren, primer, aquesta irresponsabilitat posant en perill ves a saber a quin número de persones. Segon, aquesta ineptitud de no saber si s'està preparat per enfrontar-se a aquesta malaltia. I tercer, aquesta poca vergonya de no assumir les seves tasques per vetllar per evitar riscos laborals. La Ministra y el Consejero haurien de ser cessats fulminantment pels seus respectius P”residentes”. Com no ha estat així, des d'aquí demano la dimissió de tots quatre. Uns per temeraris i insensibles a la situació i patiments dels seus subordinats, que ells mateixos han provocat, i als “Presidentes” per tolerar aquestes coses.

Sembla que la Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria contagiada, està millorant desprès de patir una passa més enllà de la corrupció política, que en el cas que ens ocupa, no és una corrupció lucrativa, sinó una corrupció moral, ètica i humana. Tant debò, la Teresa és recuperi del tot, i li quedin forces, per exigir justícia, i fer que caigui sobre aquests quatre personatges, que han demostrat un total menyspreu (uns per acció, i altres per la no acció) per les problemàtiques i la vida de les persones que formen el “pueblo”.

Valgui aquest escrit per mostrar la meva gratitud, admiració, solidaritat i respecte per la Teresa Romero. Per acompanyar aquesta indignació que porto a sobre, ho faig amb la cançó de Faithless, “One step too far”. Una preciosa cançó, que a part del oportunisme del títol, penso que no falta al respecte a la Teresa. No és descaradament “marxosa” però prou animada per aixecar l'ànim.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2001
Àlbum: Outrospective


ANY: 2002
CD single: One step too far