dissabte, 11 de juny de 2016

JANE'S ADDICTION - Superhero


10/06/2016:


Ja fa dos anys que en Carles Puyol es va retirar de la pràctica professional del Futbol, però sobretot, va deixar de vestir la samarreta del Barça.

Ja en el seu moment vaig voler dedicar-li una entrada al blog, però la vaig deixar a mig fer, i fins avui no l'he acabada. Volia fer l'entrada perquè en Puyol ha estat un jugador molt especial del Barça. S'hi va estar 19 anys al Barça, 15 al primer equip, i 11 dels quals com a capità. Va jugar 513 partits amb el primer equip, guanyant molts títols (2 Campionats del Món de Clubs, 2 Supercopes d'Europa, 3 Lligues de Campions, 6 Lligues espanyoles, 2 Copers del Rei, 6 Supercopes d'Espanya i 4 Copes Catalunya. Realment, té unes estadístiques que ho diuen tot.

Però en Puyol estava per sobre de les xifres i les estadístiques. Es seu compromís amb el Barça era absolut. No li recordo ni un sol partit que jugués amb desídia o amb falta de motivació. A cada partit, ho donava tot. Que jo recordi, es va trencar la cara (literalment) 3 cops. A mes de patir moltes lesions per no tenir por i sacrificar-se fins al punt de fer-se mal. Era un defensa extraordinari, d'aquells que es difícil de superar, i alhora, era de joc net i honest. Feia molt poques faltes i era estrany molt estrany que li ensenyessin alguna tarja. De fet, crec que no el van expulsar mai. I sobre el tema de les lesions, aconseguia uns terminis de recuperació miraculosos.

Tota la motivació i energia que posava al camp, no era una cosa descontrolada. Tenia el cor calent, però el cap fred. No peria els nervis ni les formes, i no hi havia manera de provocar-lo per fer-lo enrabiar.

El seu sacrifici per l'equip, també inclouria deixar que que es penses d'ell algunes coses que no són certes. Per exemple, sobre ell queia com una llosa el tòpic de futbolista aguerrit, igual a persona amb poques llums. I sincerament, crec que un dels seus èxits, era precisament que tenia el cap molt ben moblat. L'Altra tòpic que tenia, era que substituïa la seva falta de tècnica i habilitat futbolística, amb empenta, treball i esforç. Res més lluny de la realitat. En molt poques ocasions ens va deixar veure del que era capaç de fer amb una pilota als peus, i en sap de fer coses. Però el seu compromís amb l'equip, feia que ell abandonés el lluïment personal, per centrar-se en la seva incomparable efectivitat.

Però no me'n puc d'estar, de fer-li un retret. Tot aquell compromís i bones maneres que demostrava dins del terreny de joc i dins del Barça, molts el trobàvem a faltar fora del camp. I si dins del camp i com a jugador era un super heroi. Fora d'aquest àmbit, va ser molt invisible. És cert que en realitat ell no ha de tenir aquesta responsabilitat que jo li demanava, però el país, necessita super herois com ell, i m'hagués agradat molt que tot allò que va demostrar com a jugador del Barça, ho hagués demostrat com a ciutadà català. De fet, li demano una cosa que no vol fer, o fins i tot, si ho hagués fet, potser hagués estat tot el contrari del que a mi m'agradaria.

Apart d'aquest retret, no puc negar-li tota la meva admiració, i el meu agraïment. I cal reconèixer, que ha estat i segurament sempre serà, el millor capità que hem tingut al camp.

Li he fet un vídeo amb algunes de les seves accions mes destacades, o mes curioses, o fins i tot, mes rutinàries, ja que els super herois, també ho han de ser i es demostra que ho són, amb les accions rutinàries. La cançó escollida és “Superhero” de Jane's Addiction. Una cançó energètica i poderosa que crec que plasma perfectament l'esperit d'aquest jugador excepcional. A mes, el títol de la cançó, és perfecte.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2003
CD: Strays