27/05/2012:
En Pep Guardiola, deixa
de ser l'entrenador del primer equip del Barça, després de 4 anys
plens d'èxits, alegries, bones maneres i tota una lliçó d'estil de
fer les coses. Tot i que ha cobrat molts cèntims per tot això,
sento la necessitat de manifestar-li l'agraïment pels moments de . .
. . .perquè no dir-ho, moments de felicitat i d'eufòria, i moments
que per mi seran històrics. I és que els cèntims no ho són tot,
ja que el fet d'haver cobrat aquests cèntims, en cap cas garanteix
re. Ni resultats ni maneres de fer.
Així doncs, intentaré
fer un petit agraïment sobre moltes de les coses per les que aquest
catalanet, ha fet historia. Començarem per lo negatiu, que també
n'ha tingut. Des del meu punt de vista, només hi ha hagut un punt
que pot tacar el seu expedient. I aquest punt és el cas Eto'o, que
encara a hores d'ara, ens han d'explicar moltes coses. No s'acaba
d'entendre com algú que com l'Eto'o, que va treballar tant, i molt
be, amb una eficiència extraordinària, rebi com recompensa, ser
acomiadat, i ser substituït per un personatge que en cap cas donava
la talla. I ara ja podem passar a la resta de coses, que són totes
positives.
El primer any del
Guardiola, per mi el millor, va ser una temporada que cada setmana
teníem que fregar-nos els ulls pel que estàvem veient, Molts
partits, amb només mig hora de joc, el marcador ja reflectia un 4-0
o altres marcadors força contundents. Aquell any, no era estrany que
el Barça marqués 6 gols en un partit. Aquesta característica, va
tenir el seu punt més àlgid, en el Bernabeu, amb un 2-6, que per
mi, és el dia més increïble de tot el que ha fet en Pep Guardiola.
Les boques que van haver-se de callar aquell dia, després de molts
dies parlant del “canguelo” o el “cagomentro” del Barça, per
la seva visita al Santiago Bernabeu. S'havia acusat a molts equips,
de no jugar net i no jugar al 100% contra el Barça, i així
explicaven la gran quantitat de marcadors amb 6 gols que havia
aconseguit en Barça. I després de tots aquests comentaris, va el R.
Madrid, i també en rep 6, i a casa seva.
Aquell primer any, es
va guanyar tot, absolutament tot, i de forma contundent. Un altre
moment important, va ser aconseguir la primera Intercontinental, amb
aquella imatge impagable d'en Pep Guardiola, plorant d'emoció al mig
del camp, mentre els seus jugadors estaven celebrant la victòria.
Més de 100 anys, havia costat aconseguir aquesta copa. I com es va
aconseguir, també va ajudar a mitificar a l'equip, marcant un gol a
la prorroga i amb el pit.
El segon any, ja no va
ser el mateix, tot i que també es pot considerar increïble. Ja no
es va guanyar tot, però la solvència del equip seguia sent
extraordinària. La felicitat que ens transmetia, era abassegadora.
El tercer va tornar a
millorar, i ja de bon començament, ens va regalar un 5-0 al Nou Camp
contra el R. Madrid. Aquesta tercera temporada, es va guanyar quasi
tot. Només es va escapar la Copa del Rei. El problema d'aquesta 3ra
temporada, va ser el cansament psicològic que varem patir tots per
culpa del R. Madrid i les seves fonts de desinformació, que es van
passar tota la temporada tirant merda contra el Barça, intentant
tacar la bona imatge que tenia el club, arreu del món. La campanya
de desprestigi va ser tant brutal que va tenir les seves
conseqüències. Es va acusar al Barça de dopatge, de “teatreros”,
de tramposos, de ser afavorits pels arbitratges, etc, etc, mentres el
R. Madrid utilitzava totes les males arts possibles contra el Barça.
Avui, mirat amb una mica de perspectiva, penso que mentre el Barça
estava jugant la temporada d'aquell any, el R. Madrid, ja estava
jugant la següent temporada. El cansament que varem patir tots
durant aquella tercera temporada, crec que ha tingut conseqüències
en aquesta quarta i última temporada d'en Pep Guardiola, ja que la
quarta temporada, ha estat, des del punt de vista dels títols
aconseguits la més fluixeta. I és que en Pep Guardiola, plega
perquè diu que està vuit, i cansat, i no m'estranya. Ho estic jo,
que no he patit personalment cap guerra psicològica. Ell i els seus,
si que l'han patit i ha d'haver estat força desagradable i estesant
En definitiva, que en
Pep Guardiola i el seu equip, han guanyat 14 títols de 19 possibles
en quatre anys. I això és una animalada de felicitat i eufòria.
Però dels 14 títols guanyats, cal destacar que hi han 3 lligues,
dues copes del rei, dues Champions, i dues intercontinentals, però
lo important, és com s'ha fet. S'ha fet de bones maneres. Amb
educació i respecte, amb honestedat. S'ha guanyat i s'ha perdut,
d'una manera, que un pot sentir-se orgullós de com s'ha fet. I això
no ho pot dir tothom.
Un altre cosa important
que ha fet en Pep Guardiola, és canviar la psicologia del aficionat
blaugrana. Hem deixat enrere el victimisme i la por a la derrota, i
ara ens mirem els enfrontaments esportius, amb optimisme. I això ja
serveix per guanyar més encara.. En Pep Guardiola, no ens ha portat
el millor dels somnis possibles, però gairebé. El que ens ha
portat, és el millor dels somnis que mai hem tingut, i és per això
que he volgut agrair-li aquests anys de victòries, de bona educació
i de bon estil. Li agraeixo amb una cançó que es titula precisament
així, “Finest dreams”. Una cançó de Richard X, cantada per la
Kelis, i que és un clar homenatge a The
human League, ja que els arranjaments de la cançó, estan
estrets de la cançó de The
human League, “The things are made of. . .”, una cançó que
parla de les coses que li agraden a l'autor.
I així, tot queda
quadrat, la cançó fa referencia als sentiments que m'ha provocat en
Pep Guardiola (Finest dreams) que està relacionada amb una cançó
que parla de coses que agraden. “No hase falta desir nada mas”.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ANY:
2003
CD:
Richard X presents his X-Facator Vol.1.
Senzill:
Finest Dreams.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada