diumenge, 1 de febrer de 2015

DURAN DURAN – Blame the machine (Live 2011)

01/02/2015:


Ja comencen a saber-se els diferents grups que participaran als diferents festivals que tenim a casa nostra. Tot i que tinc pendents un parell de coses per dir, crec que em dedicaré unes setmanes als grups que venen a tocar a casa nostra.

Un d'aquests grups és DURAN DURAN, grup que és molt important a la meva vida. He crescut amb ells i és un d'aquells grups que no ha deixat mai d'anar a meu costat. Ens coneixem des de fa 35 anys, i mai m'han decebut. Hem tingut moments més o menys íntims, però sempre han respost a les meves expectatives.

Seran un dels caps de cartell del Sònar 2015, on ens presentaran el nou treball, que crec que no trigarà en sortir. La veritat és que em faria gràcia anar-los a veure, tot i que és en un festival, el que vol dir, que serà car, que no portaran tot el seu arsenal, i que he de reconèixer, que no són el millor grup en directe. Potser ja ho he comentat abans, però ho tornaré a fer. Els he vist 4 cops. El primer després del seu disc NOTORIOUS, que és dels que considero més fluixos de la seva carrera, tot i que la cançó que dona títol als disc, és brillant com poques. Aquell any, havien de superar la pèrdua de dos dels seus membres històrics, i crec la seva manera de fer, potser estava esgotada. No recordo que fos un concert memorable.

El segon cop va ser després del “Big Thing”. I aquest cop, sí. DURAN DURAN s'havien re-inventat, i tenien forces renovades. Per mi, aquella època, és de les més brillants del grup, amb un dics pletòric, i un directe molt bo. Fins i tot, vaig tenir la sort de coincidir amb ells en una discoteca de Barcelona (ARS) i em va sorprendre lo accessibles que eren. En cap moment es van mostrar arrogants o distants. De fet, em va resultar impossible de apropar-m'hi de la gentada que els rodejava constantment.

El tercer cop, va ser després del Wedding àlbum, on havien recuperat l'èxit comercial que havien perdut en el últims anys. També venien a presentar un dics molt bo, i ho venien a fer en format “desendollat”. El concert va estar bé. Però curt, molt curt. Fins i tot diria que delinqüentment curt.

I el quart, va ser després de “Astronaut”, el disc de retrobament dels membres originals, i que també és un molt bon disc, tot i que ja no era el mateix. Aquest concert va ser un desastre. Per mil és el pitjor concert que he vist mai. Va ser tot un cúmul de desgracies que encara em sorprenc que acabessin salvant els plats.

Potser és per això que tinc ganes de tornar-los a veure. Per treure'm aquest mal gust de boca, i perquè els seus últims discos, tornen a ser excel·lents, o si mes no, altament notables. Com a proba d'això, avui poso un directe seu d'una cançó, Blame the machine” del que de moment, és el seu últim disc, “All you need is now”.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2011
DVD: A diamond in the mind