dissabte, 11 de juny de 2011

ORCHESTRAL MANOEUVRES IN THE DARK (OMD) - Genetic Engineering (Live 1983)

11/06/2011:

La veritat és que al hora de dinar, últimament tenim uns temes de conversa força recorrents i divertits. I és que darrerament, passen unes coses molt estranyes. Abans, aquest tipus de coses, passaven de tant en tant, però ara, quasi no tenim temps d'assimilar una cosa d'aquestes estranyes, que en comença un altra.

Ara, el que és porta a les converses de la feina, davant del tupper, és el tema de cogombres. I és que és força sorprenent que ara, després de milers d'anys, alimentant-nos de cogombres, pensant que eren, per uns una font de sabor, i per altres un aliment molt avorrit, resulta que són assassins. Evidentment, al final s'ha demostrat que els cogombres eren del tot innocents de les morts que s'estan produint a Alemanya.

Ara no tinc ganes de xerrar sobre l'última moda de llençar mentides al vent, i que els mitjans de comunicació, sense cap tipus de pudor i sense confirmar i comprovar la informació que reben (o que ajuden a “crear”) la llencen arreu, sense que després ningú pagui per mentir descaradament i perjudicar a tercers.

Tornant al avorrit tema dels cogombres, totes aquestes coses estranyes que passen (epidèmies que després no són epidèmies, volcans que resulta que ara són perillosos per l'aviació, o lo dels mateixos cogombres assassins) fomenten la propagació de teories conspiratives amb diversos fins mes o menys malintencionats. De fet, ja he sentit parlar, sobre uns bacteris que es mengen les partícules radioactives, que han estat llençades per tapar una fuga radioactiva a Alemanya, però que el tema se'ls ha escapat de les mans, i ho volen tapar amb lo dels cogombres, que finalment tampoc s'ho ha cregut ningú, i ara resulta que és la soja . . . i després és un altre cosa, però en realitat és un altre i etc, etc, etc.

En definitiva, la credibilitat de tothom ja no val absolutament res i per tant, la meva capacitat de sorprendrem, s'ha esgotat. No em sorprendria que tot el tema dels cogombres, fos realment com ens han explicat, i delatés una total incompetència general de la nostra societat, demostrant que ni tenim principis ni valors ni re, i la decadència és tan absoluta i la mediocritat és tant evident, que només ens cal esperar seguts l'apocalipsi final. Però és que tampoc em sorprendria que en realitat existís realment una conspiració amb una finalitat ben obscura, que tard o d'hora, acabarà d'una forma que possiblement alguna novel·la de ciència ficció, ja hagi pronosticat.

Lo dels bacteris que anul·len les partícules radioactives, sembla que no és un tema de ciència ficció, i la seva existència és teòricament possible (o potser no. Ves a saber) i es poden aconseguir gràcies a la enginyeria genètica, que em porta directament a OMD, ja que és el títol d'una de les seves cançons més conegudes, i el tema de la manipulació genètica, sempre és una cosa que està aprop de possibles teories conspiratives.

OMD, toquen d'aquí pocs dies a Barcelona, concretament a la sala Apolo de Barcelona, i malauradament, no hi podré anar. I és una llàstima, ja que en directe, és un grup molt bo, més potent del que podríem pensar en un principi, donat el tipus de cançó que acostumen a fer. És clar que els anys passen per tothom, i potser han perdut “pistonada”, però em fa l'efecte, que no és així. A més, encara no he sentit el seu últim disc, però tothom m'ha dit que és molt bo. M'he fet el propòsit d'escoltar-lo la setmana que bé. Així doncs, penjo la cançó Genetic Engineering, en un directe de 1983. Una fantàstica cançó d'un fantàstic grup. És un grup, que poden semblar uns cogombres avorrits, però si els queda alguna cosa de la energia de fa 30 anys, són uns cogombres, amb força vinagre, que ens poden fer moure molt. A més, porten uns teloners, molt interessants, Assemblage 23 i Mirrors.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1983
Àlbum: Dazzle ships


















Senzill: Genetic Engineering



















5 comentaris:

btretze ha dit...

Sí!!!!! Jo hi seré! He demanat mig dia de festa a la feina i tot perquè sinó hi hagués arribat massa justa.

Ja t'explicaré, que a mi m'encanten els cogombres.

Brian ha dit...

M'agraden els entrepàns de cogombre, una "delicia" anglesa!
I que no has pogut deixar el vici del bloc! Jo també estic patint per trobar temps (i energia) pero les ganes de fer-ho em fan continuar quan puc ...
I m'encanten els OMD, els vaig vore a Sheffield a l'any 1984!! El meu segon concert (primers van ser Big Country). En algun calaix de Anglaterra estic segur que encara trobaria l'entrada!

música: ni temps ni espai ha dit...

btretze: fas una ràbia que . . . . grrrrrrrrrrrrrrrrrrrr (je, je, je) pobre te tu que no ho expliquis (je, je)
Brian. Un alegria tornar a saber de tu. Et dec tantes visites. però les faré no et procupis.
No he volgut deixar el blog!!!!
Jo els vaig veure a Badalona el 83. et guanyo (je, je, je) volia penjar l'entrada escanejada, però un tinc tot una mica desendreçat i no tinc temps de buscar-la.
Ens veiem

btretze ha dit...

Anys 83 i 84... Els meus pares es van equivocar tant d'època al tenir-me...

Per sort els he pogut veure ara, ja una mica grans, però la veritat és que amb molt energia. Em van sorprendre i tot.

música: ni temps ni espai ha dit...

Veus com és sorprenent l'energia de OMD? I ningú ho diria amb la pinta que fan i els seus discos. Són fantàstics. En aquest sentit, un altre que sorprèn molt en directe es John Foxx. Un altre central energètica sorprenent. Em fa molt content que t'agradés.