diumenge, 11 de gener de 2015

IAMX – Kiss and swallow (Live Maxidrom Festival, 10/06/2006)


10/01/2015:



Aquesta setmana s'ha fes palès el ridícul que estem fent la culerada, jo diria des de l'últim any d'en Guardiola com entrenador. Fins aquesta setmana no ho havia volgut veure, però finalment alguna cosa passa que ho veus tot clar.

No voldria estendre'm massa, ja que és un tema dolorós, però la rumorologia que corre sobre les males relacions entre l'entrenador del Barça, en Luis Enrique, a qui devem admiració eterna fins que no faci alguna cosa que ens avergonyeixi, el millor futbolista de l'actual plantilla, en Leo Messi, a qui també li devem admiració eterna fins que no faci alguna cosa que ens avergonyeixi, semblen ser la causa d'uns fet que personalment trobo, per dir-ho finament, de bojos.

Resulta que el passat dilluns, el Barça es dedica a fer activitats d'apropament als nostres infants, complint amb la seva responsabilitat social, que tot i no estar escrita enlloc, per mi és indiscutible, si menys no, si vol seguir sent més que un club. Es tracta de fer un entrenament amb les portes obertes al públic, i sent un dia escolarment festiu, doncs aquest públic acostuma a ser infantil per aprofitar la oportunitat de veure, els hi agradi o no als jugadors, a un models de conducta. No cal ser molt llest, per poder comprendre la immensa quantitat d'il·lusió que els nens i nenes irradien aquell dia. A mes, desprès, aquests jugadors idolatrats i divinitzats, van als hospitals a fer una visita als infants malalts i que no tenen la sort de gaudir del mes gran tresor que podem tenir, com és la bona salut.

Doncs resulta que precisament aquest dia, el més idolatrat, admirat i divinitzats de tots, en Leo Messi pateix una gastroenteritis que li serveix d'excusa per no anar a l'entrenament on tots els nens i nenes l'esperaven, i tampoc va a l'hospital, on aquests nens i nens malalts, estan des de fa molts dies esperant que algú tant importat vingui a visitar-los i trencar la seva rutina de tractaments, medicines, proves, rehabilitacions, i sobretot, de poc joc que és el que han de fer la canalla. Si us plau. Una gastroenteritis, no hauria d'aturar a ningú per tal de poder correspondre com cal aquesta il·lusió desbocada que es respira al voltant d'aquests jugadors durant un dia, NOMÉS un dia. Si en Leo Messi realment tenia una gastroenteritis, hauria d'haver fet un petit esforç per satisfer aquesta devoció que se li professa. El fet de no fer-ho, fa aixecar suspicàcies i tenint en compte que en el partit celebrat precisament el dia abans, no va ser titular (lògicament, ja que els seus privilegis no li van permetre entrenar lo suficient com per disputar tot el partit) fa pensar que en realitat, el que tenia era una pataleta de nen mimat i capritxós que s'enfada amb el món, i deixa en evidencia davant de tothom, la seva manca de sensibilitat amb la societat que el rodeja.

Tot això em va indignar molt i no em podia creure el que havia passat, però el pitjor de tot, encara estava per venir. Resulta que poc dies desprès, el Barça juga un partit al seu estadi, i una part de la afició, comença a corejar el nom de l'entrenador, cosa que no hauria de molestar a cap culé, però sorprenentment per mi, la resta de l'estadi, va començar a xiular, i no van parar fins que van ofegar aquest crit d'ànim pel nostre entrenador, i un cop ofegats, van començar a corejar el nom d'aquest jugador, que quatre dies abans, havia maltractat emocionalment a molts nens i nens, alguns dels quals, mereixien una especial atenció. O sia, que tenim un entrenador que pateix les rebequeries d'un nen divinitzat i no nomes se'ls castiga apagant una mostra de suport, sinó que premiem la vanitat d'un monstre insensible davant la pròpia afició que l'està ovacionant. Sincerament es de bojos, i cal que ens ho fem mirar.

És evident, que aquest petit Déu, demana a la afició que els petonegi cada dia, i l'afició s'empassa el que calgui mentre aquest jugador, segueixi defensant els nostres colors. Ens és igual tot, i si ens hem d'empassar el seu menyspreu a la nostra canalla i a la afició en general, doncs ens ho empassem i ja està. Sincerament, ens ho hem de fer mirar.

La cançó d'avui es titula així, “Kiss and swallow”, ja que és això els que ens demanen, i el que fem. Presento la cançó en un directe, ja que l'enllaç del vídeo clip ja el vaig posar fa temps. La cançó és de IAMX, un petit geni, des del meu punt de vista, però que no té el mateix reconeixement que té el geni de la pilota del que he parlat abans, tot i que, del que realment volia parlar, era de la nostra actitud, la del culé, davant d'aquest jugador.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2004
Àlbum: Kiss + swallow


MaxiCD: Kiss + swallow


ANY: 2006