diumenge, 24 d’octubre de 2010

CLUB SUPER 3 - Per vosaltres, Sr. Pla.

23/10/2010:
Aquest cap de setmana, se celebra la festa d’aquest any del Club Súper 3, I com en els últims dos anys, m’hi ha tocat anar. El primer any com encara no existia aquest blog, doncs no vaig comentar rés. L’any passat sí que vaig comentar el tema de la festa del Club Súper 3, elogiant-ne el seu esperit en tots els sentits. De fet aquest any, podria seguir elogiant-los, ja que continuen en la mateixa línia. Els nostres infants, mirant a la família del Club Súper 3, aprenen valors importants com l’amistat, la lleialtat, la solidaritat etc., tot amb bon humor i sense ser carrinclons.

Però tot això, serveix de poc, si desprès els nostres infants, veuen com els seus pares, no segueixen aquests valors, i els que segueixen són els de la picaresca, el del “espavilatisme” i en incivisme més descarat. De poc serveixen les “ensenyances” d’en Roc i companyia, si desprès, ensenyem als nostres fills, que les cues d’espera, no s’han de respectar i que el que s’ha de fer es colar-se sigui com sigui. O la picaresca aquella que mentres el pare fa una cua, l’avi un altre, i la iaia un altre, la mare va amb el “príncep” o “princesa” de la casa, de cua en cua, aprofitant-se de tot. Els nostres “prínceps “ o les nostres “princeses”, han d’aprendre la cultura de la paciència i el respecta als altres, i les cues, serveixen per aprendre aquestes coses. Ensenyar-los a ser “llestos”, el que és evident , és que no farà que tinguem una societat millor.

Un altre aspecte, que cal millorar dels pares i les mares, és el de “està ocupat”. I una merda està ocupat!!!!! Una butaca com la de la foto, en un esdeveniment com el d’aquest cap de setmana, està lliure, i mai, mai, mai, els seients estan reservats, i per tant són del primer que hi arriba. Però si marxes . . . . doncs marxes. “ja però és que ha anat al lavabo” o “És que ha anat a buscar-se un entrepà” “I d’on es pensa que venim nosaltres?” En casos com el d’aquest cap de setmana, un va a buscar-se l’entrepà, o va al lavabo, i un cop preparat, va a buscar seient, i no al revés. Perquè si val això de seure primer i anar als “puestus” desprès, doncs ja no tenen raó, ja que aleshores, se’ls hi pot dir, “és que jo hi era abans que vostès arribessin i he anat al lavabo, així que el seient és meu, i han de marxar” Oi que això no és així? Doncs si no val d’una manera, no val de l’altre. L’any que ve, això del lavabo o de l’entrepà, amb mi, ja no colarà.

I per últim, el tema de l’antena de Telefónica. Te nassos que jo hagi de defensar a Telefónica!!!!!! Però em sembla increïble que els pares i mares, no només permetin als seus fills i filles, assaltar aquest monument funcional com si fos la cosa més normal del món, sinó que els ajuden a fer-ho. Desprès, que passa? Doncs que aquests infants, quan siguin una mica més grans, trobaran normal i lògic, entrar dintre de fonts publiques, o pujar-se a sobre dels monuments i mobiliari urbà o envair propietats privades, i ja posats, destrossar-les, amb l’excusa de qualsevol celebració per qualsevol cosa. És tota una la lliçó d’incivisme. I és clar, quan les meves filles em diuen que elles també volen pujar-se pels “puestus” doncs he de ser el "dolent" de la pel·lícula, i dir que allò que volen fer és de “gamberrus”. I és clar, les meves filles, pobretes elles, no ho entenen i em miren pensant que estic com un llum, ja que els altres pares, no només els hi ho deixen fer als seus fills, sinó que els hi ajuden a pujar-se a la base de l'antena. Potser algú pot pensar que filo molt prim, però és que tot això, és una clara manifestació de bona o mala educació, i amb mala educació, no anirem enlloc.

Com veig que tot i que els nostres infants volen aprendre les actituds que mostra la família del Club Súper 3,  els pares i mares, estem més a favor de les pràctiques del dolent. Estem del cantó del Sr. Pla. Per tant, a tots els pares i mares maleducats que corren pels nostres carrers, els hi dedico aquesta cançó, escrita per en Marc Parrot fent gal·la, un cop més, que és un molt bon compositor, que va fer tot un seguit de magnífiques cançons pel Club Súper 3, i que les hauria d’haver fet per un disc seu.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2006
Àlbum: Benvinguts al Club














(No he pogut inserir el vídeo)

1 comentari:

Brian ha dit...

Com casi sempre et dono tota la rao - i aixo que no hem anat a la festa. Als nostres xiquets els hem dit la veritat, no tenim ni un p... duro, ni per anar a Barcelona ni al circ que ha vingut a Tortosa :( Ja vindran millors temps ...
... pero si, en aixo de l'educacio i el civisime, cada dia em faig més creus. Si començo, no acabaré, pero un cas: ja vaig flipar mirant la noticia fa 15 dies de quanta gent es cola pel metro de BCN sense pagar !!