divendres, 8 d’agost del 2014

DEPECHE MODE – It's no good


08/07/2014:




Desprès de “la hipocresia espanyola” i “la estupidesa catalana i espanyola” acabo la meva trilogia sobre la república espanyola amb “la ingenuïtat catalana”.



Són molts els catalans que donen com a cosa segura que la III República Española seria una règim que no només reconeixeria el fet nacional català, sinó que fins i tot, el defensaria. Ho sento però no puc estar més bocabadat i sorprès davant d'aquesta ingenuïtat tan absoluta fins al punt que resulta ofensiva, no sé ben be per aquí, si pels als que s'ho creuen, per als que no ens ho creiem, o per tots dos.



Caldria fer memòria sobre algunes coses que han passat en una república española.

  • Va ser la república española, la que va retallar l'estatut de Nuria, aprovat pels ajuntaments i pel cos electoral català, i entre d'altres coses, d'on es definia a Catalunya com a estat autònom dintre la II república española i la imatge d'aquesta com a federació voluntària de pobles, va passar a “Estado integral compatible con la autonomía de
    municipios y regiones” De reconeixement nacional, res de res.








No sé si aquesta foto de 1932, us resulta actual. Jo diria que sí.



  • Va ser la república española, la que va empresonar al President electe de la Generalitat de Catalunya, juntament amb tot el seu govern.
     



  • Va ser la república española, la que va derogar l'estatut de Nuria (quan anys abans ja l'havia retallat)



En definitiva, sota el règim de república, els espanyols han sigut tant “amables” amb Catalunya com en qualsevol altre règim polític. Creure en que la III República, seria la solució al encaix de Catalunya dins d'Espanya, és ingenu, mal intencionat o ambdues coses alhora. Per cert, per què hem d'encaixar Catalunya dins d'Espanya? Quina necessitat hi ha?

La historia ens demostra que la república espanyola no és bona per Catalunya de la mateixa manera que no ho és la monarquia o la dictadura. En qualsevol tipus de règim polític, la relació entre Espanya i Catalunya és d'amo a sotmès.


Com diuen Depeche mode, “it's no good”, la relació entre Espanya i Catalunya, mentre no sigui d'igual a igual, no pot ser bona, i amb república, tampoc. Bé Depeche Mode no diuen això exactament, però sí que el títol d'aquesta magnífica cançó, em bé de conya per dir el que tenia ganes de dir.




Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.



ANY: 1997

Àlbum: Ultra


Senzill: It's no good









diumenge, 3 d’agost del 2014

THE HUMAN LEAGUE – Things that dreams are made of


02/08/2014:


En el meu últim escrit ( ja fa molts dies. Estic una mica mandrós i ja ho explicaré) parlava de la “república española” i tres dels comportaments que aquesta provoca entre algunes persones. Deia que la “república española” treia a llum la hipocresia espanyola, la ingenuïtat catalana, o la estupidesa catalana i espanyola. Ja vaig parlar de la hipocresia española i avui parlaré de la la estupidesa catalana i espanyola.

No sé perquè, moltes persones veuen la república com un règim polític que és sinònim de justícia i pau social, on regnaran les polítiques d'esquerra i les dificultats de l'explotació de l'home per l'home, serien tan evidents que la farien pràcticament impossible.
No vull ser aixafa-guitarres, però la república és la república, i les polítiques d'esquerra, són les polítiques d'esquerra. Són dues coses que poden anar juntes o poden no anar juntes. De fet, cal recordar que la França de Sarkozy, la Itàlia de Berlusconi, o l'Alemanya de l'Angela Merkel, han estat, o són repúbliques d'un tarannà força diferent del que anhelen aquestes persones que tan reivindiquen la III república española.

Qui relacionar la república amb les polítiques d'esquerra mirant a la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) o amb la República Popular de Xina, s'equivoca, ja que aquests dos regim no eren ni són d'esquerres per molt que s'auto anomenin d'esquerres, ja que per ser d'esquerres, s'ha de ser democràtic. De fet, governs d'esquerres al món, n'hi han hagut molt pocs o cap. Cuba ho podria haver estat, però la comunitat internacional ja es va encarregar de fer la vida impossible a aquest país, i ha acabat esdevenint un règim polític estrany. Un altre cas podria haver estat el del Xile d'en Salvador Allende, però això també es va tallar de soca-arrel, gràcies a la mà executora de l'Augustro Pinochet, un altre crack de l'autodenominació, ja que era el president del partit democràtic xilè, a part de ser el president de la República de Xile. L'ultim exemple de república d'esquerres va ser la Veneçuela de l'Hugo Chavez, però al comunicat internacional, també s'ha encarregat de desprestigiar-ho tot, i de dificultar-ho tot.

Per tant, la historia ens demostra que relacionar la república amb les polítiques d'esquerres es d'una immensa ingenuïtat. El que deixa entre veure, és que aquesta relació entre la república i les esquerres, més que basada en la realitat, està basada en els somnis d'uns idealistes. Són somnis fet d'anhels i esperances.


The Human League ens explica en una magnífica cançó, “Things that dreamns are made of”, de que estan fets els somnis. Bé, The Human League ens diu que els somnis estan fets de coses més intranscendents que no pas els anhels i les esperances, tot i que coneixent el passat de The Human League, aparentment, força esquerranosos, qui sap......

ANY: 1981
Àlbum: Dare!