dissabte, 30 d’octubre del 2010

RINA AIUCHI - Koi wa Thrill, Shock, Suspense

29/10/2010

Aquest cap de setmana se celebra el XVI Saló del manga a L’Hospitalet, i tot i que jo no soc molt coneixedor d’aquest univers, reconec que té la seva influència en tot el que ens envolta. La cultura manga ha creat per tot el món tot un seguit de seguidors tant fanàtics com els d’altres universos nascuts a partir d’una única historia, o el conglomerat d’una forma de fer diverses histories.

Jo no tinc massa clar que és exactament això del manga. No sé ben bé que és manga i que és Anime. No sé si el manga és còmic, o dibuix animat, o ambdues coses, o molt més que tot això. Em perdo amb la diversitat de creacions àudio visuals que es publiquen, i que crec que totes són d’aquesta branca . . . artística!?!?! “Heidi” és manga? “Mazinger Z”, és manga?

El que sí sé, és que les meves filles, es queden al·lucinades amb les aventures de Doraimon, de la DO-RE-MI, del Detectiu Conan o de l’Inuyasha. Les meves filles, tenen problemes per recordar que els canals de televisió es canvien amb el comandament, i no pas amb el “mandu”, però poden recordar tot tipus de noms de fonètica japonesa, sense cap problema.

Les series que veuen les meves filles (que crec que són manga . . . .o són anime?!?!?!) acostumen a portar uns “opennings” i uns “endings” (Ara es diu així, enlloc de parlar de caràtules d’inici o dels crèdits del final) que utilitzen cançons, normalment fetes per grups o solistes japonesos, i quasi totes les cançons tenen un nexe comú, que no és altre que sonen una mica “eurovisives”. Totes tenen unes melodies força marcades, i que en un moment o en altre ens duen a la èpica, i sense voler entrar en la qualitat d’aquestes cançons, normalment, requereixen d’uns magnífics cantants.

Ara, ja sí, entrant en la qualitat de les cançons, des del meu parer en n’hi han, que són molt bones. Ja fa temps, vaig penjar “Come” de la Namie Amuro, i més tard, "Afro gunso" de Dance Man. Aquest cop la cançó que penjo em sembla que és un “Openning” de la 8na temporada del “Detectiu Conan” (no em fa massa gràcia que les meves filles vegin aquests dibuixos, però quan els fan no estic a casa, i no puc evitar-ho) i es titula “Koi wa Thrill, Shock, Suspense” de la Rina Aiuchi, que podria ser, que tingues altres cançons també interessants. Qui sap si més endavant, li dedico una estoneta a aquesta cantant japonesa. El vídeo clip, trobo que no enganxa gens amb la cançó. Per mi és un dels pitjors plantejaments que he vist mai, des del punt de vista àudiovisual, a l’hora de fer un vídeo clip. La cançó és molt energètica, i les imatges, volen tenir massa glamour.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2000
Àlbum: Be Happy























Koi wa Thrill, Shock, Suspense


RINA AIUCHI



Nacionalitat: Japó

ANY: 2000
Àlbum: Be happy




















01 - Be happy?
02 - Close To Your Heart
03 - Koi wa Thrill, Shock, Suspense
04 - Snow drop
05 - Her Lament
06 - It's crazy for you
07 - Can you feel my…?
08 - Ohh! Paradise Taste!!
09 - Kimi e no sayonara
10 - Dear…From…
11 - Be happy

CD Single: Koi wa thrill, shock, suspense


02 - Hikari Iro no Kakera
03 - Koi wa Thrill, Shock, Suspense (KH-R Jr STAR LIGHT MIX Ver.S)
04 - Purple haze (Future techno mix)
05 - Koi wa Thrill, Shock, Suspense (instrumental)

dimarts, 26 d’octubre del 2010

HURTS - Wonderful life

26/10/2010
Aquest dimarts, toquen a la Sala Bikini un dels grups que podríem anomenar-los, com el grup de l’any. Jo els vaig conèixer gràcies a btretze, i potser el meu entusiasme inicial desprès de sentir-los va ser una mica exagerat, però és evident que alguna cosa tenen.

La seva música i la seva estètica són plenes de “bon gust”, minimalisme, bellesa, discreció, elegància i poques estridències però no falta la dosi de posat prepotent I pretensiós, que fa que tot junt, tingui un gust a “classe” I categoria. Es un d’aquells grups que sembla que ni suïn, ni els hi surtin grans, i tot sigui perfecte. Pel meu gust, fins I tot, massa.

El seu dics és ple de precioses cançons ben construïdes però jugant sobre segur i sense arriscar, musicalment parlant, ni una gota d’aquella suor que no tenen. Un disc per escoltar I deixar-se portar per una bellesa falsa I encisadora que refresca els nostres sentits amb un minimalisme que fa que re ressalti, I que sigui el conjunt de tot plegat en que ens captiva.

Pel que he pogut veure en algun vídeo, el concert no serà una d’aquelles festes boges que recordarem tota la nostra vida, però si mes no, porten una bateria, que sempre ajuda al espectacle. Els seus concerts, I ho dic sense haver-ne vist cap, son per escoltar i res mes, que ja està prou bé.

