dissabte, 5 d’octubre de 2013

DEPECHE MODE – Just can't get enough


05/10/2013:

Cada 3 o 4 mesos, deixo que l'atzar esculli entre 20 i 25 cançons de les que he catalogat com “la millor cançó mai escrita” per fer-me un CD pel cotxe. Només hi han dues lleis a complir. La primera és que no puc repetir cap grup dins del mateix CD. La segona, és que hi ha d'haver-hi una cançó en català. Tampoc soc molt estricte amb si han de ser 3 o 4 mesos, i em deixo portar per les ganes de canvi. Només un cop a l'any soc estricte en quan he d'estrenar CD. Aquesta data inflexible és la data en que les meves filles acaben l'escola i comencen les vacances d'estiu.

Ho faig per lluitar contra la tirania de les cançons d'estiu i de les cançons que se suposa que ens han d'agradar a tots. D'aquesta manera, les meves filles, a part de rebre l'influència despersonalitzada de les cançons que tothom escolta, rebem un altre influència que les ensenya a poder escollir. Procuro que vegin que hi han més coses de les que la societat ens ofereix. No només amb la música. Procuro fer-ho tambe amb la roba, menjar, pel·lícules, el que sigui.

Amb aquests CD's estiuencs, no tinc cap mena de pietat en l'estil, i per tant els hi poden caure cançons excessivament sorolloses, o excessivament tranquil·les, de guitarres, de trompetes o “dels sorollets del Papa”. Els primers cops que escolten les noves cançons, molts cops es queden ben sorpreses, ja que veuen que hi han cançons que no escolta ningú que són divertides. En dos o tres dies, ja començo a sentir com em demanen que posi la música més alta, que repeteixi la cançó, o que vagi a buscar una cançó en concret. En poc més d'una setmana ja canten les cançons en veu baixa, i a finals d'estiu, quan alguna amiga seva puja als cotxe, estan cofoies de mostrar a les seves amigues quines cançons més curioses coneixen.

L'any passat ja vaig posar la cançó del estiu de la nostra família. Aquest any ha estat “Just can't get enouh” de Depeche Mode. Amb més de trenta anys, aquesta cançó ha demostrar ser totalment actual davant les orelles innocents d'unes nenes que no saben si aquella cançó és nova o antiga. I ara entenc, perquè Depeche Mode, avui en dia, encara toquen aquesta cançó en els seus concerts, sobrevivint a altres grans clàssics del grup. En definitiva, que avui encara, aquesta cançó podria esdevenir la cançó del estiu.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1979
Àlbum: Speak and Spell


Senzill: Just can't get enough


Maxi-Single: Just can't get enough




7 comentaris:

Brian ha dit...

Que bo! Em sembla que fem gairebé el mateix! L'unica diferencia és que jo poso algunes cançons super-moderns (fins i tot les que no m'agraden, p.e. One Direction!) entre mig dels vells-classics-favorits. Basicament perque a casa no escoltem la radio i és l'unica manera que els xiquets esten al dia dels Katy Perrys de turno, per no perdre pas en el ambit dels seus amics.
Però, el 80% de les cançons que poso als CD-mix son ben variades. L'exit del CD que hem fet aquest estiu ha sigut Icecream Van de Jonathan Richman. Si la coneixes, és ben "original"! Segur que deuen ser els unics xiquets en Tortosa que la coneixen, i la canten! Ara volen que els ho passo als seus MP3.

Aixo barrejat amb Get Lucky, Trouble Maker fins als Beach Boys o My boy lollipop.
Guardem els CDs i aixi podem re-viure els estius passats :)
Com diem en anglès, "els grans ments sovint comparteixen els grans ideas" :)

música: ni temps ni espai ha dit...

tu fas el mateix?!?!?! doncs no debem ser massa originals!ahahahahahaha No conec aquesta cançó.Segur que són el unics xiquest de Tortosa que coneixen la cançó.

Salutacions

Brian ha dit...

Si, fem un mix-CD cada 2 mesos, approximadament. Als xiquets els agraden tant que ara, que vam perdre lo de "desembre 2012", han insistit que ho tornessem a gravar - mateixes cançons en la mateixa orden!
Tal com dius tu, l'important és que obren les orelles i saben que hi ha tot un món de musica alli fora que no ho acabaran, i cada u acabarà trobant el que li agrada més!
Salut!
(lo del icecream van, ho posaré al bloc aquesta setmana, és una "anada de bola"!)

btretze ha dit...

Jo ho intento amb el meu nebot, però al no portar-lo jo mai en cotxe (no en tinc), que el cotxe encara funciona amb un cassette i tenint en compte que no és el meu fill i el veig menys, doncs és una tasca molt complicada! Això sí, ja té alguns cds clau a la seva discografia: Depeche Mode, VNV Nation...

Tot i això, és tan petit que per ara està més amb les cançons en català i castellà, on entèn el que canten.

La vostra idea m'agrada, així que la copiaré tan bon punt pugui :)

música: ni temps ni espai ha dit...

Ei btretze!!! no siguis modesta, que has protagonitzat excel·lents episodis de "manipulació" infantil.
Encara amb cassette? Oh que vintage!!! que diuen ara. Jo fins fa un any encara anava amb cassette, però no tenia enregistrador de cassette, i per tant no podia fer noves recopilacions.

Salutacions.

btretze ha dit...

Jo és que a part del cotxe vintage de ma germana també tinc una minicadena vintage, amb cd i cassette :)

Sempre l'intento enganyar per portar-lo pel "bon camí": som del Barça, ens agrada la música mig electrònica, viatjar, el cinema (ja hi hem anat dues vegades), el futbol...

Però com veus coses sanes i normaletes! Això sí, quasi sempre prefereix les coses del super 3, jajajaja!

música: ni temps ni espai ha dit...

És normal, de fet és bo que es fixi en el Super3 i no pas en altres coses. I la teva feina, es notarà d'aqui uns 15 anys :)
Salutacions.