29/09/2013:
El penúltim dia del curs passat, la
classe de la meva fila gran es va quedar bocabadada quan va veure que
de cop i volta, la seva “senyoreta” va esclatar a plorar. Pels
nens que un adult es posi a plorar és que la cosa és realment greu.
Desprès d'insistir-hi molt, van aconseguir que la “senyo” els hi
expliqués que havien rebut una carta dels pares dels alumnes,
queixant-se contundentment d'ella. Com estava a prova, això
significava que l'any vinent, no podria continuar.
El shock va ser tan fort, que els
alumnes, quan van sortir del “cole”, li ho van explicar als seus
pares. La veritat és que tots ens varem quedar estorats. Estàvem
preparant la compra d'un obsequi per la professora, i de cop va caure
la notícia com una bomba. Una carta? Qui ha fet la carta? Qui l'ha
signat? Com és la carta?
A l'hora de sopar, ja sabíem el qui i
el quan, i només ens faltava saber el perquè i el com. Resulta que
la carta la va promoure una mare que ja ha fet coses semblants
anteriorment, i amb la qual hi havien hagut molts conflictes. Va
aconseguir que 7 persones li signessin la carta. Feien un total de 8
persones d'un potencial de entre 80 i 100 signatures. Pel matí
següent ja s'havia aconseguit una copia de la carta entregada. La
sorpresa va ser quan alguna de les persones signants va afirmar que
ells no havien signat aquella carta.
Vist tot això, vaig fer una carta
contrarestant la carta anterior i la van signar sense problemes 25
persones. La segona sorpresa va venir quan la directora del centre,
no va voler acceptar aquesta segona carta. Així doncs, i ja en temps
de vacances, ens va tocar tornar a fer una segona carta, signada
també per les mateixes persones, i dur les dues copies a Inspecció
del departament d'ensenyament de la Generalitat. Una per ells i un
altre per nosaltres amb el número de registre d'entrada del
document.
Finalment, la “senyoreta” no va ser
acomiadada i continuarà un any més, a prova novament, Tot va acabar
bé, però varem viure una setmana amb la sensació que s'havia comès
una gran injustícia i que una persona conflictiva s'havia sortit amb
la seva amb una estranya complicitat per part d'algú amb influència,
i també amb la complicitat de la nostra passivitat. La cosa no va
anar així, entre d'altres coses, perquè alguns pares i mares, varem
passar de la passivitat a la activitat, Un cop més, queda demostrat
que la acció, fa moure les coses, i és la passivitat la que permet
que passin moltes injustícies.
Com el tema d'avui està directament
relacionat amb l'escola, no m'he n'he pogut estar de parlar de una de
les meves cançons preferides de tots els temps, i una de les que que
té la possibilitat de ser la cançó número 1 en la meva vida. Per
mi, és una obra d'art i una meravella en tots els sentits. És
complexa i molt variada, allunyant-se completament de l'estructura
d'allò que considerem una cançó. És un tema, no una cançó, i
està a punt de complir 40 anys. Curiosament, el tema és original de
1974, però no va ser fins al 1983. que es va editar en senzill, i no
com una nova versió, sinó que amb el tema original.
El tema és “School” de Supertramp.
No he trobat un vídeo de quan la van enregistrar, però he trobat un
directe de quan el grup estava en el seu millor moment.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1974Àlbum: Crime of the century
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1974Àlbum: Crime of the century
ANY:
1979
Àlbum: Paris
Àlbum: Paris
ANY:
1983
Senzill:
School
3 comentaris:
Què fort, no? Sort que alguns vau actuar. Sort que hi ha persones que fan coses. Té molt mèrit, de debò.
No havia sentit mai aquest tema...
Què no havies sentit mai el tema?????????el món s'acaba!!!! com pot ser!?!?!?!?!?! Ei!! escolta'l bé, És una obra mestre.
:)
Salutacions
Jajajaja! Si és que em falta molta cultura! I com que no paren de sortir grups i em vaig perdre molta cosa a la meva joventut, vaig moooolt endarrerida!
Publica un comentari a l'entrada