dimarts, 24 de setembre del 2013

RAFFAELLA CARRÀ – Rumore (Clip/Directe 2012)


22/09/2013:


Desprès de la desagradable experiència de l'any passat amb el Club de Twirling Blanes, en aquest nou curs, hem decidit canviar d'equip, i hem marxat a l'altre club de Blanes, el Club Twirling Costa Brava. De moment, el canvi no podia haver anat millor. El tracte és cordial, amable i agradable i en cap moment tenim la sensació que ens estan perdonant la vida o que hauríem d'estar eternament agraïts per tenir “l'honor” de formar part de l'equip.

La meva filla està molt contenta i sempre ens diu “he aprés més en mig mes aquí, que en dos anys al Club Twirling Blanes”. Dissabte, la meva filla va fer la primera exhibició amb el seu nou equip, i a diferència amb l'altre club, aquest club li ha deixat un vestit maco i així ella s'han pogut sentir tan guapa com les altres nenes. A ella i a les seves amigues, les han tractat fantàsticament bé, i les han fet sentir, com unes més del grup, i no com un zero a l'esquerra, com van fer al Club Twirling Blanes.

En mig mes, ja hem notat prou diferències entre els dos clubs, que ens fan estar molt contens d'haver marxat del Club twirling Blanes. El Club Twirling Costa brava, fa esport i si pot guanyar, doncs millor. Al Club Twirling Blanes, l'esport els hi és completament indiferent i només volen guanyar. El dissabte mateix, varem poder veure com és un club i com és l'altre. A les exhibicions del Blanes a les que he anat, mai hi ha hagut cap problema, i sobretot, cap sabotatge. Dissabte, mentre el Costa Brava feia la seva exhibició, els del Blanes, van posar la seva música per sobre de la música del Costa Brava, obligant a que la exhibició s'atures una estona. El Club Twirling Blanes, ha deixat ben clar que els seus valors d'esportivitat són nuls.

Però és que a sobre, sempre ens havien venut la moto, que els del Blanes treien uns resultats esportius molt millors que el del Costa Brava, però pel que he vist jo avui a la exhibició, els del Club Twirling Costa brava ho fan de conya, i cercant per la xarxa, doncs també tenen els seus títols i els seus premis i campionats. I pel que fa a la exhibició, tampoc hi ha color, mentre els del Blanes fan moltes actuacions inacabables de 3 o 4 minuts (excepte les de la meva filla que li tallaven la cançó), el Club Twirlin CostaBrava fa unes exhibicions molt més amenes i en poc mes d'una hora, ho tenen enllestit, sense que ningú se senti decebut, mentre que els altres, et poden tenir davant seu 3 hores, amb el cansament propi que això suposa. A mes, el Club Twirling Costa Brava, fa la exhibició de franc, mentre que els altres els del Blanes, “'t'afusellen” dos euros per persona.

Una altre punt a favor, és que el Club Twirling Costa Brava, te clar que es un club català. Els del Club Twirling Blanes, són d'aquells provincians, que es pensen que en les coses amb públic, s'ha de fer servir l'idioma de la metròpoli.

I per últim, tenim el tema de la música. Els del Blanes, no sé perquè, fan servir versions de cançons famoses, interpretades per ves a saber qui, i d'una qualitat . . . . . estranya. Són versions que sonen a joguina. En canvi, els del Club Twirling Costa Brava, tenen més bon gust musical, i a mes de fer servir cançons millors, ho fan en versió original i amb un bon so. Sense anar més lluny, avui han fet sonar aquesta i aquesta. I la cançó que presento avui “Rumore” de la Raffaella Carrà. Una cançó que sempre m'ha agradat molt, i que vaig tenir la sort de ballar com un boig molts cops, en aquelles nits cràpules dels 90's, al Satanassa.

La Raffaella Carrà no és que m'agradi massa, però cal saber que els seus inicis, eren més trencadors del que ens podríem pensar, amb musiques de ball, bastant sofisticades i una imatge força cridanera. Va ser la primera dona que va ensenyar el melic a la televisió italiana, i portava uns vestits força suggerents. Fins i tot, va ser censurada pel Vaticà. De fet, fins l'aparició de la Shakira, la Raffaella Carrà, tenia el moviment de malucs, més desitjat per la parròquia masculina.

Ara fa temps que no poso dos clips, però crec que la ocasió s'ho val. Primer poso el clip de l'època en que va sortir la cançó, i desprès, un directe del 2012, on podem veure que amb gaire bé 70 anys, com diuen els espanyols, “quien tuvo, retuvo”.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1974
Àlbum: Felicità Tà Tà


Senzill: Rumore



ANY: 2012



RAFFAELLA CARRÀ


Nacionalitat: Itàlia
Web oficial:


ANY: 1974
Àlbum: Felicità tà tà


01 - Felicità Tà Tà
02 - Il Guerriero
03 - Troppo Ragazzina
04 - Si, Ci Sto!
05 - Quando Dico Di No
06 - Rumore
07 - Tabu
08 - Prima De Dormire
09 - Superman
10 - Scordalo Ragazzo Mio
11 - Mi Vien Da Piangere

Senzill: Rumore


01 - Rumore
02 - Felicità Tà Tà


ANY: 2012