dissabte, 14 de novembre del 2009

JOSH WINK

14/11/2009:


Mentres escric aquestes línies, és molt probable que el Josh Wink estigui punxant a la sala Boulevard Culture Club de Barcelona. No sé gran cosa d'aquest DJ, però en tinc prou sabent que té producció pròpia i fa alguna cosa més que punxar el que han creat altres.

No m'estenc més, ja que estic sota mínims. Buscant informació sobre el Josh Wink, m'he instalat un virus força potent que m'obligarà a fer coses definitives, i són coses que no vull fer.

Bé, us deixo amb el seu tema més famós, en una versió del 96 (crec, no he pogut buscar massa) tot i que el tema és del 95.

Per culpa del maleit virus, he hagut de retardar 24 hores la publicació d'aquesta entrada.

Ja sabeu, lluns tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Estats Units
Plana Web:
Webs d'interés:

ANY: 1996
Maxi: Higher State Of Consciousness




01 - Higher State Of Consciousness (Radio Edit) (Dex And Jonesey) (3:39)
02 - Higher State Of Consciousness (Original Tweekin' Acid Funk Mix) (6:16)
03 - Higher State Of Consciousness (Dex & Jonesey's Higher Stated Mix) (6:44)
04 - Higher State Of Consciousness (Mr Spring's Maggott Mix) (7:13)
05 - Higher State Of Consciousness (Itty Bitty Boozy Woozy Mix) (6:06)
06 - Higher State Of Consciousness (Jules And Skins Long Epic Mix) (6:37)

Higher State Of Consciousness (Radio Edit) (Dex And Jonesey)

dimecres, 11 de novembre del 2009

MADONNA - Hung up

10/11/2009:


Avui, el segon R. Madrid galàctic d’en Florentino Pérez, ple se hiper-super-mega-estrelles amb fitxatges de preus indecents, ha estat eliminat de la copa del rei per un equip de segona B (de tercera divisió). Al partit d’avui, al Santiago Bernabeu, el R. Madrid ha guanyat per 1 gol a 0, però no n’ha tingut prou, ja que al partit d’anada, l’Alcorcón, va guanyar 4 a 0 al R. Madrid.

La cançó que penjo avui, es “hung up” de la Madonna, ja que Alcorcón, també es coneguda per una de les seves cantants, la Terremoto de Alcorcón, que es dedica a fer versions de cançons amb força èxit comercial, però des d’un punt de vista humorístic i en pla parodia. Un de les seves parodies mes famoses, precisament es la d’aquesta cançó de la Madonna. Precisament, la Madonna en aquesta cançó, fa un homenatge a Abba, utilitzant una de les seves frases musicals mes famoses, concretament de la cançó Gimme Gimme Gimme

En homenatge a aquest equip de segona B, que ha aconseguit deixar fora de combat a un equip galàctic, penjo aquesta fantàstica cançó.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2005
Àlbum: Confessions on a Dance Floor



Maxi: Hung up
 


ABBA

Nacionalitat: Suècia.
Web oficial: http://www.abbasite.com/start
Webs d'interès:

ANY: 1979
Àlbum: VOULEZ-VOUS


01 - As Good As New
03 - I Have A Dream
04 - Angeleyes
05 - The King Has Lost His Crown
06 - Does Your Mother Know
07 - If It Wasn't For The Nights
08 - Chiquitia
09 - Lovers (Live A Little Longer)
10 - Kisses Of Fire
11- Gimme! Gimme! Gimme! (A Man After Midnight)
12 - Lovelight
13 - Summer Night City

Senzill: VOULEZ-VOUS


02 - Angeleyes


DVD: ABBA in Concert


01 – Waterloo
02 - Take A Chance On Me
03 – Voulez-Vous
04 – Chiquitita
05 - I Have A Dream
06 - Gimme! Gimme! Gimme! (A Man After Midnight)
07 - Knowing Me, Knowing You
08 - Summer Night City
09 - Dancing Queen
10 - Does Your Mother Know
11 - Hole In Your Soul

dimarts, 10 de novembre del 2009

BETTY TROUPE

09/11/2009:

Avui fa 20 anys que es va començar a enderrocar el Mur de Berlín, símbol clar i explícit d’allò que en van dir la guerra freda entre dos sistemes econòmics, polítics i socials, que es desenvolupava dins de la carrera armament i que això ens porta directament a la por al terror nuclear. Els que vàrem viure aquesta por (que la portàvem força bé, quin remei ens quedava) sabem que l’amenaça nuclear era sempre present, i de tant en tant pensaves si algun dia hi hauria algun boig que fos capaç de pitjar el botó. Un botó que sempre havíem imaginat vermell, i que les pel·lícules ens havien ensenyat a diferents llocs (una consola, un maletí ...) Però més enllà d’aquesta por al terror nuclear, també hi havia tot un seguit de condicions de vida entre dos formes ben diferents de govern.

Un sistema, el “capitalista”, que aparentment a sobreviscut i a guanyat la partida, però des del meu punt de vista, ha fallat, i l’actual crisi és la mostra més evident, i no és vàlid per aconseguir un món just i pròsper per a tothom. De fet, crec que el sistema capitalista és una dictadura disfressada de democràcia, ja que un sistema on les grans empreses tenen més poder que el poder polític, mai pot ser democràtic.

