dimarts, 24 de setembre de 2013

RAFFAELLA CARRÀ – Rumore (Clip/Directe 2012)


22/09/2013:


Desprès de la desagradable experiència de l'any passat amb el Club de Twirling Blanes, en aquest nou curs, hem decidit canviar d'equip, i hem marxat a l'altre club de Blanes, el Club Twirling Costa Brava. De moment, el canvi no podia haver anat millor. El tracte és cordial, amable i agradable i en cap moment tenim la sensació que ens estan perdonant la vida o que hauríem d'estar eternament agraïts per tenir “l'honor” de formar part de l'equip.

La meva filla està molt contenta i sempre ens diu “he aprés més en mig mes aquí, que en dos anys al Club Twirling Blanes”. Dissabte, la meva filla va fer la primera exhibició amb el seu nou equip, i a diferència amb l'altre club, aquest club li ha deixat un vestit maco i així ella s'han pogut sentir tan guapa com les altres nenes. A ella i a les seves amigues, les han tractat fantàsticament bé, i les han fet sentir, com unes més del grup, i no com un zero a l'esquerra, com van fer al Club Twirling Blanes.

En mig mes, ja hem notat prou diferències entre els dos clubs, que ens fan estar molt contens d'haver marxat del Club twirling Blanes. El Club Twirling Costa brava, fa esport i si pot guanyar, doncs millor. Al Club Twirling Blanes, l'esport els hi és completament indiferent i només volen guanyar. El dissabte mateix, varem poder veure com és un club i com és l'altre. A les exhibicions del Blanes a les que he anat, mai hi ha hagut cap problema, i sobretot, cap sabotatge. Dissabte, mentre el Costa Brava feia la seva exhibició, els del Blanes, van posar la seva música per sobre de la música del Costa Brava, obligant a que la exhibició s'atures una estona. El Club Twirling Blanes, ha deixat ben clar que els seus valors d'esportivitat són nuls.

Però és que a sobre, sempre ens havien venut la moto, que els del Blanes treien uns resultats esportius molt millors que el del Costa Brava, però pel que he vist jo avui a la exhibició, els del Club Twirling Costa brava ho fan de conya, i cercant per la xarxa, doncs també tenen els seus títols i els seus premis i campionats. I pel que fa a la exhibició, tampoc hi ha color, mentre els del Blanes fan moltes actuacions inacabables de 3 o 4 minuts (excepte les de la meva filla que li tallaven la cançó), el Club Twirlin CostaBrava fa unes exhibicions molt més amenes i en poc mes d'una hora, ho tenen enllestit, sense que ningú se senti decebut, mentre que els altres, et poden tenir davant seu 3 hores, amb el cansament propi que això suposa. A mes, el Club Twirling Costa Brava, fa la exhibició de franc, mentre que els altres els del Blanes, “'t'afusellen” dos euros per persona.

Una altre punt a favor, és que el Club Twirling Costa Brava, te clar que es un club català. Els del Club Twirling Blanes, són d'aquells provincians, que es pensen que en les coses amb públic, s'ha de fer servir l'idioma de la metròpoli.

I per últim, tenim el tema de la música. Els del Blanes, no sé perquè, fan servir versions de cançons famoses, interpretades per ves a saber qui, i d'una qualitat . . . . . estranya. Són versions que sonen a joguina. En canvi, els del Club Twirling Costa Brava, tenen més bon gust musical, i a mes de fer servir cançons millors, ho fan en versió original i amb un bon so. Sense anar més lluny, avui han fet sonar aquesta i aquesta. I la cançó que presento avui “Rumore” de la Raffaella Carrà. Una cançó que sempre m'ha agradat molt, i que vaig tenir la sort de ballar com un boig molts cops, en aquelles nits cràpules dels 90's, al Satanassa.

La Raffaella Carrà no és que m'agradi massa, però cal saber que els seus inicis, eren més trencadors del que ens podríem pensar, amb musiques de ball, bastant sofisticades i una imatge força cridanera. Va ser la primera dona que va ensenyar el melic a la televisió italiana, i portava uns vestits força suggerents. Fins i tot, va ser censurada pel Vaticà. De fet, fins l'aparició de la Shakira, la Raffaella Carrà, tenia el moviment de malucs, més desitjat per la parròquia masculina.

Ara fa temps que no poso dos clips, però crec que la ocasió s'ho val. Primer poso el clip de l'època en que va sortir la cançó, i desprès, un directe del 2012, on podem veure que amb gaire bé 70 anys, com diuen els espanyols, “quien tuvo, retuvo”.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1974
Àlbum: Felicità Tà Tà


Senzill: Rumore



ANY: 2012



5 comentaris:

Twirling Costa Brava ha dit...

Gràcies per les teves paraules.
Ningú millor que tu, per poder parlar d'aquest tema, tu has estat en els dos Clubs i pots comparar, és més tens tot el dret de comparar i expressar les teves vivències.
El nostre Club es caracteritza per moltes coses, unes molt bones i unes altres potser no tant. Però el nostre objectiu final és sempre i ho seguirà sent: Fer feliç a un nen, ho tenim molt fàcil, l'esport és una via extraordinària perquè els nens i joves es formin adequadament i amb valors per a la seva futura vida. Els nens són el nostre futur i des del nostre Club anem a fer tot el possible perquè els nostres atletes siguin feliços, es desenvolupin amb autoestima , tolerància i entusiasme, És tot el que desitgem, quan els nostres atletes són feliços el nostre Club és feliç. Gràcies una altra vegada per les teves paraules i Benvinguts al nostre Club!!Ahhh!! Ens encanten les versions originals i la Carra per descomptat..

Brian ha dit...

M'alegro que ho esteu passant millor aquest any. No havia llegit l'apunt sobre els problemes anteriors fins ara, però, sense saber gairé detalls del cas en concret, el tema de fons em sona!
Ho sentim dir de molts pares, que els equips de diferents esports i segons quins entrenadors només tenen un objectiu i no és sempre compaginable amb la felicitat dels petits - i més quan son molt petits. Em diuen que el mon del futbol es especialment dur - pero, per sort el nostre xiquet no s'ha volgut apuntar mai al futbol.
Per sort, a natros sempre ens ha tocat clubs on ho han passat bé els petits, i els pares.
Sort i anims!
Salutacions des de l'Ebre :)

música: ni temps ni espai ha dit...

Twirling Costa Brava, gràcies a vosaltres, per fer en 15 dies, allò que altres no han fet en 2 anys, i per no fer en quinze dies allò que altres han estat fent durant dos anys.

Salutacions.

Brian.
Jo soc un pare de que fujo molt del típic pare que pensa que el seu fill o fila és el millor en tot. De fet una de les coses que vull ensenyar a les meves filles es que la obsessió per ser el millor no es una cosa bona. Però aquesta lliçó, no necessita en cap cas, el fet de ser humiliades i menys tingudes d'una forma tant descarada com va passar.
Hi han entrenadors i entrenadores. Que són el prototip d'entrenador soviètic, amb tot el que això vol dir. O vius per aquell esport, o ets un zero a l'esquerra.

Me'n vaig a contestar a l'altre club, que m'han deixat un missatge molt "agradable". hahahaha

Salutacions.

Brian ha dit...

Gracies, i sort amb el "debat" - pero des de la meva experiencia, debats constructius a l'internet, pocs trobaras! No sé si val la pena ...

btretze ha dit...

Me n'alegro que les coses vagin a millor amb el canvi.

Del que es tracta és de què s'ho passin bé i aprenguin alguns valors (tal i com comentàvem a l'altre post), així que endavant!