Penjo el vídeo clip d’un dels seus èxits d’aquest any i una de les seves cançons més mogudes, Wonderful Life.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2010
Àlbum: Happiness



CD Single: Wonderful Life



















Més cançons i més informació.

HURTS


Nacionalitat: Anglaterra
Web d’interès:

ANY: 2010
Àlbum: Happiness





















01 - Silver lining
02 -
Wonderful Life
03 -
Blood, tears and gold
04 - Sunday
05 - Stay
06 - Illuminated
07 - Evelyn
08 - Better than love
09 - Devotion
10 - Unspoken
11 - The water

CD Single: Wonderful life




















02 - Affair

diumenge, 24 d’octubre del 2010

CLUB SUPER 3 - Per vosaltres, Sr. Pla.

23/10/2010:
Aquest cap de setmana, se celebra la festa d’aquest any del Club Súper 3, I com en els últims dos anys, m’hi ha tocat anar. El primer any com encara no existia aquest blog, doncs no vaig comentar rés. L’any passat sí que vaig comentar el tema de la festa del Club Súper 3, elogiant-ne el seu esperit en tots els sentits. De fet aquest any, podria seguir elogiant-los, ja que continuen en la mateixa línia. Els nostres infants, mirant a la família del Club Súper 3, aprenen valors importants com l’amistat, la lleialtat, la solidaritat etc., tot amb bon humor i sense ser carrinclons.

Però tot això, serveix de poc, si desprès els nostres infants, veuen com els seus pares, no segueixen aquests valors, i els que segueixen són els de la picaresca, el del “espavilatisme” i en incivisme més descarat. De poc serveixen les “ensenyances” d’en Roc i companyia, si desprès, ensenyem als nostres fills, que les cues d’espera, no s’han de respectar i que el que s’ha de fer es colar-se sigui com sigui. O la picaresca aquella que mentres el pare fa una cua, l’avi un altre, i la iaia un altre, la mare va amb el “príncep” o “princesa” de la casa, de cua en cua, aprofitant-se de tot. Els nostres “prínceps “ o les nostres “princeses”, han d’aprendre la cultura de la paciència i el respecta als altres, i les cues, serveixen per aprendre aquestes coses. Ensenyar-los a ser “llestos”, el que és evident , és que no farà que tinguem una societat millor.

Un altre aspecte, que cal millorar dels pares i les mares, és el de “està ocupat”. I una merda està ocupat!!!!! Una butaca com la de la foto, en un esdeveniment com el d’aquest cap de setmana, està lliure, i mai, mai, mai, els seients estan reservats, i per tant són del primer que hi arriba. Però si marxes . . . . doncs marxes. “ja però és que ha anat al lavabo” o “És que ha anat a buscar-se un entrepà” “I d’on es pensa que venim nosaltres?” En casos com el d’aquest cap de setmana, un va a buscar-se l’entrepà, o va al lavabo, i un cop preparat, va a buscar seient, i no al revés. Perquè si val això de seure primer i anar als “puestus” desprès, doncs ja no tenen raó, ja que aleshores, se’ls hi pot dir, “és que jo hi era abans que vostès arribessin i he anat al lavabo, així que el seient és meu, i han de marxar” Oi que això no és així? Doncs si no val d’una manera, no val de l’altre. L’any que ve, això del lavabo o de l’entrepà, amb mi, ja no colarà.

I per últim, el tema de l’antena de Telefónica. Te nassos que jo hagi de defensar a Telefónica!!!!!! Però em sembla increïble que els pares i mares, no només permetin als seus fills i filles, assaltar aquest monument funcional com si fos la cosa més normal del món, sinó que els ajuden a fer-ho. Desprès, que passa? Doncs que aquests infants, quan siguin una mica més grans, trobaran normal i lògic, entrar dintre de fonts publiques, o pujar-se a sobre dels monuments i mobiliari urbà o envair propietats privades, i ja posats, destrossar-les, amb l’excusa de qualsevol celebració per qualsevol cosa. És tota una la lliçó d’incivisme. I és clar, quan les meves filles em diuen que elles també volen pujar-se pels “puestus” doncs he de ser el "dolent" de la pel·lícula, i dir que allò que volen fer és de “gamberrus”. I és clar, les meves filles, pobretes elles, no ho entenen i em miren pensant que estic com un llum, ja que els altres pares, no només els hi ho deixen fer als seus fills, sinó que els hi ajuden a pujar-se a la base de l'antena. Potser algú pot pensar que filo molt prim, però és que tot això, és una clara manifestació de bona o mala educació, i amb mala educació, no anirem enlloc.

Com veig que tot i que els nostres infants volen aprendre les actituds que mostra la família del Club Súper 3,  els pares i mares, estem més a favor de les pràctiques del dolent. Estem del cantó del Sr. Pla. Per tant, a tots els pares i mares maleducats que corren pels nostres carrers, els hi dedico aquesta cançó, escrita per en Marc Parrot fent gal·la, un cop més, que és un molt bon compositor, que va fer tot un seguit de magnífiques cançons pel Club Súper 3, i que les hauria d’haver fet per un disc seu.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2006
Àlbum: Benvinguts al Club














(No he pogut inserir el vídeo)