L’altre sistema, el “comunista”, lluny de ser comunisme, en realitat, era una dictadura disfressada de polítiques socials, que en realitat eren inexistents, o si més no, poc efectives. Amb la caiguda del Mur de Berlín i amb la disgregació del la URSS, aquest sistema va esdevenir en fallida, i a tots ens va quedar clar que aquell no era un sistema eficaç per aconseguir un món millor.

Així doncs, quan va caure el Mur, va caure una icona per molts de nosaltres. Per molts de nosaltres, el Mur de Berlín era tan natural com el fet que les fulles dels arbres siguin verdes. El Mur era una icona que creiem que mai veuríem enderrocada fins el dia de la apocalipsi nuclear. Enderrocat el Mur, s’acabava la por a la apocalipsi, i s’acabava que la meitat del món estigues enfrontada a l’altre meitat. Sense mur, tot havia de ser positiu i esperançador. Un cop més, es va demostrar que alguns, sempre portem un lliri a la mà.

Berlín és des de que tinc memòria, una ciutat mitificada i sempre, sempre, sempre una ciutat amb prestigi, cultural social, econòmic, polític i fins i tot de tot allò que envolta el rotllo “alternatiu” i “modern”. I en un dia d’aniversari com avui, bé es mereix un homenatge.

L’homenatge corre a càrrec de Betty Troupe, un grup que va formar part una “moguda valenciana” amagada i sense tant suport mediatic com altres “movidas”, però que sense cap mena de dubte, per mi, era molt, molt, molt més interessant.

Que recordi, només van treure un “LP” (que antic sona això de LP) però estava força bé.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: PPCC
Web oficial:
Webs d'interès:
http://www.popes80.com/grupos/betty.htm

ANY: 1983
Maxi: El Vinilo

01 – El vinillo
02 – MS 20
03 – Berlín

ANY: 1984
Àlbum: Nuevos Heroes


01 - El Espejo
02 - Reflejos
03 - MS 20
04 - Calles Disfrazadas
05 - Trampa Oculta
06 - Nieve en el Sol
07 - Berlín
08 - Nuevos Héroes
09 - El Vinilo
10 - El Vendedor de Sueños

diumenge, 8 de novembre del 2009

DANZA INVISIBLE - Sin aliento

08/11/2009:

Sembla ser que avui s’acaba la temporada de carreres de motos GP i l’escenari és a València. Amb motiu d’això, la 2 de RTVE, va organitzar ahir un concert amb varies estrelles del pop i del rock cantat en castellà. El concert ha començat amb Amaral, un grup més que correcte, que fins i tot ha fet algunes cançons força encertades. Després han tocat uns que es diuen “84” dels que no en sé absolutament res, i a més no me’ls vaig mirar.

Mentre era al ordinador, em va cridar l’atenció el que sentia per la tele. Era el Melendi, i em sap greu dir-ho, ja que aquest blog pretén ser positiu, però el tal Melendi cantava que feia pena. No entraré a valorar la seva música, però la seva veu i la seva entonació, si més no en el concert d’ahir, eren bastant dolentes. Sobretot si després sents al Javier Ojeda, el cantant de Danza Invisible, que és un dels millors cantants que he sentit mai. I el mateix puc dir de Danza Invisible en conjunt.

Danza invisible és un d’aquells grups pels que sento un gran respecte, i és un d’aquells grups, que sembla que hagin crescut i madurat amb mi. Tenen una carrera llarga amb un repertori molt variat, amb cançons de quasi tots els estils, i la majoria són de molta qualitat, incloent les lletres. Un cosa vull deixar clara. Detesto profundament la seva cançó més coneguda “Sabor de amor” que considero que és una de les pitjors cançons mai escrites, però a part d’aquesta, tenen veritables meravelles, fins i tot amb estils musicals força allunyats del que teòricament a mi m’agrada. Un dels seus millors discos, va ser un directe que van treure al principi de la seva carrera, que si ho sumem al seus discos en estudi, feien d’aquest grup, un dels més ballables de l’escena. He tingut la sort de veure’ls dos cops en directe.

Des de el respecte, la admiració i el reconeixement, avui penjo una de les seves cançons que sembla últimament s’ha posat de moda versionar. Espero que us agradi.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1986
Àlbum: Música de Contrabando.

DANZA INVISIBLE

Nacionalitat: Espanya.
Web oficial: http://www.danzainvisible.com/
Webs d'interès:

ANY: 1986
Àlbum: Música de Contrabando.



01 – Ocio y negocio 4:25
02 – Contrabando 3:58
03 – Mercado negro 3:10
04 – Sin Aliento 4:58
05 – Espuelas 3:48
06 – Agua sin sueño 5:09
07 – El joven nostalgico 4:10
08 – En guerra 4:39
09 – Es probable que no sea el hombre de tu vida (en ese caso acabaré contigo) 4:27
10 – No habrá mas fiestas para mañana 3:13

AMARAL

Nacionalitat: Espanya.
Web oficial: http://www.amaral.es/category/noticias
Webs d'interès:

ANY: 2005
Àlbum: Pajaros en la cabeza

01 - El Universo sobre mi - 4:08
02 - Días de verano - 3:27
03 - Revolución - 3:50
04 - Mi alma perdida - 4:07
05 - Marta, Sebas, Guille y los demás - 3:41
06 - Esta madrugada - 4:14
07 - Big Bang - 2:43
08 - Enamorada - 3:37
09 - Tarde para cambiar - 3:18
10 - En el río - 3:42
11 - Resurreción - 2:53
12 - Confiar en alguien - 3:43
13 - Salta - 3:44
14 - No soy como tú - 4:16