dijous, 15 de febrer de 2018

ORCHESTRAL MANOEUVRES IN THE DARK – Joan of Arc (Live 1981 London)



14/02/2018: Per sort, no hi ha entrat . . .de moment!


Mentre escric aquestes línies, O.M.D. (Orchestral Manoeuvres in the Dark), deuen estar tocant a Barcelona, presentant el seu darrer disc, The Punishment of Luxury (2017). O.M.D. és un grup que mai ha estat un dels meus principals referents, però que sempre he seguit i sempre ha fet àlbums més que interessants. A més, vaig poder-los veure a Badalona al 1983, i recordo el concert com un dels millors concerts de la meva vida.
Amb motiu d’aquesta visita, he fet una repassada a les seves cançons des de els seus inicis, algunes quasi amb 40 anys, i la veritat és que continuen agradant-me i emocionant-me. També he escoltat els discos que han fet des del seu retorn al 2010, i ha resultat que són bons discos. La mostra d’això, és que en els tres discos que han publicat des de 2010, hi han cançons indispensables pel directe. Això demostra que estan en forma. Vull dir que els seus concerts, cal escoltar els seus clàssics, però també fa gràcia escoltar el material nou. En un grup de quasi 40 anys d’història, això és difícil d’aconseguir, i ells ho han fet.

Tot plegat em va fer pensar en anar al concert, però finalment he decidit no anar-hi. No hi he anat perquè malauradament, estava convençut que l’hora del concert estaria força trist i emprenyat, i per tant, no gaudiria del concert.

La meva previsió del meu estat d’ànim, era perquè avui, la Mireia Boya s’havia de presentar al Tribunal Supremo espanyol, per declarar sobre les seves activitats per tal d’assolir la independència de Catalunya, i no tenia cap dubte que se la quedarien i la engarjolarien fins ves a saber quan. Finalment l’han deixada marxar sense cap mesura cautelar . . . de moment.

La meva sensació no és de franc, ja que ja tenim representats polítics empresonats. No em puc creure, que bona gent que treballa incansablement i honestament, de manera pacifica i democràtica per l’alliberament nacional i social d’un poble, puguin estar tancats en una presó per una decisió judicial difícil d’explicar i resulta difícil d’entendre quin motiu i quin procediment jurídic els ha dut a la garjola. Bé, el motiu el sabem. El motiu és només polític. Tot ve del “Procés”.

No n’he parlat gens del “Procés”. He parlat molt dels motius que ens han dut al “Procés” i dels preliminars del “Procés”, però del “Procés” en ell mateix, no n’he parlat gens.

Ha sigut aquesta seguretat de tristor i emprenyada, la que m’ha provocat la necessitat d’escriure. Potser a partir d’ara, m’animo a parlar del “Procés” i del que ha passat i del que està passant desprès del “Procés” (si és que el “procés” s’ha acabat)

Tornant al tema d’avui, la O.M.D. i la compareixença de la Mireia Boya i en els propers dies, de la resta de persones que patiran la segona onada de repressió jurídica espanyola, el fet que per la seva activitat política, puguin ser empresonats, els fa màrtirs pels que comparteixen el seu ideari ja que són els i les que pateixen directament, les represàlies del poder establert.

O.M.D. van dedicar dues cançons a un personatge històric que podria encabir en la definició de màrtir i alhora símbol d’un país. Joanna d’Arc. Joanna d’Arc i la Mireia Boya no tenen re en comú, ja que de moment, la Mireia Boya, no és cap màrtir, tot i que sí que té un aire d’heroïna ja que s’ha mostrat ferma i valenta davant del jutge. Si que són màrtirs, i per mi herois i heroïnes, tots aquells i aquelles que ja són a la presó o que han hagut de marxar del país, per fugir de la injustícia que els persegueix, i també tothom que en els propers mesos seguirà la mateixa sort.



Avui doncs, toca Joan of Arc, en un directe de 1981. Una magnifica cançó, senzilla però ben feta. M’hauria agradat posar un directe actual, però no n’he trobat cap que soni amb prou qualitat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.
Què en gaudiu.

Fem república.
Any: 1981
 

2 comentaris:

Eduardo García ha dit...

Estás vivo!
Como me alegro.
Saludos sintéticos.

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola.
Pues sí.
Gracias.
Yo tambien he visto que tu sigues en la brecha, y me alegro mucho de ello.
Saludos sinteticos :)