dissabte, 2 de juny de 2012

ULTRAVOX - Same old story

01/06/2012:

La falta de temps ha deixat de ser una preocupació per passar a ser una realitat rotunda sobre la qual he de fer-hi alguna cosa. Aquesta falta de temps, no em deixa parlar de moltes de les coses de les que vull parlar, i no em deixa visitar als meus amics blocaires. Aquesta falta de temps, és tant brutal, que ha estat a punt de matar aquest blog. Això no és que sigui molt greu, ja que crec que escric per mi, i amb una mica de sort, per un parell de persones més, però em fa gràcia fer aquest “diari” personal. Qui sap si algun dia les meves filles el llegiran i podran conèixer-me millor. És per tot això, que em veig amb la necessitat d'adaptar-me o morir, i per tant a partit d'ara serà poc freqüent, que continuï amb el format emprat fins ara. A partit d'ara, el més normal, serà que pengi vídeos de cançons amb comentaris molt breus i amb poca substància (és molt possible que algú ho agraeixi) No sé ben be com serà el nou format, però l'objectiu és sobretot, no quedar-me amb ganes de penjar cançons que considero entre les millors cançons mai escrites. I sobre les meves dèries . . . doncs la veritat, crec que ja he dit tot o quasi tot el que calia dir. Tot i això, segur que encara de tant en tant, deixaré anar alguna parrafada de les meves.

Aquesta falta de temps, sembla que és una excusa freqüent i sona a la mateixa historia (o excusa) de sempre, però com he dit abans, és ben real. Sense anar més lluny, des de fa una setmana, tenia en ment, penjar alguna cosa de entre 8 possibilitats, i finalment, només dues hauran pogut ser complertes. La última que vaig fer i la d'avui. Fa una setmana, entre d'altres coses, volia parlar d'Ultravox, grans entre els grans, magnífics entre els magnífics, i en el seu moment, un dels 4 pilars de la meva vida. Ultravox per mi no és un grup qualsevol, i sembla mentida, que després de 3 anys i mig, encara no hagi parlat d'ells. Avui esmeno la meva culpa, parlant d'aquest magnífic grup, que el passat diumenge, publicaven un nou CD "Brilliant" després de més d'una dècada sense publicar res, i d'estar separats encara més temps. Ja un cop separats, algun membre del grup encara va publicar utilitzant el nom del grup de forma legal, però pel meu entendre, d'una manera poc ètica.

Ultravox, és un d'aquells grups que no se sap ben bé perquè, gaudeixen d'un prestigi especial, tant en la seva època punk (liderats per en John Foxx) com desprès en la seva època New Romantic pseudo tecno amb alguna influència rock. Des de fa algun temps, s'han retrobat entre ells i s'han dedicat a fer concerts pels “puestus” i suposo que això els ha animat a treure un nou CD amb material nou que ara presentaran per Europa. Evidentment, no passaran per casa nostra. Que jo recordi, com a Ultravox, només un cop van estar per casa nostra (i jo hi vaig estar, però ara no tinc ganes d'escanejar la entrada).

Penjo Same old story, en referència a lo que comentava anteriorment sobre la meva falta de temps. Aquesta cançó, és del LP (Buffff. ELE-PÈ!!!!!!!) U-VOX, que no és precisament la joia de la corona, i de fet, és lo últim que van fer junts. Un disc que deixa molt que desitjar, i la decadència es pot escoltar perfectament, i fins i tot, es pot veure en el vídeo. Ultravox era un grup que era especialment curós de la seva imatge i dels seus vídeos, que eren normalment de una qualitat extrema, tant en el fons com en l'estètica, i en aquest vídeo, re d'això es pot apreciar. Tot i això, aquesta cançó, és perfecte, i demostra que “on n'hi ha hagut, sempre en queda” (quien tuvo, retuvo)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 1986
Àlbum: U-VOX


















Senzill: Same old story















Same old stor


4 comentaris:

Brian ha dit...

Sigui com sigui el futur del bloc, l'important és que tingui futur! Conec molt bé el que dius, jo de l'objectiu origianl de penjar una entrada diaria, vaig anar a un parell per setmana, i ultimanent soc capaç d'estar 15 dies sense escriue res - i tinc un paper amb més de 30 idees per desenvolupar. Ai, el temps! El que recomforta, a mi, és que el temps que no estic aqui, intento també gaudir d'altres coses - encara que les hores laborales son dificils d'agafar tan filosoficament!
Vinga, si tu continues, jo també!!

música: ni temps ni espai ha dit...

De moment continuo, però encara no se com. :)

btretze ha dit...

Sí, sí, encara que no sempre sigui tant elaborat has de continuar, aquí tens al parell que et segueixen (quan aconsegueixen temps també).

A mi m'agrada com relaciones els diferents temes d'actualitat amb la cançó que poses, però indubtablement, porta més temps. Així que per a no perdre'm cançons, ja m'estarà bé que de tan en quan també sigui més curt

música: ni temps ni espai ha dit...

Gràcies per les teves paraules.
He de fer-ho tot mes senzill i mes "intranscendent", si no . . .

:)
Salutacions.