dissabte, 5 d’octubre del 2013

DEPECHE MODE – Just can't get enough


05/10/2013:

Cada 3 o 4 mesos, deixo que l'atzar esculli entre 20 i 25 cançons de les que he catalogat com “la millor cançó mai escrita” per fer-me un CD pel cotxe. Només hi han dues lleis a complir. La primera és que no puc repetir cap grup dins del mateix CD. La segona, és que hi ha d'haver-hi una cançó en català. Tampoc soc molt estricte amb si han de ser 3 o 4 mesos, i em deixo portar per les ganes de canvi. Només un cop a l'any soc estricte en quan he d'estrenar CD. Aquesta data inflexible és la data en que les meves filles acaben l'escola i comencen les vacances d'estiu.

Ho faig per lluitar contra la tirania de les cançons d'estiu i de les cançons que se suposa que ens han d'agradar a tots. D'aquesta manera, les meves filles, a part de rebre l'influència despersonalitzada de les cançons que tothom escolta, rebem un altre influència que les ensenya a poder escollir. Procuro que vegin que hi han més coses de les que la societat ens ofereix. No només amb la música. Procuro fer-ho tambe amb la roba, menjar, pel·lícules, el que sigui.

Amb aquests CD's estiuencs, no tinc cap mena de pietat en l'estil, i per tant els hi poden caure cançons excessivament sorolloses, o excessivament tranquil·les, de guitarres, de trompetes o “dels sorollets del Papa”. Els primers cops que escolten les noves cançons, molts cops es queden ben sorpreses, ja que veuen que hi han cançons que no escolta ningú que són divertides. En dos o tres dies, ja començo a sentir com em demanen que posi la música més alta, que repeteixi la cançó, o que vagi a buscar una cançó en concret. En poc més d'una setmana ja canten les cançons en veu baixa, i a finals d'estiu, quan alguna amiga seva puja als cotxe, estan cofoies de mostrar a les seves amigues quines cançons més curioses coneixen.

L'any passat ja vaig posar la cançó del estiu de la nostra família. Aquest any ha estat “Just can't get enouh” de Depeche Mode. Amb més de trenta anys, aquesta cançó ha demostrar ser totalment actual davant les orelles innocents d'unes nenes que no saben si aquella cançó és nova o antiga. I ara entenc, perquè Depeche Mode, avui en dia, encara toquen aquesta cançó en els seus concerts, sobrevivint a altres grans clàssics del grup. En definitiva, que avui encara, aquesta cançó podria esdevenir la cançó del estiu.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1979
Àlbum: Speak and Spell


Senzill: Just can't get enough


Maxi-Single: Just can't get enough




diumenge, 29 de setembre del 2013

SUPERTRAMP – School (Live Paris 1979)


29/09/2013:


El penúltim dia del curs passat, la classe de la meva fila gran es va quedar bocabadada quan va veure que de cop i volta, la seva “senyoreta” va esclatar a plorar. Pels nens que un adult es posi a plorar és que la cosa és realment greu. Desprès d'insistir-hi molt, van aconseguir que la “senyo” els hi expliqués que havien rebut una carta dels pares dels alumnes, queixant-se contundentment d'ella. Com estava a prova, això significava que l'any vinent, no podria continuar.

El shock va ser tan fort, que els alumnes, quan van sortir del “cole”, li ho van explicar als seus pares. La veritat és que tots ens varem quedar estorats. Estàvem preparant la compra d'un obsequi per la professora, i de cop va caure la notícia com una bomba. Una carta? Qui ha fet la carta? Qui l'ha signat? Com és la carta?

A l'hora de sopar, ja sabíem el qui i el quan, i només ens faltava saber el perquè i el com. Resulta que la carta la va promoure una mare que ja ha fet coses semblants anteriorment, i amb la qual hi havien hagut molts conflictes. Va aconseguir que 7 persones li signessin la carta. Feien un total de 8 persones d'un potencial de entre 80 i 100 signatures. Pel matí següent ja s'havia aconseguit una copia de la carta entregada. La sorpresa va ser quan alguna de les persones signants va afirmar que ells no havien signat aquella carta.

Vist tot això, vaig fer una carta contrarestant la carta anterior i la van signar sense problemes 25 persones. La segona sorpresa va venir quan la directora del centre, no va voler acceptar aquesta segona carta. Així doncs, i ja en temps de vacances, ens va tocar tornar a fer una segona carta, signada també per les mateixes persones, i dur les dues copies a Inspecció del departament d'ensenyament de la Generalitat. Una per ells i un altre per nosaltres amb el número de registre d'entrada del document.

Finalment, la “senyoreta” no va ser acomiadada i continuarà un any més, a prova novament, Tot va acabar bé, però varem viure una setmana amb la sensació que s'havia comès una gran injustícia i que una persona conflictiva s'havia sortit amb la seva amb una estranya complicitat per part d'algú amb influència, i també amb la complicitat de la nostra passivitat. La cosa no va anar així, entre d'altres coses, perquè alguns pares i mares, varem passar de la passivitat a la activitat, Un cop més, queda demostrat que la acció, fa moure les coses, i és la passivitat la que permet que passin moltes injustícies.


Com el tema d'avui està directament relacionat amb l'escola, no m'he n'he pogut estar de parlar de una de les meves cançons preferides de tots els temps, i una de les que que té la possibilitat de ser la cançó número 1 en la meva vida. Per mi, és una obra d'art i una meravella en tots els sentits. És complexa i molt variada, allunyant-se completament de l'estructura d'allò que considerem una cançó. És un tema, no una cançó, i està a punt de complir 40 anys. Curiosament, el tema és original de 1974, però no va ser fins al 1983. que es va editar en senzill, i no com una nova versió, sinó que amb el tema original.

El tema és “School” de Supertramp. No he trobat un vídeo de quan la van enregistrar, però he trobat un directe de quan el grup estava en el seu millor moment.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1974Àlbum: Crime of the century


ANY: 1979
Àlbum: Paris


ANY: 1983
Senzill: School