dimecres, 25 de juny de 2014

SIMPLE MINDS – She's a river (Clip i Live pirata 2013 Dublin)


25/06/2014:


Com ja vaig comentar, la meva filla va haver d'anar a Tortosa per participar en una competició esportiva. El viatge va ser un viatge llampec, però prou interessant com per parlar-ne.

El primer que he de dir, és que Tortosa està molt lluny, i varem haver de llevar-nos molt d'hora per tal d'arribar a temps a la competició. Varem arribar a Tortosa que no plovia amb prou intensitat com per veure l'espectacle que teníem davant dels nostres ulls. Camps anagats i carrers tallats per una quantitat d'aigua que no sabíem d'on havia sortit. Un amic em va explicar (via missatges) que uns moments abans, havia caigut una pluja torrencial, i que Tortosa està en zona de barrancs i que quan cauen 4 gotes, s'inunda, Doncs si la pluja és torrencial, la cosa se'n va de mare.

Jo estava frisos per veure el riu. Si els carrers estaven com estaven, com estaria el riu!!!!! Estaria imponent, potent, majestuós. Quan vaig passar pel riu, no tenia massa aigua, i estava força tranquil. El que sí que estava imponent, potent i majestuós, era “el monument”. De cop i sense esperar-m'ho em vaig trobar cara a cara amb “el monument”. Aquell monument, sense cap mena de dubte, presideix tot l'espai del voltant. Aquell monument, es vulgui o no, és el propietari de tots els ulls que per allà passen. Aquell monument és l'amo del riu. Si els tortosins pensen que lo riu és seu, s'equivoquen. Mentre hi sigui el monument, en honor i per la gloria de'n Franco, el monuments serà el propietari de lo riu.

Finalment, varem arribar al pavelló on es feia la competició i la meva primera sensació va ser la de ser ben acollit. Tot i pluja, en entrar al pavelló vaig notar bon rotllo. Em vaig sentir bé. Em vaig sentir molt bé.

Mentre les nenes es preparaven per la cerimònia d'inici de la competició, per mi arribava un dels moments mes esperats de viatge. En Tannu Tuva, havia tingut la gentilesa de sortir d'hora de casa seva, amb la tromba que estava caient, deixar la família a casa, i venir-me a veure per conèixer-nos cara a cara. Era un amic al que no coneixia, i que ara ja conec, i al que estic molt agraït pel seu gest de fer l'esforç de conéixe'ns. A sobre va tenir el detall de portar-me un petit obsequi (que encara no he provat), i jo vaig arribar amb les mans buides (quina vergonya i quina falta de tacte per la meva part) No varem poder xerrar molta estona, però suficient per a un primer contacte, i prou bo, com per desitjar una nova trobada amb més calma i amb més temps (Per cert, Brian, tens un molt bon accent i encara no he provat el xocolata)

La cerimònia d'inici de la competició, va començar amb els parlaments del president del Club Twirling Tortosa, que era qui organitzava la final, del president de la Federació Catalana de Twirling i de l'alcalde de Tortosa. Un cop acabats aquests parlaments, me0n vaig endur la primera sorpresa, en sonar l'himne nacional de Catalunya, i mentre el que veníem de terres gironines, ens varem quedar asseguts com si sentíssim la cançó de l'estiu, un gran part del públics tortosí, es va posar en peus. Cosa que em va omplir de goig, d'admiració i de vergonya, pròpia i aliena. La segona sorpresa agradable, va ser notar que TOTHOM, menys algun immigrant no espanyol, parlaven català. A Blanes o Barcelona, els meus punts de referencia fins i tot Girona, això es impossible. Des d'aquell dia, he descobert que la frase “a l'altre costat de l'Ebre”, referint-me a lo que ja no és territori català, és una frase feta molt injusta. Els tortosins, em van donar una lliçó brutal de catalanitat.

Per tot això, no puc entendre, com és possible que els carrers de Tortosa, encara posi “Calle” enlloc de “Carrer”, i sobretot, que encara estigui el “monument” allà presidint la ciutat.


Per acompanyar aquest diari de viatge a Tortosa, he escollit la cançó She's the river, de Simple Minds. La elecció és obvia, i suposo que no cal que expliqui quina ha esta la meva motivació per escollir aquesta cançó. A mes, avui, toquen Simple Minds a Barcelona (i jo hi tornaré a faltar) al Festival de Pedralbes i també cal celebrar aquesta visita del grup escocès a Catalunya. La poso en dues versions, Una la versió oficial del disc i un directe pirata de l'any passat que es veu i se sent prou bé.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1985
Àlbum: Good news from the next world


Senzill: She's a river







1 comentari:

Brian ha dit...

Hola!
Arribo una mica tard, pero han estat unes setmanes dures i els blogs sempre son el primer a perdre en aquests moments - que t'he de dir!
No m'enrotllo amb excuses, pero espero ara al juliol (el que queda) poder bloguejar una mica més.
Que bé, que t'hagi agradat la nostra ciutat, i la nostra gent! Jo viatjo poc, pero cada cop que vaig a Reus, Tarragona o Barcelona em queda sorpres de la quantitat de castellà que es parla - i no només els que han vingut de fora, fins i tot els estudiants pel carrer, i des de lugeo quan et serveixen en alguna botiga/restaurant.... donat que, com dius, a Tortosa se sent català 99% del dia. Sempre havia pensat que tota Catalunya era com Tortosa, pero veig que no!
Lo monument és un tema xungo - hem tingut alcaldes i governs de tots els colors (inclos un tripartit d'esquerres) i ningu ha tingut nassos de treure'l. Un amic em diu que és pel culpa del poder "a la sombra", els 4 tortosins fatxes empresaris etc que es van fer rics en temps de Franco i no permeten que Tortosa avança - pero em costa de creure, ara 40 anys despres.
En fi, felicitats a la vostra filla! I esperem tornar a veure-vos si torneu aqui baix a competir!