diumenge, 29 de juny de 2014

THE CULT – She sells sanctuary


29/06/2014:


Ja fa unes setmanes es va celebrar el Blanes 12 d'aquest any, una iniciativa engrescadora promoguda per la Associació de botiguers del Centre de Blanes, que compta amb tota la implicació i complicitat de l'ajuntament de Blanes, i que atrau gent als carrers del centre de Blanes i els hi dona vida, encara que sigui un dia i per unes hores.



Es tracta que per uns dies, les botigues del Centre de Blanes, tenen obert fins a les 24h, i ofereixen a la seva clientela, forts descomptes, Parking gratuït, i per cada compra, una butlleta per participar en un sorteig on es regalen vals de compra en els propis establiments del centre de Blanes. L'èxit, a primera vista és incontestable. Carrers, botigues i bars, eren plens de gom a gom, i la expectació pel sorteig era gran.



Però . . . . . . és tot tant perfecte? Caldria reflexionar sobre certs punts foscos que té aquesta iniciativa que compta amb tota la complicitat de l'Ajuntament de Blanes.



  1. És bo fomentar la cultura de consumisme compulsiu? Convertir el fet de comprar en una festa, fa arrelar més en el inconscient de la població, que comprar és guai o divertit.
    Comprar és necessari, però mai, en cap cas ha de ser divertit fins el punt de convertir-ho en una festa.
  2. Quan el Blanes 12 s'hagi acabat (parking de franc, oferir importants descomptes i sortejos) s'ompliran els carrers, les botigues i els bars del centre de Blanes? Crec que no. Un cop acabades les ofertes, tot tornarà a la normalitat, que malauradament, és veure com poc a poc el centre de Blanes va perdent botigues i vida.
  3. Els treballadors assalariats d'aquestes botigues, han estat degudament compensats pel temps extra dedicat al benefici d'una empresa que no és seva? I que ningú faci la demagògia barata de dir que els treballadors també han de fer l'esforç que calgui per salvar aquestes empreses i en conseqüència els seus llocs de treball. Els treballadors no es veuen afectats quan les coses van bé, i tampoc s'han de veure afectats quan les coses van malament. No tinc cap proba que em digui que els drets d'aquests treballadors han estat vulnerats, però la meva experiència personal, em fa posar la mà al foc que així ha estat. Espero equivocar-me.

És molt bo i encomiable, veure com els botiguers del Centre de Blanes no es queden de braços plegats, veien com el seu habitat natural es va esmicolant poc a poc. El que resulta realment escandalós és el paper de l'ajuntament de Blanes, que s'implica i s'involucra fins al màxim amb els botigues del centre de Blanes, però s'en oblida dels altres botiguers de Blanes. Què passa amb les botigues que no són al centre de Blanes? No cal recolzar-les? Potser és que els altres botiguers no proposen iniciatives engrescadores con la del Blanes 12? Doncs segurament és perquè no tenen la organització i la tradició dels botiguers del Centre de Blanes, i per tant, necessiten més de la implicació del nostre ajuntament.



L'Ajuntament de Blanes, hauria de promocionar el comerç de barri, no nomes al centre, sinó a tots els barris. Però enlloc de promocionar-lo que fa? Participa en campanyes que promocionen el consumisme compulsiu enlloc de promocionar el consum responsable. Però no content amb això, a sobre dona permisos per què es construeixin grans superfícies (destructores del teixit comercial dels barris) en els altres barris de Blanes.



Fa molt mal passejar pel centre de Blanes i veure com hi han locals tancats, però també fa molt mal veure com el teixit comercial dels altres barris de Blanes, és incapaç de generar re, entre altres coses, per la poca complicitat aparent del nostre ajuntament.



No és fàcil saber el que s'ha de fer. El que sí és fàcil és saber el que no s'ha de fer. I el que no s'ha de fer, és que el nostre alcalde faci d'estrella mediàtica per fer un sorteig, que intenta pal·liar la decadència comercial d'un barri emblemàtic de Blanes, i sobretot, el que no s'ha de fer, és donar facilitats per què les grans superfícies, arrelin a casa nostra. Feia mal als ulls veure al nostre alcalde allà a sobre de l'escenari donant recolzament als botiguers, mentre que quan és al seu despatx, dona permisos per construir monstres que tanquen comerços.



Hem de lluitar pel comerç de barri, de tots els barris, de Blanes. I hem de lluitar a favor del comerç responsable i en contra del comerç compulsiu i festiu, que ens volen imposar i que en gran mesura, ja ha calat de tal forma en la nostra societat, que no ens adonem que comprar en grans superfícies i fora de l'horari normal de treball, a la llarga, acaba tornant-se en contra nostre, ja que ho abaratim tot, sobretot la força de treball i el temps de lleure de TOTS els treballadors assalariats.



La obsessió per vendre, ens durà, a voler vendreu tot, fins i tot, els nostres sentiments, emocions i pensaments (si és que encara són nostres) i com diuen The Cult en la cançó She sells sanctuary” (o potser no ho diuen. En realitat m'és igual, la cançó és bonissima), ens voldran vendre els santuaris. Aquí el vídeo en versió et provoco un somriure (Veure després del vídeo oficial)


Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1985
Àlbum: Love


Senzill: She sells sanctuary