diumenge, 27 d’octubre de 2013

DEPECHE MODE - Leave in silence


26/10/2013:


Les relacions durant aquesta setmana amb els meus companys del comitè d'empresa, s'han enrarit encara més, però res que no sigui reparable. Però aquesta tensió interna ha portat un fet positiu i és que per primer cop, els he vist actuar en conjunt, com equip sense que ningú els hagués d'empentar. Han pres decisions i les han aplicat i han estat decisions encertades. He vist clar que ja els hi puc passar el relleu. Ja poden ser autònoms. Ja s'han fet grans, i per tant ja em puc retirar i descansar.

La feina sindical, si es fa amb honestedat i responsabilitat és, emocionalment, molt esgotadora i molt poc agraïda. Desprès de 10 anys de lluita, m'he dut moltes decepcions i molts moments molt desagradables. He acabat mal vist per la direcció de l'empresa, per moltes persones de la plantilla i amb la majoria dels meus excompanys de comitè. M'he guanyat un descans i ara, que l'actual comitè pot seguir endavant sense mi, és el moment de marxar en silenci, a poc a poc, i recuperar les bones relacions amb els actuals companys d'aventura sindical.

A partir d'ara, poc a poc, m'aniré retirant, i em quedaré a la reserva, votant les iniciatives dels meus companys i procurant sempre ser positiu, encara que prenguin decisions que des del meu parer, no siguin encertades. I els recolzaré en tot el que pugui, i si volen el meu consell, doncs els hi donaré de molt bon grat. Aquesta és la meva bona noticia. Ja puc deixar aquesta tasca a unes altres persones que ho faran millor o pitjor, però la faran. Espero no equivocar-me, i haver de tornar d'aquí pocs dies a la lluita.

Aquesta marxa en silenci, em serveix per presentar una de les millors cançons de la meva vida. Leave in silence de Depeche Mode. Sense cap mena de dubte, una d'aquelles que m'han marcat i que passaran els anys i seguirà fascinant-me i meravellant-me. Encara no entenc, com Depeche Mode va deixar de tocar-la en directe tan aviat. De fet, no m'entra al cap, que Depeche Mode hagi mig repudiat tot el “LP” on van publicar aquesta cançó. És cert que hi ha alguna cançó que no passa l'examen del temps, però n'hi han d'altres que superen l'examen del temps tranquil·lament. La portada del “LP” és de les millors que he vist mai i fins i tot, correspon amb el que he parlat avui.


Bé, us deixo amb aquesta meravella, que tan debò, Depeche Mode recuperi de l'oblit, i que per mi, és una cançó que em va fer perdre la por del fet que en Vince Clarke deixés el grup, i agafés les regnes del grup en Matin L. Gore. Allò que semblava que seria un drama inconsolable, va esdevenir la oportunitat de conèixer a un gran i magnífic constructor de cançons.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1982
Àlbum: A broken frame

Senzill: Leave in silence


Maxi-Single: Leave in silence






4 comentaris:

btretze ha dit...

La portada de A Broken Frame és increïble i la cançó també és preciosa.

M'he tornat boja buscant la cançó en algun setlist dels concerts als que he anat perquè estava bastant segura que l'havia escoltat i cantada pel Martin.

Al final l'he trobat. A la gira del Touring the Angel del 2006, a Granada: http://www.youtube.com/watch?v=pU5wzV63qwU

Però sí que la tenen bastant abandonada.

música: ni temps ni espai ha dit...

Ostres!!! no sabia que l'havien recuperada. Amb coses com aquesta, potser tornaria a anar a un dels seus concerts.

De fet, quan els vaig veure al "Construction Time Tour" només van toca cansons del "Contruction Time again" i del "Speak and Spell". No van tocar cap de e "A broken Frame" cosa que em va decebre una mica, ja que esperava amb delit, "Leave in silence" "Souldn't have done","Like sun and rainfall" "my secret garden" etc. Si mes no, així ho recordo.

Salutacions

btretze ha dit...

Buf! Construction Time Tour, quina sort haver-los descobert tan aviat.

Jo vaig al gener a Barcelona (dimecres) i a Madrid (dissabte). Cal aprofitar-ho ara que encara estan vius :)

Per cert, la setmana que ve Front 242, no? Jo tinc l'entrada tot i que no són els meus preferits, però almenys una vegada a la vida crec que els hauria de veure per si en viu em convencen, que és probable.

música: ni temps ni espai ha dit...

El contruction time tour!!!! Doncs si. els vaig veure neixer. Això vol dir que ja tinc una edat!!!!

tu sempre tant viatgera!!!! ja ens explicaràs com van els concerts eh!!!!

I front 242.Són molt intensos en els seus discos, i potser això no t'acaba d'animar, però no són perfectament escoltables. En directe? estaven força bé, però es clar, la edat no perdona, tot i que sembla que estan en forma. També espero la teva crònica!!!
Salutacions