dilluns, 1 d’agost del 2016

FANGORIA – Geometría polisentimental


02/08/2016:


Avui començo les vacances, i normalment, aquest seria el motiu de la meva entrada, però la setmana passada va passar una cosa extraordinària que feia anys que no passava i evidentment, faig d'aquest fet, el motiu de la meva entrada. La setmana passada vaig sentir el que, potser prematurament, considero el millor disc dels últims anys. I es tracta de l'últim treball de Fangoria, Canciones para robots románticos.

Per què considero que és el millor disc dels últims anys?
Doncs perquè de dilluns a divendres passats, vaig escoltar el disc, uns 25 cops, sense saltar-me ni un cançó. Normalment, en els últims anys, un bons disc l'escoltava com a molt dos cops al dia, potser algun dia, 3 cops, i no tot el disc.

Escolto aquest disc, emocionat i cantant, ballant i “tocant” les frases musicals. L'escolto important-me ben poc, el possible significat o el possible missatge de les seves lletres, si és que en té. Em conformo sabent que no diuen vejanades.

També he de confessar que ha estat una sorpresa per mi, ja que vaig escoltar-lo pensant que trobaria dues o tres cançons bones i la resta . . . bé, la resta seria la resta. El treball que han fet històricament la Alaska i en Nacho Canut, sempre ha tingut un percentatge elevat de resultats interessants, i fins i tot de resultats excel·lents (Bailando, Deja de bailar, Crisis, Un hombre de verdad, Interior de una nave espacial abandonada, Electricistas) però no eren una prioritat per mi. Bé, Ja que estic confessant coses, confesso que mai els hi he fet prou cas, i que arrel d'aquest magnífic disc, em repassaré la seva carrera, ja que estic segur que he deixat escapar un bon grapat de bones cançons. Així doncs, ja tinc feina aquest estiu!!!

No seria just, parlar d'aquest disc, sense anomenar a Guille Milkyway i a Jon Klein, que que han aportat molt a aquest disc, i als quals, també hauré de dedicar-los més temps.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2016
CD: Canciones para robots románticos


Senzill: Geometria polisentimental