SUPERTRAMP – School (Live Paris 1979)

29/09/2013:

El penúltim dia del curs passat, la classe de la meva fila gran es va quedar bocabadada quan va veure que de cop i volta, la seva “senyoreta” va esclatar a plorar. Pels nens que un adult es posi a plorar és que la cosa és realment greu. Desprès d'insistir-hi molt, van aconseguir que la “senyo” els hi expliqués que havien rebut una carta dels pares dels alumnes, queixant-se contundentment d'ella. Com estava a prova, això significava que l'any vinent, no podria continuar.

El shock va ser tan fort, que els alumnes, quan van sortir del “cole”, li ho van explicar als seus pares. La veritat és que tots ens varem quedar estorats. Estàvem preparant la compra d'un obsequi per la professora, i de cop va caure la notícia com una bomba. Una carta? Qui ha fet la carta? Qui l'ha signat? Com és la carta?

A l'hora de sopar, ja sabíem el qui i el quan, i només ens faltava saber el perquè i el com. Resulta que la carta la va promoure una mare que ja ha fet coses semblants anteriorment, i amb la qual hi havien hagut molts conflictes. Va aconseguir que 7 persones li signessin la carta. Feien un total de 8 persones d'un potencial de entre 80 i 100 signatures. Pel matí següent ja s'havia aconseguit una copia de la carta entregada. La sorpresa va ser quan alguna de les persones signants va afirmar que ells no havien signat aquella carta.

Vist tot això, vaig fer una carta contrarestant la carta anterior i la van signar sense problemes 25 persones. La segona sorpresa va venir quan la directora del centre, no va voler acceptar aquesta segona carta. Així doncs, i ja en temps de vacances, ens va tocar tornar a fer una segona carta, signada també per les mateixes persones, i dur les dues copies a Inspecció del departament d'ensenyament de la Generalitat. Una per ells i un altre per nosaltres amb el número de registre d'entrada del document.

Finalment, la “senyoreta” no va ser acomiadada i continuarà un any més, a prova novament, Tot va acabar bé, però varem viure una setmana amb la sensació que s'havia comès una gran injustícia i que una persona conflictiva s'havia sortit amb la seva amb una estranya complicitat per part d'algú amb influència, i també amb la complicitat de la nostra passivitat. La cosa no va anar així, entre d'altres coses, perquè alguns pares i mares, varem passar de la passivitat a la activitat, Un cop més, queda demostrat que la acció, fa moure les coses, i és la passivitat la que permet que passin moltes injustícies.

Com el tema d'avui està directament relacionat amb l'escola, no m'he n'he pogut estar de parlar de una de les meves cançons preferides de tots els temps, i una de les que que té la possibilitat de ser la cançó número 1 en la meva vida. Per mi, és una obra d'art i una meravella en tots els sentits. És complexa i molt variada, allunyant-se completament de l'estructura d'allò que considerem una cançó. És un tema, no una cançó, i està a punt de complir 40 anys. Curiosament, el tema és original de 1974, però no va ser fins al 1983. que es va editar en senzill, i no com una nova versió, sinó que amb el tema original.

El tema és “School” de Supertramp. No he trobat un vídeo de quan la van enregistrar, però he trobat un directe de quan el grup estava en el seu millor moment.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1974Àlbum: Crime of the century

ANY: 1979
Àlbum: Paris

ANY: 1983

Senzill: School

School (Live Paris 1979)

Més cançons i més informació