dimarts, 13 d’octubre de 2009

MECANO - Me cuesta tanto olvidarte

13/10/2009:




El passat mes de setembre va començar a representar-se a Barcelona, un musical basat en les cançons de Mecano. Diuen que està molt bé i que és força entretingut, però a mi no m’hi veuran. No per re especial, ja que Mecano, en línies generals m’agrada, però és un espectacle que no em crida.

Mecano van començar amb una imatge New Romantic, fregant el mal estil, encara que algun cop van aconseguir portar bones pintes. Tot i començar amb una cançó un pel estranya, van rebre un potent suport per part de la seva discogràfica, i van aconseguir que el producte Mecano es vengués molt bé.
El seu primer disc era d’allò que es diu frec. Fa molt temps que no el sento, però el recordo excessivament fresc, amb bones cançons, però pensades per uns músics massa inexperts i massa joves. En definitiva, van aconseguir vendre, però no es van guanyar el respecte del públic. De fet, el directe no em va acabar de convèncer.















Amb el temps, van aconseguir vendre més i ser respectats, i fins i tot tenir prestigi amb uns directes més convincents.




























Avui, no sé fins a quin punt tenen prestigi.

Bé, he escollit una cançó al atzar, de les que m’agraden, que són moltes, però Mecano, pel meu gust, també té algunes cançons que són veritables trunyos musicals insuportables i insofribles. La cançó “guanyadora” a estat “Me cuesta tanto olvidarte”

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1986
Àlbum: Entre el suelo y el cielo.




















MECANO

Àlbum: Entre el suelo y el cielo.



















01 – Ay, Qué Pesado (I. Cano) 3:58
02 – Angel (I. Cano) 4:28
03 – Hijo de la Luna (J.M. Cano) 4:21
04 – 50 Palabras, 60 Palabras ó 100
05 – Te busqué (I. Cano) 2:55
06 – Me Cuesta Tanto Olvidarte (J.M. Cano) 2:53
07 – No Tienens Nada que Perder (I. Cano) 3:00
08 – Las Curvas de Esa Chica (I. Cano) 3:09
09 – No es Serio Este Cementerio (J.M. Cano) 4:25
10 – Cruz de Navajas (J.M. Cano) 5:02
11 – Las cosas Pares (I. Cano) 2:25
12 – Esta es la Historia de un Amor (I. Cano) 3:59

Senzill: Me Cuesta Tanto Olvidarte (vídeo no oficial)















01 – Me Cuesta Tanto Olvidarte (J.M. Cano) 2:53
02 – Angel (I. Cano) 4:28

Me cuesta tanto olvidarte (directe)


ANY: 1988
Àlbum: Descanso dominical.


01 – El cine
02 – No hay marcha en Nueva York
03 – Mujer contra mujer
04 – Los amantes
05 – La fuerza del destino
06 – Quédate en Madrid
07 – Laika
08 – El blues del esclavo (Version tango)
09 - “Eungenio” Salvador Dalí
10 – Por la cara (Instrumental)
12 – Héroes de la Antártida
13 – Hermano sol, hemana luna
14 – Fábula

Senzill: Un año más


01 – Un año más
02 – Por la cara (Instrumental)


dilluns, 12 d’octubre de 2009

ATAHUALPA

11/10/2009:

Demà és el dia que molts celebren la trobada entre dues cultures, i ho celebren amb l’alegria i l’orgull de qui creu que ha fet coses importants i que per això és envejat. Demà, sense cap tipus de complexos, molts estaran contents del que es celebra veient que tot va anar bé, tot va bé i tot anirà bé.

Curiosament, no tothom pensa el mateix. No tothom pensa que aquell encontre entre dues cultures (eren més de dues) va ser positiu. De fet pensen que va ser una gran catàstrofe, i és que molts sabem com se les gasten alguns, quan decideixen que ells són millors i més “universals” que ningú.

Demà, altres pobles, celebrarien el que s’hagi de celebrar, però segur, que tindrien un moment, per demanar perdó, enlloc d’anar pel món, com si fossis els amos del món.

Bé, com he dit abans, no tothom pensa que el que va passar fa una mica més de 500 anys va ser bo, i són precisament els de la cultura “trobada” (i que no tenien cap ganes que els “trobessin”) els que se’n recorden dels genocidis i exterminacions massives, dels esclavatges, i les conversions “voluntàries” al catolicisme. I encara ens hem de sentir, per part d’algun rei, que “el castellano jamas fue impuesto a nadie”.

Qui ens fa recordar que el món no és tant maco com els que demà celebren coses, són un grup peruà afincat a Itàlia, que van aconseguir fusionar la electrònica amb la sonoritat de la música andina, i ho van fer sense perdre identitat, i reivindicant la seva cultura. I ho van fer bé, amb un so contundent i sense nostàlgies barates que no porten enlloc, però sense amagar-se de re i amb el cap ben alt. Això sí, segurament haurien de millorar la posada en escena i les coreografies.

Dedicat als que demà, tenen alguna cosa a celebrar.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Perú / Itàlia.
Web oficial:
Webs d'interès:

ANY: 1990















01 – Ultimo imperio 6:55 (Persi / Collino / Gemolotto)
02 – Ultimo imperio (tendenthia mix) 8:35 (Persi / Collino / Gemolotto)
03 – Ultimo imperio (Reprise) 2:55 (Persi / Collino / Gemolotto)

Ultimo imperio (Versió curta – Actuació a la RAI)