dimecres, 28 de novembre del 2012

SIMPLE MINDS – Promised you a miracle

27/11/2012:

Ja han passat les eleccions més importants de Catalunya des de que estem sota domini espanyol, i s'han resolt amb sorpresa positiva. Des del meu punt de vista i sense caure en utopies, somnis i cartes als reis, els resultats són gairebé immillorables. És cert que fa mal, molt mal l'ascens de C's, que ha triplicat els seus resultats. També fa mal, a primera vista que el PP hagi augmentat la seva representació al Parlament. També fa mal que el PSC, no s'hagi enfonsat com semblava que ho faria (sempre em sorprendrà, que un partit sense ideari ni ideologia, on tot hi cap, aguanti el tipus durant tant de temps) I també fa mal, lo de SI. Els independentistes hem hagut de escollir, i amb això hem canibalitzat a una força política que té moltes coses a dir, i que ha fet una tasca extraordinària durant aquests dos anys al Parlament. Probablement l'excés de personalisme, els ha passat factura. Sigui com sigui, crec vital, recuperar a aquests independentistes i integrar-los en altres forces polítiques. No ens podem permetre el luxe de perdre'ls.

Però ara que ja he dit el que no m'ha agradat, ja podem dir el que m'ha agradat. Bàsicament, el missatge que rebo d'aquestes eleccions és més independència (deixem-nos estar d'eufemismes del tipus estructures d'estat) i menys retallades. Ara tenim un Parlament més d'esquerres (de dretes però les esquerres tenen la seva quota d'influència) i sobretot, més independentista.

Els partidaris del dependentisme, estan cofois per una lectura simplista dels resultats i sense voler veure el que realment ha passat. Es pensen que la voluntat d'un poble ha castigat a CiU pels seus deliris separatistes (“se ha pasao tres pueblos”), quan en realitat, el que ha dit el poble, és que s'havia quedat curt. I també l'ha castigat per les retallades, que és possible que alguna hagi estat necessària, però tots sabem que les retallades, formen part del ADN convergent. Tot i això cal destacar que el castig no ha estat massa gran. En altres llocs, per molt menys, han perdut el govern, i CiU, a hores d'ara, encara té una força 2,5 cops més forta que la segona força amb representació al Parlament. El problema és que les enquestes preveien uns resultats, que ara semblen que els resultats obtinguts finalment, són uns mals resultats. Quan CiU desperti del cop de puny de realitat, crec que mesurarà realment el que li ha dit la voluntat d'un poble.

I la voluntat del poble li ha dit que no s'aturi, i que agafi més embranzida. Que no s'aturi, i que no ho pot fer sol. CiU, que sempre s'ha pensat que ells eren els únics representants d'allò tan ambigu que anomenem catalanisme, ha vist que no ho són. Que el procés d'independència, s'ha d'aconseguir amb tot el país junt. La dreta i l'esquerra han de jugar junts aquest partit. Si només el juga un, el partit es perdrà segur. CiU volia anar pel món, amb una gran majoria al darrere, pensant-se que això era una imatge molt potent davant la comunitat internacional. Tal com han anat les coses, la imatge del President, i del cap de la oposició junts, és molt més forta i compacte. El que sembla que els dependentistes tampoc saben veure, és que el que ha perdut CiU, ho ha guanyat ERC, i aquests que no es conformaran amb estructures d'estat, i el que volen és la independència total. ERC no vol mitges tintes.

I per últim, els dependentistes obliden les matemàtiques. L'anterior composició del Parlament, tenia 14 escons independentistes, ja que els de CiU, en realitat eren pactefiscalistes. Ara n'hi han 50 de CiU, que ara sí són independentistes, ja que a diferència del program de CiU en les anteriors eleccions, en aquestes eleccions, sí que el esperit independentista era present. Més els 21 d'ERC i els 3 de la CUP (per cert, una magnífica notícia) fa que de 14, hem passat a 74 (55% del Parlament) justet? Doncs sí, però mai he entès perquè el 55% s'ha de sotmetre a la voluntat de la minoria (45%)

Sigui com sigui, L'Artur Mas, ens ha promès un miracle. És cert, que no s'ha cansat de dir que ens hi portarà o si mes no que ho intentarà si el poble l'acompanya. El poble li ha dit que si, No com ell volia, però li ha dit que sí. Així doncs, que no s'amagui en les seves ferides i segueixi endavant, agafat de la mà d'ERC i de la CUP (i de IC-V? Crec que no) Només cal veure la premsa internacional (vull dir més enllà d'Espanya) i podrem veure que tothom diu que el proces d'independència, ha donat una passa en davant.


Simple Minds (i ara fantasejo) ja fa anys que esperaven aquest moment amb la cançó “Promised you a miracle”, i no nomes pel seu país natal, Escòcia, sinó també pel nostre, i si no us ho creieu, mireu la portada del senzill . . . És casual que hi apareguin quatre barres amb un cor que podria ser un estel? És veritat. Són Blaves, però és que són els colors d'Escòcia. Bé, ara conyes a part, aquesta cançó, és una de les meves cançons predilectes. Des del meu punt de vista, una cançó excepcional com poques, i amb una personalitat pròpia molt, molt molt definida, fins i tot dintre del estil Simple Minds, i fins i tot, diferenciada de l'àlbum on va ser publicada. És sense cap mena de dubte, un dels seus himnes, que el públic dels seus concerts canta de principi a fi.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1982
Àlbum: New Gold Dream (81, 82, 83, 84)

Senzill: Promised you a miracle

Maxi: Promised you a miracle

Promised you a miracle