dimarts, 7 de febrer del 2012

VNV NATION - Colours of rain

07/04/2012:

Ahir va morir en Antoni Tàpies. Jo no n'entenc massa de l'art de la pintura, però és una expressió artística que produeix en mi, una fascinació i un efecte d'encanteri que no puc explicar. No puc evitar parar-me davant l'aparador d'una galeria d'art o d'un bar on hi han exposats quadres que estan a la venda. Quant en veig un que m'agrada, he de fer esforços per no comprar-lo, encara que costi 100 euros. Algun dia, em donaré el plaer de comprar un quadre.

Un dels meus pintors favorits sempre ha estat n'Antoni Tàpies. És un mestre. Davant dels seus quadres, em quedo perplex, admirant cada mil·límetre del quadre. Observant embadalit cada rugositat de la pintura o del material que hagi utilitzat. No puc més que perdre'm per les seves formes atzaroses i inundar-me en els canvis de les tonalitats dels seus colors. I sé que per molts, són quadres que pot fer un nen, però . . . no és així. El meu cap també pensa que els quadres d'en Tàpies són senzills de fer, però les meves sensacions i les meves emocions, em fan veure que no. Que allò té alguna cosa màgica i inexplicable que fa que sigui un objecte ple de bellesa i sensació. He de fer veritables esforços per no tocar-los. Sempre he pensat que els quadres s'han de mirar, veure, observar, admirar i tocar. No sé si està ben vist entre els entesos, però quan veig un quadre que m'ha agrada (encara que no sigui d'en Tàpies) vull tocar-lo amb la punta dels dits, suaument, buscant no sé ben bé què. Potser busco que allò inexplicable que em fa sentir el quadre, entri en el meu interior.

És un dia trist per mi, i tenia que dir alguna cosa sobre aquest artista al que no acabo d'entendre, però que m'ha provocat plaer i emoció. Com aquest és un blog de música, he de posar una cançó en relació al que escric, i aprofitant que el divendres que ve, a la sala BIKINI de Barcelona, toquen VNV Nation, he pensat posar una cançó d'ells. Finalment poso “Colours of rain” en clara al·lusió als colors que fan servir el pintor. Sent com és una cançó trista, també trobo que és encertada per la ocasió, i a més he tingut la fortuna de trobar un vídeo no original d'aquesta cançó, i que d'alguna manera, em pot fer sentir el que sento davant d'un quadre, tot i que no té re a veure amb la pintura.

Sobre VNV Nation, ja he parlat molts cops, i si algú vol veure vídeos seus en directe, n'he posant bastants en altres entrades d'aquest blog.

Bé, si algú sent aquesta cançó, que ho faci amb els llums tancats, el so a tota canya, els ulls i allà on siguin les sensacions ben oberts, i amb un record per n'Antoni Tàpies.

ANY: 2005
Àlbum: Matter + form




















4 comentaris:

btretze ha dit...

Ostres, molt bonic el que has escrit.
Jo no conec gaire la seva obra, de fet no sóc gaire de pintures ni d'aquest tipus d'art. No l'entenc i no em fa sentir res, així que em decanto per d'altres coses. Però miro les persones que en senten passió i les envejo una mica.

Tot i això, el que dius que ho has de tocar, a mi em passa amb les coses molt antigues: esglésies, temples... Com volen que no toqui un temple egipci que té milers d'anys? Necessito sentir-ho a la pròpia pell. En això et comprenc 100%

música: ni temps ni espai ha dit...

Ostres. Gràcies per les teves paraules. em faràs posar vermell.

El tacte. És important per nosaltres, És com si no acabéssim de creure'ns allò que veiem, si no ho toquem.

Jo com tu, en el cas dels monuments i edificis antics, també tinc la necessitat de tocar-los. I en aquests casos, si puc, no em tallo.

Salutacions.

DooMMasteR ha dit...

Bon post!
Avui fan portes obertes a la fundació ;-)

música: ni temps ni espai ha dit...

Gràcies
:)