MADONNA - Sorry

19/10/2013:

En pocs dies, en molt pocs dies, m'he trobat en situacions, en les que he hagut de demanar perdó, i no era culpable de res, i en la majoria dels casos, era a mi a qui es tenia que demanar perdó. Així doncs, a més a més d'agredir-me d'una o d'altre manera, a sobre, he hagut de demanar perdó. També és veritat que en algun cas, m'he fet el suec, i no he demanat perdó quan esperaven que en demanés. Totes aquestes situacions han estat dins de l'àmbit sindical.

El primer cas, va ser un company de feina. El fet és que a l'empresa on treballo, estem passant uns moments una mica convulsos, i això ha provocat que haguem de prendre decisions una mica “fortes”. El cas és que es va convocar a la plantilla a una manifestació, i això, és una acció que dins de l'àmbit laboral, podríem dir que és una acció agressiva. Aquest tipus de coses, fa que de cop i volta, alguns companys de feina que fins aquell moment t'han ignorat (en el millor dels casos) es desperten i s'ha abraonen sobre teu exigint un estricte compliment de les normes democràtiques, i comencen a aixecar la bandera dels drets de l'individu, i coses per l'estil. “Com us atreviu a fer això sense consultar-ho?”, “enfonsareu l'empresa!!!”, “I on hereu tot aquest temps? De festa amb les hores sindicals no?”, “i per què no poseu una denuncia?”, “Per què no negocieu una sortida amb l'empresa?”, “clar!! Com a vosaltres no us poden fer fora, enlloc de fer la vostra feina, ens feu sortir a nosaltres al carrer”, etc, etc, etc. Tot això, de males maneres, esbroncant i exigint que respectem els seus drets.

Són tant maldestres, que molts cops, ho fan davant d'un taulell d'anuncis, on el comitè, ha deixat mil fulls informatius, comunicats, convocatòries d'assemblees, etc, etc etc. Tot i això, per tal que et doni el seu suport per ajudar-lo a ell o ella, has de demanar-li perdó (ja té cullons la cosa) , perquè tot i que portes anys enviat-li correus electrònics, o demanat-li si li pots enviar correus a casa, o tot i haver-lo convocat a moltes assemblees, amb papers posats al costat de la maquina de cafè que tants cops visita, o tot i que quan ens veu, gira i se'n va en un altre direcció, li demanes perdó per no haver estat més insistent, més seductor, i més hàbil.

El segon cas, va ser amb la direcció de l'empresa, que ens va convocar a una reunió fora d'hores de l'horari de treball, i per tal de tractar de solucionar l'assumpte de les manifestacions varem acceptar. Això vol dir, que varem haver d'organitzar-nos per tal de poder anar a aquesta reunió. Però a l'últim moment, la direcció va canviar l'hora de la reunió desmuntant tot el que havien organitzat. De moment, vaig haver de demanar perdó a la meva cap, ja que havia canviat la seva agenda per adaptar-se a l'horari d'aquest reunió. Així que ella també, va haver de refer la seva agenda per culpa “meva”. Com no és el primer cop que passava, no me'n vaig estar d'enviar un escrit a la direcció de l'empresa acusant-los de falta de seriositat i rigurositat, de falta de respecte i de moltes coses mes, tot dit sense pèls a la llengua. La precipitació de tot plegat, va fer que poc desprès d'enviar l'escrit, m'assabento, que l'ajornament de la reunió era per culpa nostra, cosa que em fa fer un segon escrit disculpant-me per les meves paraules en el primer escrit. Un cop acabada la reunió ajornada, descobreixo tota la veritat, i en realitat, els culpables de tot, eren els de la direcció. Eren ells es que haurien d'haver demanat disculpes, i no jo.

El tercer cas, va ser un altre cop, un conflicte amb la direcció de l'empresa. Després de la reunió ajornada, els del comitè varem fer (vaig fer) un comunicat amb totes les nostres impressions sobre el que s'havia parlat a la reunió. La direcció, hàbils com són en tot això de les negociacions, van protestar i es van enfadar pel contingut del comunicat que vaig fer i que tot el comitè va aprovar sense fer cap comentari ni voluntat d'esmena ni objecció ni res. La “pataleta” de la direcció va ser tan contundent, que alguns del comitè es van espantar i van voler disculpar-se per unes paraules suposadament desafortunades. Per sort, no ens varem disculpar, no per falta de ganes, sinó per desorganització interna. Però si que per unes hores, semblava que ens anàvem a disculpar per una cosa per la que no hi havia cap motiu per disculpar-se.

L'últim episodi de demanar perdó, va ser amb el propis companys del comitè, que espantats per la “pataleta” de la direcció, van voler-me fer directament responsable d'aquesta “pataletata”, i per tant de posar en perill les negociacions. Evidentment em vaig negar a disculpar-me amb els companys, ja que tots i cadascun d'ells i elles, havien aprovat l'escrit i no havien fet cap objecció, perquè en realitat no hi havia res d'ofensiu en l'escrit.

Però han estat unes jornades intenses, on he demanant perdó, o han pretès que en demanés, 5 cops en poc menys d'una setmana, i en cap dels 5 casos, soc responsable ni culpable de res.

 

La cançó d'avui és “Sorry” de Madonna. Elñ titol de la cançó, es obvi. A mes, crec que la cançó va una mica en aquest sentit. Sobre el fet de demanar perdó i al mateix temps la total falta de sentiment de culpabilitat. Una magnifica cançó d'una Madonna en forma, però que alguna cosa amaga, Amb 50 anys, està mes guapa que mai.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2005

Àlbum: Confessions on a Dance Floor

ANY: 2006

Senzill: Sorry

Sorry (Single Edit)

Més cançons i més informació