dissabte, 1 de febrer del 2014

VNV NATION - Retaliate (Live Berlin 2013)


01/02/2014:


Avui tocaran a Barcelona VNV NATION, que la veritat venen molt sovint. Això no treu que pagui la pena anar-los a veure i a escoltar. No són el grup més espectacular en directe, però s'ho “curren” i aconsegueixen que estiguis atent i no set faci llarg el concert. De fet es farà molt curt si no els coneixes, i és el primer cop que els veus, ja que descobriràs unes cançons molt ben construïdes, homogènies i efectives, tant les de “marxa” com les “sensibles”.

Per mi només tenen un però. El cantant és excessivament “pilota” i si no saps de que va, et fa gràcia, però si has anat a més d'un concert i has vist quatre vídeos per la xarxa, veus que no és una actitud sincera. Això la converteix en una actitud falsa i personalment una mica molesta. El primer cop que els vaig veure, aquesta actitud de sorpresa constant per la fantàstica reacció del públic, em va agradar molt, fins el punt que aconseguix cert grau de complicitat. En aquella ocasió, fins i tot es va dirigir al públic dient “Si us plau, matxaqueu al Chelsea tans cops com pugueu i tant fort com pugueu” Ara no sé si era un comentari sincer, o simplement ens feia la pilota. Tret d'això, que és un petit detall, i el cantant es deixa la pell al escenari per tal que ens ho passem bé amb la seva música. I si la gent reacciona bé, és perquè les seves cançons són bones, i ells no són uns estequirots a sobre de l'escenari.


Venen a presentar en directe el seu ultim CD, anomenat “Transnational”, que sense ser un disc espectacular, és un molt bon disc, que com tots els seus discos, té algunes joies per ser recordades en els tres tipus de cançons que fan. VNV NATION, fan per una banda temes instrumentals descaradament electrònics i contundents, sempre amb garantia de qualitat i molt espectaculars. Realment destacables aquests temes. També es mouen molt bé, amb temes sensibles i carregats d'una forta tristor, d'aquells que ens evoquen a paisatges de pluja vistos des d'una finestra, protegits de la fredor i humitat de l'exterior. I el tercer punt fort són cançons de caire electrònic que es mouen entre el Synth-pop o el Future-pop amb alguna goteta EBM (Com odio les etiquetes!!!!). Precisament, la cançó que presento avui, “Retaliate” és d'aquesta tercera categoria, en un directe de l'any passat, que ens ajudarà a veure el que passara aquesta nit a Barcelona.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2013
CD: Transnational







diumenge, 26 de gener del 2014

LEMURIPOP - Lemuria


24/01/2014:


Fa un mes, va morir en German Coppini, i m'agradaria parlar una mica d'ell.

En German Coppini es va fer popular, per ser el cantant de Siniestro Total, un grup de punk de Vigo, que va tenir força èxit comercial, popular i de crítica. Siniestro Total, va ser uns dels grups que van fer que la música cantada en castellà comencés a ser valorada, i fins i tot, fes la competència a la música dels grups americans i britànics.

Quan Siniestro Total estaven en plena efervescència, German Coppini va deixar un grup consolidat, per iniciar una aventura arriscada amb Golpes Bajos. Un grup, també de Vigo, però que feia una música de pop ballable, força sofisticada i molt allunada del que havia fet anteriorment amb Siniestro Total. Però de Golpes Bajos, un dels punts que definia la seva personalitat, era precisament la forma de cantar d'en German Coppini.

Va ser aquesta peculiar manera de cantar d'en german Coppini, la que va fer que decidis que Golpes Bajos no m'agradava. Era una època, en la que encara no era conscient que tenia prejudicis i no vaig acceptar la innovadora forma de cantar d'en German Coppini. Tot i això, hi havien cançons de Golpes Bajos que no podia negar que m'ha agradaven.

Quan Golpes Bajos van plegar, vaig perdre-li la pista, i amb el temps i quan vaig haver superat els meus prejudicis, vaig poder deixar-me seduir plenament per Golpes Bajos. I per en German Coppini.

Fa uns dos anys, vaig retrobar-me amb en German Coppini, ja que vaig sentir a Lemuripop, un grup que tenia de cantant, al peculiar German Coppini. Un grup amb cançons molt bones i efectives, Com homenatge a la seva carrera i per demanar perdó per no haver reconegut el seu talent, presento una cançó de Lemuripop que és diu “Lemuria”.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2008
CD: Primo tempo






LEMURIPOP

Nacionalitat:  Espanya
Web oficial:
Webs d'interès:


ANY: 2008
CD: Primo tempo



01 - Israel
02 - Lemuria
03 - Pon tu corazón, frente al descontrol
04 - La llama de la felicidad
05 - La larga noche del extranjero
06 - Moloch
07 - En el día del arrepentimiento
08 - Las buenas palabras
09 - Tuaregs
10 - Tacones y mordazas
11 - Pueblos
12 - Fiesta de los maniquies
13 - Dejemos al hombre

GOLPES BAJOS

ESPERANT EL SEU MOMENT.