26/01/2015:
Es diu que darrera d'un gran home
sempre hi ha una gran dona. Si deixem de banda lo masclista de la
frase, el que ens ve a dir, és que per fer grans coses, necessites
el suport d'altres persones que facin coses per tu. Per exemple, en
Martin Luther King segur que va necessitar que família i amics,
fessin coses per ell, que ell no podia fer, des de les tasques de la
llar, o dedicar temps als fills, encarregar-se de gestions o mil
coses semblants. Per “grans coses” podem entendre moltes coses.
Des de la revolta social que va liderar en Martin Luther King, fins
dedicar-te a la política local, activitats sindicals, participar en
una associació veïns, voluntariat o organitzar un club esportiu o
cultural. Tot això només són exemples del que serien “grans
coses”, i totes tenen en comú, la voluntat de millorar la
comunitat on vivim.
La veritat és que durant molt temps de
la meva vida, em vaig dedicar a veure la vida contemplativament i
teoritzar al sofà de casa, mentre eren altres els que feien “grans
coses”. Veien que les coses, segons el meu punt de vista,
s'enfonsaven, i anaven agafant l'aspecte que jo havia teoritzat, vaig
decidir-me a provar a fer “grans coses”. Desprès d'uns deu anys
de lluita per intentar fer “gran coses”, poc a poc, i per
diverses coses, he hagut de deixar de provar de fer “grans coses”.
Ja he comentat algunes coses que m'han
fet aturar les meves ganes de fer “gran coses”, però fins ara,
no havia comentat, que un dels motius que em fan parar, és que
durant tot aquest temps, els suports i ajudes rebudes, han estat ben
ben ben poques. De fet tot el contrari, enlloc de trobar
complicitats, he trobat obstacles per la majoria de gent que
m'envolta, família inclosa. Per tant, deixo d'intentar de fer “grans
coses” i em dedicaré a lo meu. Això sí, dues coses tinc clares.
La primera és que jo no posaré pals a les rodes dels que volen fer
“grans coses” i intentaré ajudar-los o ajudar-les. I segon, mai
em podré acusar, de no haver-ho intentat. Mai podré penedir-me, de
no haver-ho intentat.
La cançó d'avui és “Help me” de
Timo Maas. No puc dir gran cosa d'en Timo Maas. Gaire bé no el
conec. I de la cançó, l'únic que puc dir, és que m'agrada molt.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 2002
CD:
Loud
Senzill: Help
me
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada